Arxiu d'etiquetes: professors/es

Amorós i Ondeano, Francesc

Deixa un comentari

(València, 19 febrer 1770 – París, França, 8 agost 1848)

Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV de Borbó, i l’any següent, conseller d’Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i amb Josep I fou conseller d’estat (1808) i fou un dels inspiradors de la política interior. Escriví una Representación a Fernando VII d’un gran interès per al coneixement del pensament dels afrancesats.

Exiliat a França (1814), obrí un gimnàs a París (1818). Considerat un dels fundadors de la gimnàstica moderna, publicà llibres sobre el tema, com la Gymnastique normale, militaire et civile (1824) i Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale (1830).

Retornat a la península, el 1839 rebé el títol de comte de Sotelo.

Alzina, Joan -impressor-

1 Resposta

(Perpinyà, 16 novembre 1767 – Vernet, Conflent, 3 juliol 1833)

Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor.

Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l’Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan.

Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera.

A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées- Orientales”.

Fou el pare de Joan Baptista Alzina.

Alquié, Aleix

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1812 – França ?, 1865)

Metge i professor de cirurgia. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques.

Amb el nom d’operació d’Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.

Agustí i Polop, Vicent

Deixa un comentari

(Llosa de Ranes, Costera, 24 maig 1849 – Oriola, Baix Segura, 27 setembre 1915)

Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa).

Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98).

Aguilar i Lara, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)

Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.

La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.

Aguilar i Gómez, Joan de Déu

Deixa un comentari

(Catral, Baix Segura, 7 març 1900 – Alacant, 1991)

Escriptor. Col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia i Madrid. Exercí el magisteri. Dirigí l’emissora de Ràdio Alacant.

És autor de les proses i narracions: Páginas de juventud, Pinceladas (1924) i Monserrat y Cuadros, oriolanos (1925), i de l’assaig Campoamor en la poesía española (1947).

Abad Casal, Lorenzo

Deixa un comentari

(San Fernando, Cadis, Andalusia, 1948 – )

Arqueòleg. Professor adjunt de la Universitat d’Alacant, del 1979 al 1981, any des del qual fou catedràtic d’arqueologia.

Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana (pintura, escultura, arquitectura) i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral (Sant Fulgenci, Baix Segura).

Rodas i Llimona, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1816 – 10 juliol 1883)

Cantant. Obtingué bon èxit amb el seu repertori d’òperes, tant al Liceu com a diversos teatres d’Itàlia.

També va ésser professor de cant.

Portaceli i Roig, Carme

Deixa un comentari

(València, 2 maig 1957 – )

Directora teatral. Professora a l’Institut del Teatre de Barcelona, entre el 1978 i el 1980, de la secció de vídeo i interpretació. Ajudant de direcció en diversos muntatges, ha dirigit entre altres Món, dimoni i carn (1982), La missió (1990, premi Serra d’Or), Combat de negre i gossos (1988) i Muelle Oeste (1993).

També ha portat a escena Els vells temps (1999), El Parc (1992) i Les presidentes (1998). El 1999 posà en escena Mein Kampf i el 2000, una versió d’Angst essen Seele auf, traduïda amb el títol de Por, menjar-se ànima.

Darrerament ha dirigit, entre altres muntatges, Solness, el constructor (2000), Jubileum (2001), El idiota en Versalles (2001), Ball trampa (2001), Sallinger (2002), Cara de foc, Un enemic del poble (2003), Lear (2003), El retorn al desert (2003), Gènova 01 (2004), Cançons dedicades (2004), Raccord (2005), Les escorxadores (2006), Un lloc conegut (2008), Fairy (Contes de fades) (2007), Què va passar quan Nora va deixar el seu home (2008), Ricard II (2009) i una adaptació de L’Auca del Senyor Esteve (2010), de Santiago Rusiñol.

Enllaç web: Carme Portaceli

Pellicer i Boulanger, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 gener 1896 – 26 setembre 1963)

Pianista. Fou professor de piano del Conservatori Superior de Música barceloní.