Arxiu d'etiquetes: empresaris/es

Bages, Antoni

Veure> Antoni Baiges i Miralles (home d’empresa i militar liberal).

Valls-Taberner i Arnó, Fèlix

(Barcelona, 1919 – 1975)

Empresari. Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret.

Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu.

El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld.

Suñol i Soler, Josep Ildefons

(Barcelona, 1927 – 11 novembre 2019)

Col·leccionista d’art, empresari i advocat. Fill de Josep Sunyol i Garriga.

Ha format una de les més notables col·leccions d’art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l’escultura-, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En tingué cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé.

El 2007 va crear la Fundació Suñol.

Sanahuja i Bosch, Romà

(Vilasana, Pla d’Urgell, 1907 – Barcelona, 27 gener 1997)

Empresari constructor. Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys 1950 i 1960.

A la dècada del 1990, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós (aluminosi), especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts.

Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993.

Rogent i Massó, Elies

(Barcelona, 1893 – Collbató, Baix Llobregat, 4 maig 1924)

Advocat i bibliògraf. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lul·lians.

El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als “Estudis Universitaris Catalans”.

Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat.

Fou el pare del pintor Ramon Rogent i Perés i el germà de Joan Rogent i Massó, Joan  (Barcelona, segle XIX – Collbató, Baix Llobregat, 1967)  Empresari. L’any 1924 bastí una fàbrica d’orgueneria, d’on sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics, fins que tancà el 1964.

Riu i Periquet, Emili

(Sort, Pallars Sobirà, 1871 – Madrid, 10 maig 1928)

Empresari i publicista. Germà de Daniel.

Fou redactor en cap del “Diario Mercantil”, on s’especialitzà en qüestions financeres, econòmiques i aranzelàries. Fundà la “Revista de Economía y Hacienda”, on també col·laborà i fou director des del 1906 el seu germà Daniel, i la “Revista Nacional de Economía”.

Contribuí a la transformació industrial de Catalunya mitjançant estudis i projectes sobre aprofitaments hidràulics a la vall d’Aran i a tota la regió pirinenca; també són remarcables les empreses elèctriques que fundà.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts. Canalejas el nomenà secretari de Finances, càrrec que abandonà en no estar d’acord amb els plans econòmics del ministre. Estudià les relacions del Tresor amb la Banca i l’estat, i la circulació fiduciària.

Regàs i Castells, Xavier

(Barcelona, 26 agost 1905 – 15 febrer 1980)

Comediògraf i empresari. Fill de l’hoteler Miquel Regàs i Ardèvol. Doctor en dret, visqué un quant temps a París i fou un gran impulsor teatral i un arquetipus de la bohèmia artística amb diners.

Fou corresponsal de “La Publicitat” i col·laborà a “L’Esport Català”, “La Rambla”, “Mirador” i “La Humanitat”.

Durant la guerra civil fou alt funcionari de la conselleria de Justícia. S’exilià el 1939 i retornà aviat.

S’especialitzà en la contractació de companyies teatrals estrangeres.

Estrenà diverses comèdies: Cèlia, la noia del carrer d’Aribau (1935), Tobruck (1949), Camarada Cupido (1955) i Pobre Gabriel (1958).

Regàs i Ardèvol, Miquel

(Barcelona, 8 abril 1880 – 26 març 1965)

Empresari. Pare de Xavier Regàs i Castells.

Fou durant molt de temps gerent de l’hotel Colon, i després del restaurant de l’estació de França. Fou una de les figures capdavanteres de l’hoteleria barcelonina.

Va escriure Una generació d’hostalers (1952), que és una mena d’història moderna d’aquest gremi, i les memòries Confessions (1880-1936) (1960), on planteja el drama de consciència durant la guerra civil.

Piquet i Piera, Jaume

(les Corts de Sarrià, Barcelona, 15 abril 1839 – Barcelona, 30 juny 1896)

Autor i empresari teatral. Era paleta d’ofici. Es dedicà intensament al teatre.

Escriví moltes obres de circumstàncies, en català i en castellà de baix nivell literari però d’èxit notable, ja que afalagava sense limitacions els gustos del públic poc exigent. Un dels seus successos més considerables fou La monja enterrada en vida o els secrets d’aquell convent.

Fou empresari del teatre Odeon, on serien representades sovint les seves obres de caràcter més truculent, raó per la qual s’estengué irònicament el sobrenom de l’Escorxador per designar aquell teatre. Quan aquest desaparegué Piquet es retirà.

Instituí a Sarrià un premi a la virtut, fet que motivà la inclusió del seu retrat a la galeria de sarrianencs il·lustres i el fet de donar el seu nom a un carrer de l’antiga vila, avui agregada a Barcelona.

Piqué i Camps, Josep

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 21 febrer 1955 – )

Polític, economista i empresari. Doctorat en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor.

Després de ser assessor del govern català en temes econòmics, fou director general d’indústria de la Generalitat de Catalunya (1986-88).

President del grup Ercros (1992-96) i del Cercle d’Economia, el 1996, fou nomenat ministre d’indústria en el primer govern de J.M. Aznar, càrrec que compaginà a partir del 1998 amb el de portaveu del govern.

Ingressà en el PP en el XIII Congrés del partit i fou elegit vocal del seu Comitè Executiu Nacional (gener 1999).