Arxiu d'etiquetes: lloctinents València

Urrea, Pero de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – 1469)

Senyor d’Alcalatén i de Mislata. Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València (1458-69). Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur (muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs).

Fidel al rei en esclatar la guerra contra Joan II, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana. el 1461 portà pres a Xàtiva Joan de Beaumont y Curten, capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó.

Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, Manuel

Deixa un comentari

(Castella, vers 1600 – Càller, Sardenya, 21 juny 1668)

Lloctinent de València (1659-63) i virrei de Sardenya (1665-68), setè marquès de Camarasa. A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l’Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers.

En ésser nomenat virrei de Sardenya (1665) convocà corts, que dissolgué pel maig de 1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villasor, davant la popularitat creixent d’Agustí de Castellví i de Llança, marquès de Làcon, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana.

Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví (20 juny), fou assassinat al seu torn, als carrers de Càller. La causa d’aquest assassinat, considerat com a intent de rebel·lió contra la corona, fou dirigida pel nou virrei Francesco di Tutavilla, duc de San Germano.

Foren els principals acusats la vídua de Castellví, Francesca Setrilles (que s’havia casat amb Silvestre Aimeric tres mesos després de la mort del marit), la qual aconseguí de fugir; Silvestre Aimeric, Francesc Cao i Francesc Portuguès, els quals foren morts en una emboscada a l’illa Rossa (prop de Castell Aragonès); Jaume Artau de Castellví (cosí d’Agustí), el qual fou decapitat; Gaví Guixoni i Antoni Brondo, condemnats a mort; el jurisconsult Carles Dehonetto, ajusticiat; foren empresonats o exiliats uns 60 nobles i eclesiàstics i exiliats els bisbes de Càller i d’Ales. Des d’aleshores, Càller i l’Alguer tingueren guarnició.

Els assassinats donaren lloc a una apassionada i polèmica literatura a partir del mateix segle XVII.

Sandoval-Rojas y de Mendoza, Bernardo de

1 Resposta

(Castella, segle XVI – 1536)

Noble. Fill de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara. Fou segon marquès de Dénia, gran senescal de Sicília i majordom reial i curador de la reina Joana I la Boja.

Fou creat primer comte de Lerma (1484), títol concedit per als primogènits dels marquesos de Dénia. Lluità al Rosselló contra els francesos.

El seu fill fou Luis de Sandoval-Rojas y Enríquez (Castella, segle XVI – 1570)  Noble. Fou tercer marquès de Dénia. A la mort del seu pare continuà el càrrec de custodi de la reina Joana I la Boja fins que aquesta morí. Fou el pare de:

Francisco de Sandoval-Rojas y de Zúñiga (Castella, segle XVI – 1574)  Noble. Fou el quart marquès de Dénia. Pare de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas i de Borja i de:

Juan de Sandoval-Rojas y de Borja  (Castella, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou lloctinent general de València.

Ortiz Azagra, García

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIII – Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)

Cavaller. Fou nomenat per Jaume I lloctinent general del regne de València. Acudí a sufocar la insurrecció (1276), dels musulmans d’aquell regne, però les forces cristianes foren derrotades a la batalla de Llutxent, on fou mort. Més tard, l’infant Pere reeixí a dominar la revolta.

Mesía de Guzmán-Dávila y Spinola, Gaspar

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII – València ?, 1667)

Militar. Fou lloctinent de València (1666-67).

Mendoza-Caamaño de Sotomayor y de Caamaño, Antonio Domingo de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII – Madrid, vers 1713)

Noble. Lloctinent general de València (1701-05), el 1705, davant l’avançada de les forces austriacistes desembarcades a Dénia, es limità a esperar l’auxili de Madrid; en arribar aquestes a les portes de València, renuncià el càrrec.

La ciutat es rendí, així, sense cap resistència, el 16 de desembre de 1705. Deixat en llibertat, es retirà a Madrid.

Mendoza y Mendoza, Íñigo López de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVI – 1580)

Tercer marquès de Mondéjar (1566). Lloctinent general de València (1572-75), es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers. Després fou nomenat virrei de Nàpols (1575-79).

Mendoza y Lemos, Diego Hurtado de

1 Resposta

(Manzanares, Castella, 1468 – Toledo, Castella, 1536)

Primer comte de Melito i d’Aliano. Germà de Rodrigo Hurtado. Fou nomenat lloctinent i capità general de Catalunya i València (1520), però, a causa del desencadenament de les Germanies, només prengué possessió del càrrec de València.

Obligat pels agermanats a fugir de València es refugià a Xàtiva i a Dénia, des d’on passà, per mar, a Peníscola, on, en unió, bàsicament, de les forces del duc de Sogorb, amb qui organitzà l’exèrcit reial que vencé l’exèrcit agermanat a Almenara, finalment aconseguí la rendició de la ciutat de València, seguida, uns quants mesos més tard, de la de Xàtiva i d’Alzira.

Per al manteniment de l’exèrcit encunyà monedes d’argent a Dénia i a Sogorb, amb l’efígie i llegendes de Ferran II de Catalunya. Inicià la repressió, però cessà el 1523 i passà a ésser conseller d’estat.

Carrillo de Toledo y Chacón, Luis

Deixa un comentari

(Puebla de Montalbán, Castella, 1564 – Madrid, 2 febrer 1626)

Lloctinent de València (1605-15). Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València (decret del 22 setembre 1609); poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs.

Dirigí les operacions d’embarcament (en tres mesos en sortiren més de 116.000); fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejar pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola de Cortes.

Havia obtingut una excepció del sis per cent dels expulsats per tal de pal·liar el problema agrícola, però no fou mantinguda per la cort.