(Rosselló, 1795 – 1885)
Escriptora. És autora d’un elogi de Mme. de Sevigné premiat per l’Acadèmia Francesa.
La seva poesia L’ange gardien adquirí una certa popularitat.
Voiant, Sabina
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1885
Vidal i López, Manuel
(València, 2 juliol 1885 – 1931)
Naturalista. Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l’exèrcit, li permeté de recollir plantes d’interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades. De retorn a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats.
Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí (1921-30), Exploraciones botánicas en Marruecos (1928) i Herborizaciones en Marruecos (1930).
Tramvies, Societat Valenciana de
(València, 16 gener 1885 – 1917)
(SVT) Companyia explotadora de línies de tramvies i de ferrocarrils suburbans de València, que tenia les línies de Llíria (creades el 1888), Bétera (1891), el Grau de València (1892) i Rafelbunyol (1893).
Absorbí (1911) la Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València, però el 1917 fou traspassada a la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València.
Torres i Robert, Guillem
(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)
Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.
Fou el pare de:
- Miquel Torres i Sancho (Palma de Mallorca, 1797 – 1885) Artista. Fou escultor i pintor de l’ajuntament de Palma i de la catedral. Té obres notables a Palma i a Artà. Fou tinent de director de l’Escola de Dibuix, director de la sala d’arquitectura i acadèmic de Belles Arts.
- Salvador Torres i Sancho (Palma de Mallorca, 1799 – 1882) Pintor. Es dedicà a la pintura religiosa i d’història. Passà alguns anys a Madrid, d’on retornà el 1839. Fou acadèmic i professor de Belles Arts.
Sóller -setmanari-
(Sóller, Mallorca, 11 juliol 1885 – )
Setmanari. Fundat i dirigit per Joan Marquès i Arbona. D’excel·lent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra, en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins. En morir el fundador el 1955, el seguí com a director el seu fill Miquel Marquès i Coll.
El 1973 Pere Antoni Serra i Bauzà n’adquirí la propietat. Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960.
Enllaç web: Setmanari Sóller
Societat Arqueològica Valenciana
(València, 1871 – 1885)
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la prehistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica (antiga i moderna), etc. El 1878 organitzà una exposició arqueològica.
Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià.
Sister i Cubells, Joan Josep
(el Grau de València, 1828 – Venta la Encina, Castella, 1885)
Navilier. El 1884 fundà la Companyia Valenciana de Navegació, de la qual fou director.
Servera i Jaume, Francesc Marià
(Sineu, Mallorca, 1827 – 1885)
Escriptor. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1840) i exercí a Sineu.
Publicà nombroses novel·les històriques: La huérfana de Barcelona (1850), El mundo tal cual es (1863), El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero (1867) i drames del mateix estil: Las intrigas de un privado (1845), Doña Elvira de Belloch (1851), etc.
Segrelles i Albert, Josep
(Albaida, Vall d’Albaida, 18 març 1885 – 3 març 1969)
Il·lustrador i pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Excel·lí sobretot en la il·lustració a l’aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats.
Salvà i Ballester, Adolf
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, 12 març 1885 – 31 desembre 1941)
Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Madrid (1907).
Publicà diversos estudis sobre història del País Valencià: Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia (1941), La villa de Callosa de Ensarriá (1960) i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians (1958).
Dades dels Països Catalans 