(Perpinyà, 2 febrer 1902 – 24 gener 1915)
Setmanari socialista. Fou administrat sempre per Joan Manalt.
Socialiste des Pyrénées-Orientales, Le
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1902
Sánchez i Garcia-Esteban, Pere
(València, 1902 – 1971)
Pintor, conegut també per Pere de València. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València (1932) i el 1936 guanyà amb Primavera el tercer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh.
Especialitzat en el paisatge, el seu art intimista i líric superà definitivament la influència de Sorolla per esdevenir un pont entre la pintura figurativa d’abans i de després de la guerra civil.
Nostalgia (1945. Museu de Belles Arts de València) és la seva obra més coneguda.
Rosselló i Ribera, Jeroni
(Palma de Mallorca, 31 gener 1827 – 1 agost 1902)
Poeta i lul·lista. Després d’estudiar dret a Barcelona tornà a Palma de Mallorca, on exercí d’advocat tota la vida. La seva tasca d’escriptor tingué diversos vessants: com a poeta fou nomenat mestre en gai saber l’any 1862.
La seva poesia és romàntica, sense inserir-se excessivament en cap grup. Lingüísticament pretén de reconstruir un idioma medieval amb poc encert. En les poesies castellanes Hojas y flores (1853) es perceben influències franceses, angleses i sobretot alemanyes. Traduí al castellà poemes de Walter Scott, Schiller, Burger i Goethe.
Sota el títol Lo Cançoner de Miramar aplegà totes les seves poesies escrites en llengua natal. Els corrents romàntics van impulsar-lo a utilitzar temes medievals com Balades, col·lecció de poesies cavalleresques, o bé Lo joglar de Maylorcha (1862), poema constituït per romanços sobre la història de Mallorca, amb la particularitat d’ésser escrits en la llengua dels segles XIII i XIV.
També va dedicar-se a la història de Mallorca, i en això serví de guia a l’obra posterior de Joaquim Bover.
A la fi de la vida va dedicar-se plenament a preparar l’edició completa de les obres de Ramon Llull; reuní diversos còdexs i edità les Obres rimades. Alhora va editar diverses col·leccions dels millors savis i poetes mallorquins.
Roqueta, La -setmanari-
(Palma de Mallorca, 1 gener 1887 – desembre 1902)
Publicació setmanal en català. Creat per Pere d’A. Penya. Editat durant un any en la seva primera època, aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment.
Tingué una segona època l’any 1889, amb poca durada; una tercera del 1898 al 1901; i una quarta, i darrera, l’any 1902.
Amb el mateix títol de “La Roqueta“, va publicar-se a Buenos Aires un setmanari, l’any 1911, editat per mallorquins.
Rodríguez i Albert, Rafael
(Alacant, 6 febrer 1902 – Madrid, 15 febrer 1979)
Compositor. Autor d’una àmplia producció d’inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció.
Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964).
Riudavets i Monjo, Josep Maria
(Maó, Menorca, 25 març 1840 – Madrid, 13 febrer 1902)
Dibuixant i cosmògraf de la marina de guerra. Fill de Pere Riudavets i Tudurí.
Autor de la Cartilla de dibujo topográfico (Madrid, 1856). Col·laborà com a dibuixant en “La Ilustración Española y Americana” i en altres revistes. Fou il·lustrador dels Cuentos de Calleja.
Ribes i Momblanc, Francesc
(Muro d’Alcoi, Comtat, 1902 – Madrid, 1975)
Escriptor. Publicà Antología consultada de la joven poesía española (1952), Plaza de penitentes (1965), Poesía última (1963), Poesía de España y de América (1966), Páginas literarias (1966), Cuentos y leyendas (1967) i diversos treballs de divulgació històrica.
République des Pyrénées-Orientales, La
(Perpinyà, 26 octubre 1902 – 30 març 1906)
Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.
Dades dels Països Catalans 