Arxiu d'etiquetes: 1845

Soler i Pérez, Eduard

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 23 novembre 1845 – 6 juliol 1907)

Advocat. Catedràtic a Oviedo (1874) i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució. Catedràtic de dret polític i administratiu a València (1884-1907), fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra.

Publicà manuals de Psicología (1874) i de Derecho mercantil (1882). Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista. Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905) i La Alpujarra y Sierra Nevada (1906).

Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu.

Salvà i Simbor, Gonçal

(París, França, 5 abril 1845 – València, 14 gener 1923)

Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble de Rafael Montesinos. Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla. Fou professor i acadèmic de Sant Carles.

Conreà la pintura històrica –Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart (Museu d’Edimburg)-, el paisatge –Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons (Museu de Belles Arts de València)- i el retrat.

Ribas i Oliver, Antoni

(Palma de Mallorca, 17 febrer 1845 – 19 gener 1911)

Pintor. Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma.

Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista.

El seu fill fou el també pintor Antoni Ribas i Prats.

Huertas i Rosell, Francesc de Paula

(València, 1845 – segle XIX)

Autor dramàtic i actor. Publicà nombroses poesies soltes i el llibre Tabal i donsaina.

Estrenà obres teatrals en català i castellà, com Un empleo encomanat (1876) i d’altres.

Herreros i Sorà, Manuela de los

(Palma de Mallorca, 10 juny 1845 – 27 abril 1911)

Poetessa. Començà escrivint en castellà i després ho féu en català. Conreà una línia netament costumista i dialectal.

Figura entre les escriptores a les quals fou dedicat el primer número monogràfic de la revista catalana “La Llumanera de Nova York” (1879).

S’oposà sempre a editar en volum els seus poemes, molts dels quals aparegueren a les pàgines de diverses publicacions periòdiques.

Gómez i Garcia, Carmel

(Oriola, Baix Segura, 1845 – Madrid, 1882)

Escriptor. Abandonà estudis sacerdotals. Féu la carrera de dret a Madrid, on s’establí com a funcionari del ministeri d’Hisenda. Havia estat secretari d’Eleuteri Maisonnave.

És autor dels reculls poètics Dulces melodías (1867) i Mis ocios (1882) i d’algunes comèdies i sarsueles, algunes d’elles escrites en col·laboració.

Galmés i Socias. Guillem

(Palma de Mallorca, 1845 – 1927)

Escultor. Deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d’Adrià Ferran.

Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma; és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc de Mallorca i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx.

Fourrat i Vallier, Isidor

(València, 1845 – 1915)

Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.

Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.

Fortaner, Josep

(Rosselló, 15 juliol 1765 – 20 desembre 1845)

Eclesiàstic i historiador. Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà (1785) i vicari de la catedral de Sant Joan.

Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne.

Fi, Esteve

(Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)

Escriptor popular. Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot.

Autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el “Journal Illustré des Pyrénées Orientales” i “La Veu del Canigó”.

Animà també grups folklòrics.