Municipi i capital de la comarca de la Marina Alta (País Valencià): 66,18 km², 22 m alt, 41.672 hab (2014)

Estès des dels contraforts orientals de la serralada Pre-bètica fins a la costa, entre els vessants de la serra del Montgó i el barranc de la Murta. La costa és alta cap a llevant i baixa i sorrenca vers ponent.

ECONOMIA.- L’oferta econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), el regadiu (dedicat bàsicament al taronger), la ramaderia porcina, l’avicultura, la indústria (sobretot de joguines), la pesca i el turisme, que ha omplert el terme de xalets i apartaments. Àrea comercial de Gandia. La població, que havia deturat el seu creixement a mitjan segle XX, s’ha duplicat del 1960 fins avui.

LA CIUTAT.- D’origen romà, és a la costa, enfront del port, clau de la seva localització; dominada per l’antic castell de Dénia (on hi ha el Museu Arqueològic Municipal) i està dividida en dos sectors: Dalt Dénia i Baix la Mar; hi destaca, entre altres edificis religiosos, l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII; el convent dels franciscans recol·lectes (1588); església de la Sang (1691). L’estructura actual del port de Dénia, de gran tradició pesquera, va ésser acabada el 1955.

EL TERME.- Dins el terme hi ha, a més, l’antic castell d’Orimblai, els llogarets de la Xara i de Jesús Pobre, les caseries de les Marines, Real, Torrecorrals, el Tossalet, els Palmars, Madrigueres, els Francs, les Bovetes, l’Alqueria de Serra, Santa Llúcia i Santa Paula, els despoblats de Benial·là i Benimaquí i el balneari del Molinell.

HISTÒRIA.- No s’ha demostrat la seva identificació amb la suposada colònia grega d’Hemeroscopi; fou seu de la província eclesiàstica cartaginense del bisbat de Dénia i després de la conquesta musulmana, de la taifa o regne de Dénia (1010). El comtat de Dénia (1356) passà al marquesat de Dénia (1484). Amb la monarquia borbònica esdevingué centre del corregiment o governació de Dénia.

Enllaç web: Ajuntament