Arxiu d'etiquetes: veterinaris/es

Vilaró i Galceran, Ramon

(Guissona, Segarra, 1897 – Rubí, Vallès Occidental, 1967)

Veterinari. Fou secretari de redacció de “La Veterinaria Catalana” i secretari del Col·legi de Veterinaris de Catalunya.

Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña… (1933). Treballà especialment sobre el bestiar porcí.

Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí. Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona.

Vila i Vidal, Josep Maria

(Sant Gregori, Gironès, 1926 – Girona, 29 agost 2010)

Veterinari. En la dècada de 1950 implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví.

Ha esdevingut un destacat especialista en reproducció bovina (fecundació artificial i transplantació d’embrions).

Fou president del Col·legi de Veterinaris de Girona (des del 1979), vice-president de la Federació Catalana de Col·legis Veterinaris de Catalunya i vice-president del Consell de Col·legis Veterinaris d’Espanya.

Vidal i Munné, Josep

(Piera, Anoia, 3 març 1896 – Barcelona, 10 març 1958)

Veterinari. Va cursar estudis de veterinària i s’especialitzà en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la Facultat de Veterinària (1930-33).

Les seves descobertes sobre nous vaccins per a les malalties contagioses del bestiar van obtenir un ressò notable. Tornà a Barcelona, on fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i fundà i dirigí “La Veterinària Catalana” (1934-36).

Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia en català i en castellà. També és autor, entre d’altres, dels llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951), que és un dels seus treballs més interessants.

Vidal i Balagué, Pau

(Balaguer, Noguera, 1894 – Barcelona, 1953)

Veterinari. Ingressà en el cos de veterinària militar (1917) i acomplí diverses comeses a l’Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya.

Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya. Escriví Perros de guerra i El perro, en col·laboració.

En el Congrés de Veterinaris de Catalunya (Girona, 1932) presentà la ponència Lucha contra la rabia.

Torrent i Molleví, Mateu

(Peramola, Alt Urgell, 1921 – )

Veterinari. S’especialitzà en clínica bovina a Organyà.

La seva tesi doctoral és una aportació a l’estudi tècnic-econòmic de les explotacions bovines de l’Alt Urgell.

Ha fundat i dirigit la revista “Lérida Pecuaria”, i ha publicat obres com Bovino-tecnia lechera (1966).

Soldevila i Feliu, Artur

(Figueres, Alt Empordà, 7 juny 1928 – Girona, 11 abril 2015)

Veterinari. S’ha especialitzat, als EUA i diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera, que ha aplicat a la província de Girona.

Ha impulsat la intensificació dels serveis d’inseminació artificial i, en general, del foment del boví de llet, que ha assolit un alt nivell de millora genètica i de productivitat.

Solà i Pairó, Joan

(Llanars, Ripollès, 1933 – )

Veterinari. S’establí a Vic (1960) on fundà una oficina d’assessorament als ramaders. Als anys 1960 impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà.

Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1980-88), dirigí explotacions ramaderes.

Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i col·laborà en la primera diagnosi (1982); és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines.

Sèculi i Brillas, Josep

(Gavà, Baix Llobregat, 2 gener 1917 – Barcelona, 11 març 1998)

Veterinari. Ha promogut activitats científiques.

Dirigí les revistes “Anales”, “Veterinaria” i “Noticias Neosan” i ha publicat un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapía, Veterinaria práctica, etc.

Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona. Des del 1954 fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.

San Gabriel i Closas, Albert

(Barcelona, 1932 – Cadaqués, Alt Empordà, 25 agost 2007)

Veterinari. Especialista en patologia aviària, ha ocupat càrrecs a l’Institut de Biologia Animal (1969) i a l’Institut d’Investigacions Agràries (1972).

Ha realitzat estudis d’investigació histològica de malalties contagioses de l’aviram; ha publicat Explotación de aves de puesta en baterías i Patología de la incubación y del pollito recién nacido.

Salvans i Bonet, Lluís

(Berga, Berguedà, 1891 – Barcelona, 1956)

Veterinari. Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona. Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia.

El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus.

El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana. L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular.

El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos.