Zona de regadiu, a l’antiga horta Major, a l’oest de la vila, regada per la sèquia de les Setenes, que pren l’aigua del riu dels Sants.
Setenes, les -Costera-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: espais rurals
Setena, la -Baix Maestrat-
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)
Comunitat ramadera, formada per la vila de Sant Mateu i els pobles de l’entorn, subjecta al dret consuetudinari pastoral del lligallo.
Aquests pobles tenen en comunitat les herbes i els pasturatges de la mola del Turmell.
Segó, vall de
Subcomarca, que constitueix el sector nord-oriental de la comarca. És situada a la riba esquerra del riu Palància, als contraforts meridionals de la serra d’Espadà, entre una sèrie de turons d’escassa altitud (turons de Covatelles, Romeu, la Creu, el Tabalet, el Ferreret, la Lloma Llarga, Frontera i el Salt del Cavall).
La població es concentra en els cinc municipis que comprèn la subcomarca (Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell). Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els de garrofer, als sectors de secà, i de tarongers, a les hortes.
Rectoria, la -Marina Alta-
(o la Rectoria del Ràfol) Subcomarca, a la vall mitjana del Girona, limitada per un amfiteatre de muntanya, oberta a l’est, integrada pel tossal del Moro, els Racons, els Recingles i Segili (425 m alt); té una superfície de 41 km2.
Inclou les viles d’Orba i de Sagra, i els pobles de Tormos, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli, Sanet de la Rectoria i els Negrals. El 1535 era fundada al Ràfol una rectoria amb jurisdicció damunt tota la vall.
Ràfol, rectoria del *
Veure> la Rectoria (subcomarca).
Racons, els
Quart, pla de
(Camp de Túria / Foia de Bunyol / Horta)
Contrada situada a l’oest de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al sud, el Camp de Túria a l’oest i la Foia de Bunyol al nord-est. Ocupa 68,25 km2.
Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà. El regadiu és fet amb aigua del Túria (límit nord-est) derivada per les séquies de Quart i de Mislata. Els turons miocènics de Parentxisa (344 m alt) separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent.
La població en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els nuclis de Mislata i Xirivella. Túria amunt, s’han soldat en una sola aglomeració industrial Quart de Poblet i Manises, i quelcom de semblant han fet Alaquàs i Aldaia.
Aquesta subordinació urbana ha impedit al pla de Quart estructurar-se com a subcomarca entorn d’un mercat. Els que hi ha, Xirivella, Quart de Poblet i Manises, depenen directament del de València.
Poatx
Quart, al nord del terme, a la vall de la rambla d’Alcalà.
Planes, ses -Menorca-
Sector central i occidental del municipi.
Plana, la -Costera-
(Costera)
Territori de la comarca, a l’oest de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanars i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva).
Dades dels Països Catalans 