(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa)
Despoblat.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Despoblat, proper a Micleta, esmentat el segle XVI.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, 12 març 1885 – 31 desembre 1941)
Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Madrid (1907).
Publicà diversos estudis sobre història del País Valencià: Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia (1941), La villa de Callosa de Ensarriá (1960) i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians (1958).
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 27 febrer 1895 – Albí, França, 22 juliol 1983)
Polític i mestre. Traduí i prologà obres de caràcter pedagògic. Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament, que depenia de la UGT.
Durant la II República fou diputat a les corts (1931, 1933, 1936) i director general d’ensenyament primari (1931-33), càrrec des d’on impulsà un ambiciós programa de construcció escolar. En el període de la guerra civil fou sotssecretari de la presidència de govern, amb Largo Caballero.
Exiliat des del 1939, fou president del govern de la República espanyola a l’exili (gener-juliol 1947) i secretari general del PSOE del 1950 al 1974, any en què fou desplaçat per Felipe González. Separat del PSOE oficial, dirigí, sense èxit, una organització paral·lela amb el mateix nom, considerada com a històrica, de caràcter socialdemòcrata. Tornà a la Península el 1976.
Entre les seves obres destaquen Cómo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929), La revolución en la escuela (1933), Etapas del socialismo español, 1879-1936 (1936), escrita en col·laboració, i España espera su hora (1958).
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Santuari (la Mare de Déu de les Injúries), radicat a l’església de l’antic convent de caputxins de Sant Sebastià.
La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I el Conqueridor i sofert vexacions en una incursió musulmana.
És la patrona de la vila.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
(ant: Benigiment) Antic llogaret i actual masia, al sud-est de la vila.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Masia, al nord de la vila.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Masia, al sud-est de la vila.
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, segle XV – País Valencià, segle XV)
Hisendat. Nebot del famós escriptor Jaume Roig, el qual, fugint de la pestilència declarada a la ciutat de València el 1456, es retirà per un temps a la casa de Bou, on hi escriví la seva gran obra, l’Espill o Llibre de les dones.
(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa, vers 1775 – Alacant, 1804)
Catedràtic. Estudià medicina a la Universitat de València.
Compongué un compendi de matèria mèdica perquè servís de text als estudiants, Speciment materia medicae in gratiam praxim inchoantium (València, 1779).
D’ençà del 1784 ocupà diverses càtedres a la facultat de medicina d’aquella universitat.
Dades dels Països Catalans 