Arxiu d'etiquetes: professors/es

Badia i Planas, Josep

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1904)

Compositor, violinista i professor d’arpa. Fou director de capella a l’església del Pi de Barcelona i professor al Conservatori del Liceu.

Artigas i Dansà, Ricard

(Barcelona, 3 desembre 1890 – Argentina, 1940)

Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d’un conservatori que duu el seu nom, a Salta.

Albet i Olivella, Carles

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)

Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.

La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.

Abella i Freixes, Pere

(Riudecanyes, Baix Camp, 16 novembre 1824 – Barcelona, 12 abril 1877)

Pianista, compositor i mestre de cant. Professor de la Societat Filharmònica de Barcelona fins al 1844.

Després es traslladà a Nova York. Es casà amb la cantant d’òpera italiana Elena d’Angri.

Formà alguns cantants de fama, com la soprano anglesa Zaré Thalberg i la cantant italiana Carmelina Poch.

Wehrle i Amfruns, Emerenciana

(Barcelona, 18 maig 1861 – Viladecans, Baix Llobregat, 24 febrer 1938)

(o de Lapeyra)  Cantatriu. Fou primera contralt de l’Orfeó Català, entitat d’on fou la primera directora del cor de noies.

Actuà també com a solista, esporàdicament, amb altres agrupacions corals.

La seva tasca com a professora de cant resultà molt estimable.

Vilanova i Andreu, Antoni

(Barcelona, 22 març 1923 – 5 febrer 2008)

Professor, investigador i crític literari. Professor de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona i catedràtic des del 1975.

Especialista en l’estudi de les fonts literàries, ha publicat diversos estudis sobre la literatura del segle d’or (sobretot Erasmo y Cervantes, 1949; Las fuentes y los temas del Polifemo de Góngora, 1952) i la novel·la de postguerra (Novela y sociedad en la España de la postguerra, 1967).

Responsable de l’edició crítica d’obres com Lo somni (1946) i La lozana andaluza (1952), membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Real Academia Española.

Vidal i Prats, Melcior

(Barcelona, 1837 – Milà, Itàlia, 1911)

Cantant. Assolí molt bons èxits interpretant un gran nombre d’òperes.

En retirar-se, fundà a Milà, una acadèmia de cant. Entre els seus deixebles figurà Maria Barrientos.

Vidal i Nunell, Joaquim

(Barcelona, 1 juliol 1880 – 12 febrer 1964)

Professor de cant. Estudià al Conservatori del Liceu. Quan només tenia vint anys en fou nomenat professor de teoria i solfeig.

El 1916 fundà el Teatre Líric Pràctic de Barcelona.

Fou professor i tingué deixebles que arribaren a ser cantants notables, com Mercè Capsir i Felip Santogostino.

Torrents i Monner, Antoni

(Barcelona, 7 setembre 1852 – 16 setembre 1921)

Professor mercantil i perit agrícola i químic. Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats.

Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística (Geografía y estadística económico-industrial, 1899), d’administració i finances públiques, dret (Manual de leyes sobre el trabajo, 1905) i agricultura (Cooperativas de crédito agrícola, 1904).

Solsona i Sancho, Ramon

(Barcelona, 7 febrer 1950 – )

Escriptor, professor, narrador i guionista. La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, d’estructura complexa i llengua viva.

Ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1994, premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or i Prudenci Bertrana), etc. També ha escrit narrativa breu i prosa de no-ficció.

És coautor dels guions televisius “Agència de viatges” (1991-92) i “Estació d’enllaç” (1996-98).

També ha publicat poesia satírica, amb el pseudònim de Lo Gaiter del Besòs.