(Camprodon, Ripollès, 1 maig 1883 – les Planes d’Hostoles, Garrotxa, 24 agost 1936)
Veterinari. És autor de l’obra L’estany de Banyoles (1925) i d’alguns estudis de caràcter professional.
Fou assassinat per elements incontrolats a l’inici de la guerra civil.
(Guissona, Segarra, 1897 – Rubí, Vallès Occidental, 1967)
Veterinari. Fou secretari de redacció de “La Veterinaria Catalana” i secretari del Col·legi de Veterinaris de Catalunya.
Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña… (1933). Treballà especialment sobre el bestiar porcí.
Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí. Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona.
(Sant Gregori, Gironès, 1926 – Girona, 29 agost 2010)
Veterinari. En la dècada de 1950 implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví.
Ha esdevingut un destacat especialista en reproducció bovina (fecundació artificial i transplantació d’embrions).
Fou president del Col·legi de Veterinaris de Girona (des del 1979), vice-president de la Federació Catalana de Col·legis Veterinaris de Catalunya i vice-president del Consell de Col·legis Veterinaris d’Espanya.
(Piera, Anoia, 3 març 1896 – Barcelona, 10 març 1958)
Veterinari. Va cursar estudis de veterinària i s’especialitzà en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la Facultat de Veterinària (1930-33).
Les seves descobertes sobre nous vaccins per a les malalties contagioses del bestiar van obtenir un ressò notable. Tornà a Barcelona, on fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, i fundà i dirigí “La Veterinària Catalana” (1934-36).
Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia en català i en castellà. També és autor, entre d’altres, dels llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951), que és un dels seus treballs més interessants.
(Balaguer, Noguera, 1894 – Barcelona, 7 gener 1953)
Veterinari. Ingressà en el cos de veterinària militar (1917) i acomplí diverses comeses a l’Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya.
Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya. Escriví Perros de guerra i El perro, en col·laboració.
En el Congrés de Veterinaris de Catalunya (Girona, 1932) presentà la ponència Lucha contra la rabia.
(Peramola, Alt Urgell, 1921 – )
Veterinari. S’especialitzà en clínica bovina a Organyà.
La seva tesi doctoral és una aportació a l’estudi tècnic-econòmic de les explotacions bovines de l’Alt Urgell.
Ha fundat i dirigit la revista “Lérida Pecuaria”, i ha publicat obres com Bovino-tecnia lechera (1966).
(Figueres, Alt Empordà, 7 juny 1928 – Girona, 11 abril 2015)
Veterinari. S’ha especialitzat, als EUA i diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera, que ha aplicat a la província de Girona.
Ha impulsat la intensificació dels serveis d’inseminació artificial i, en general, del foment del boví de llet, que ha assolit un alt nivell de millora genètica i de productivitat.
(Llanars, Ripollès, 1933 – )
Veterinari. S’establí a Vic (1960) on fundà una oficina d’assessorament als ramaders. Als anys 1960 impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà.
Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1980-88), dirigí explotacions ramaderes.
Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i col·laborà en la primera diagnosi (1982); és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines.
(Gavà, Baix Llobregat, 2 gener 1917 – Barcelona, 11 març 1998)
Veterinari. Ha promogut activitats científiques.
Dirigí les revistes “Anales”, “Veterinaria” i “Noticias Neosan” i ha publicat un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapía, Veterinaria práctica, etc.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona. Des del 1954 fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.
(Barcelona, 1932 – Cadaqués, Alt Empordà, 25 agost 2007)
Veterinari. Especialista en patologia aviària, ha ocupat càrrecs a l’Institut de Biologia Animal (1969) i a l’Institut d’Investigacions Agràries (1972).
Ha realitzat estudis d’investigació histològica de malalties contagioses de l’aviram; ha publicat Explotación de aves de puesta en baterías i Patología de la incubación y del pollito recién nacido.
Dades dels Països Catalans 