(Reus, Baix Camp, 6 desembre 1814 – Madrid, 30 desembre 1870)

Militar i polític. Prengué part en la primera guerra Carlina i aconseguí el grau de coronel. D’idees liberals, ocupà un escó a les corts el 1841 i fou un dels principals dirigents de l’aixecament que enderrocà Espartero (1843); aquell mateix any col·laborà amb les tropes que esclafaren l’alçament centralista de Catalunya, i va ésser ascendit a mariscal de camp. El 1844 fou acusat de conspirar contra Narváez, però fou tractat amb molta consideració i indultat.

Per iniciativa del ministre de la guerra, fou nomenat el 1847 governador de Puerto Rico, on reprimí amb duresa les rebel·lions dels esclaus i promulgà el conjunt d’ordenances conegut amb el nom de Codi Negre, alhora que cooperava amb les autoritats daneses per sufocar insurreccions anàlogues a les illes de Santa Cruz i Saint Thomas. A Madrid hi hagué un corrent hòstil a la política de Prim, i fou deposat del seu càrrec (1848).

Tornà a Espanya i, novament elegit diputat, defensà a les corts els principis progressistes. El 1856 fou ascendit a tinent general pel fet d’haver derrotat els rifenys que havien atacat Melilla.

Durant el govern de la Unió Liberal, fou molt remarcable la seva actuació en la guerra del Marroc (batalles de Castillejos i de Tetuan) i en l’expedició de Mèxic, on no volgué secundar la política de Napoleó III i, d’acord amb Anglaterra, es retirà a Cuba (1862). Però la seva actitud realista a Mèxic disgustà els grups conservadors espanyols, i novament tornà a buscar el suport dels progressistes.

El prestigi internacional obtingut amb aquesta expedició afavorí els seus desigs d’ocupar la presidència del Consell, i, en veure que els governs d’Isabel II li ho impedien, decidí d’organitzar una sèrie de pronunciaments, aprofitant-se de les circumstàncies polítiques i econòmiques per què passava el país. Totes aquestes activitats revolucionàries augmentaren la seva fama, i es convertí en la figura més destacada dels grups que organitzaren la Revolució del 1868.

Enderrocada Isabel II, es constituí un govern provisional, en el qual ocupà la cartera de la guerra. Efectuades les eleccions per mitjà de sufragi universal, la majoria del país es declarà a favor del programa polític que defensava la coalició de partits dirigida per Prim. A causa d’aquest triomf electoral, fou nomenat cap del govern, i amb l’ajut dels seus partidaris intentà d’instaurar una monarquia democràtica. Algunes minories polítiques no acceptaren aquesta solució i s’alçaren contra el govern, però foren sotmeses per l’exèrcit.

D’altra banda, després d’una complicada sèrie de negociacions en què foren rebutjats, per distintes raons, diversos canditats, Prim aconseguí que Amadeu de Savoia acceptés la corona espanyola. Però abans de la presa de possessió del nou monarca, Prim fou assassinat a Madrid.