(València, 7 maig 1906 – 19 desembre 1907)
Butlletí quinzenal de l’entitat homònima. Publicà 40 números. N’era director Eduard Boix i hi col·laboraren diversos escriptors de l’època. Tenia caràcter polític i literari.
Les capçaleres eren d’Enric Pertegàs i de Sousa. El succeí “Renaiximent” (gener – març 1908), publicació del Centre Regionalista.
(València, 1904 – 1907)
Entitat cívica. Creada amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat, que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart. Formada per petits-burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians estava dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista.
En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà. Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana (1907), a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret. El seu òrgan de premsa era el butlletí quinzenal homònim.
El 1907 modificà el seu nom pel de Centre Regionalista Valentí, amb el designi d’intervenir en la política del País Valencià. El Centre, però, no tingué gaire transcendència.
(Sóller, Mallorca, 14 desembre 1907 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1989)
Veterinari. Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma de Mallorca des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnica de l’Institut Provincial de biologia Animal de Balears (1949, 1962).
Membre de diverses societats, ha publicat nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles.
(Palma de Mallorca, 25 febrer 1907 – 11 maig 1939)
Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere.
Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista. És va suicidar.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 23 novembre 1845 – 6 juliol 1907)
Advocat. Catedràtic a Oviedo (1874) i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució. Catedràtic de dret polític i administratiu a València (1884-1907), fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra.
Publicà manuals de Psicología (1874) i de Derecho mercantil (1882). Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista. Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905) i La Alpujarra y Sierra Nevada (1906).
Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu.
(Benimàmet, Horta, 1849 – València, 1907)
Músic. Escolà de la capella del Corpus Christi de València, estudià de més gran als conservatoris de Madrid i de París.
Compongué peces per a piano, obres didàctiques i sarsueles. Ensenyà piano al Conservatori de València.
(Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907)
Polític i empresari. Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador. Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca.
Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia.
El seu fill fou Gil Roger y Vázquez.
(Perpinyà, 15 gener 1907 – octubre 1921)
Publicació mensual. Edità 174 números. Fundada com a successora de la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon” per un grup d’erudits encapçalats per Pere Vidal.
Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi col·laboraren Joan Amade, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, Josep Sebastià Pons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc.
Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó.
(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)
Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.
Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).
A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).
Dades dels Països Catalans 