Arxiu d'etiquetes: empresaris/es

Napoleon, Estudi

(Barcelona, 1852 – 1933)

Estudi fotogràfic. Fundat pels fotògrafs Antoni Fernández, el seu germà Emili i la muller d’Antoni, Anaïs Tiffon, i després continuada pels fills.

Durant molts anys fou l’estudi més conegut i famós de Barcelona. A part de fer fotografies particulars, també van treballar per diverses famílies reials, i van obtenir condecoracions a Espanya, França i Portugal.

Mir i Pujol, Salvador

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Empresari teatral. Durant els anys 1890-95 tingué a càrrec seu el teatre Novetats de Barcelona.

Bé que fracassà econòmicament, cal remarcar la seva tasca de promoció literària i artística del teatre català.

Güell i López (germans/nes)

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Godó i Llucià, Joan

(Igualada, Anoia, 20 febrer 1851 – 3 juny 1935)

Polític i empresari, conegut popularment com “el Morrut“. Fou alcalde d’Igualada.

Nebot dels fundadors de “La Vanguardia”, Carles i de Bartomeu Godó i Pié.

Fou el pare de Joan Godó i Pelegrí Godó i Pelegrí, Joan  (Igualada, Anoia, 5 desembre 1876 – 31 maig 1957)  Industrial i polític. Fou alcalde d’Igualada del 1906 al 1914. El 1935 succeí al seu pare a l’empresa tèxtil de la Igualadina Cotonera.

Colsada, Matías

Pseudònim de l’empresari teatral Matías Yáñez Jiménez.

Coll i Llach, Pere

(l’Havana, Cuba, 1868 – Barcelona, 1972)

Empresari i polític. Fill de Pere Coll i Rigau.

Instal·lat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries. Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba.

Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i visqué molts anys a l’estranger.

Bages, Antoni

Veure> Antoni Baiges i Miralles (home d’empresa i militar liberal).

Valls-Taberner i Arnó, Fèlix

(Barcelona, 1919 – 1975)

Empresari. Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret.

Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu.

El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld.

Suñol i Soler, Josep Ildefons

(Barcelona, 1927 – 11 novembre 2019)

Col·leccionista d’art, empresari i advocat. Fill de Josep Sunyol i Garriga.

Ha format una de les més notables col·leccions d’art actual existent als Països Catalans. Les obres, curosament escollides -concedeix una atenció especial a l’escultura-, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani. També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles internacionals. En tingué cura de la catalogació i la conservació Jordi Vidal i Sordé.

El 2007 va crear la Fundació Suñol.

Enllaç web: Fundació Suñol

Sanahuja i Bosch, Romà

(Vilasana, Pla d’Urgell, 1907 – Barcelona, 27 gener 1997)

Empresari constructor. Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys 1950 i 1960.

A la dècada del 1990, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós (aluminosi), especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts.

Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993.