(València, 16 gener 1885 – 1917)
(SVT) Companyia explotadora de línies de tramvies i de ferrocarrils suburbans de València, que tenia les línies de Llíria (creades el 1888), Bétera (1891), el Grau de València (1892) i Rafelbunyol (1893).
Absorbí (1911) la Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València, però el 1917 fou traspassada a la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València.
(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)
Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.
Fou el pare de:
(Sóller, Mallorca, 11 juliol 1885 – )
Setmanari. Fundat i dirigit per Joan Marquès i Arbona. D’excel·lent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra, en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins. En morir el fundador el 1955, el seguí com a director el seu fill Miquel Marquès i Coll.
El 1973 Pere Antoni Serra i Bauzà n’adquirí la propietat. Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960.
Enllaç web: Setmanari Sóller
(València, 1871 – 1885)
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la prehistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica (antiga i moderna), etc. El 1878 organitzà una exposició arqueològica.
Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià.
(el Grau de València, 1828 – Venta la Encina, Castella, 1885)
Navilier. El 1884 fundà la Companyia Valenciana de Navegació, de la qual fou director.
(Sineu, Mallorca, 1827 – 1885)
Escriptor. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1840) i exercí a Sineu.
Publicà nombroses novel·les històriques: La huérfana de Barcelona (1850), El mundo tal cual es (1863), El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero (1867) i drames del mateix estil: Las intrigas de un privado (1845), Doña Elvira de Belloch (1851), etc.
(Albaida, Vall d’Albaida, 18 març 1885 – 3 març 1969)
Il·lustrador i pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Excel·lí sobretot en la il·lustració a l’aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, 12 març 1885 – 31 desembre 1941)
Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Madrid (1907).
Publicà diversos estudis sobre història del País Valencià: Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia (1941), La villa de Callosa de Ensarriá (1960) i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians (1958).
(València, 15 desembre 1884 – 15 abril 1885)
Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de vuit números. Fou l’òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat.
Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1812 – Palma de Mallorca, 1885)
Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62.
Participà en la fracassada conspiració progressista del juny de 1866 i per l’octubre de 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació.
Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del juny de 1872 al febrer de 1873.
Dades dels Països Catalans 