Arxiu d'etiquetes: 1840

Soler i Llopis, Eduard

(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1840 – València, 26 febrer 1928)

Pintor. El 1856 estudiava a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando.

Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l’Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes.

Després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l’Acadèmia un retrat del president Eduard Attard.

El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.

Roca i Bauzà, Jaume

(Andratx, Mallorca, 1840 – 1912)

Autor teatral. De filiació federalista.

Publicà sainets amb el pseudònim d’Un pagès d’Andratx: És sereno des bàrrio, Es sogre a sa nora, Revolució d’un poble, Sa venguda del rei, Sa venguda des moros, etc.

Riudavets i Monjo, Josep Maria

(Maó, Menorca, 25 març 1840 – Madrid, 13 febrer 1902)

Dibuixant i cosmògraf de la marina de guerra. Fill de Pere Riudavets i Tudurí.

Autor de la Cartilla de dibujo topográfico (Madrid, 1856). Col·laborà com a dibuixant en “La Ilustración Española y Americana” i en altres revistes. Fou il·lustrador dels Cuentos de Calleja.

Ramis i Ramis, Antoni

(Maó, Menorca, 29 abril 1771 – 17 febrer 1840)

Historiador. Germà de Bartomeu, Josep, Joan i Pere.

Escriví, entre altres obres, les titulades Ensayo sobre algunas inscripciones y otros puntos de antigüedades (1825), Fortificaciones antiguas de Menorca i Inscripciones relativas a Menorca, y noticia de varios monumentos descubiertos en ella (1833).

Entre 1826 i 1838 publicà set quaderns titulats Noticias relativas a la isla de Menorca.

Maisonnave i Cutayar, Eleuteri

(Alacant, 6 setembre 1840 – Madrid, 5 maig 1890)

Polític, advocat i periodista. Membre del partit republicà, fou tres vegades alcalde d’Alacant.

Durant la I República (1873) fou diputat a corts i ministre d’Estat i de Governació sota la presidència de Castelar, la política del qual secundà després del cop d’estat de Pavía (1874). Tornà a ésser diputat entre el 1879 i el 1881, i el 1886.

Dirigí el diari madrileny “El Globo” d’ençà del 1886, i fundà “El Derecho y el Deber” (1869) i “La República Española” (1870), en que sostenia campanyes sobre les idees republicanes.

És autor d’alguns estudis sobre dret mercantil.

Llompard, Miquel

(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – la Bau ?, Mallorca, 1840)

Poeta popular. Fou més conegut pel sobrenom de Coix de la Bau.

Era pastor i analfabet, així i tot, compongué algunes poesies remarcables per la seva fluïdesa i espontaneïtat, de les quals existeixen còpies.

Lacroix, Melcior de

(Prada, Conflent, 1790 – París, França, 1840)

Militar. Estudià a París. Lluità a Rússia (1812), a Waterloo (1815) i a Algèria (1830).

El 1831 capturà a Nimes el bandoler absolutista Trestaillons.

Fou cavaller (1830) i oficial (1836) de la Légion d’Honneur.

Harmsen i Garcia, Alexandre

(Alacant, 18 maig 1840 – 11 desembre 1898)

Escriptor. Tenia el títol nobiliari de baró de Maials.

És autor, entre d’altres obres, dels assaigs Ensayos literario (1870) i Cervantes, i dels llibres poètics Cien composiciones en verso (1886) i La historia de mis ángeles (1895), aquest darrer dedicat als seus familiars ja morts.

Garcia i Capilla, Josep

(Almàssera, Horta, 22 novembre 1840 – València, 6 febrer 1902)

Escriptor teatral. Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica.

El 1868 estrenà amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella, la qual seguiren, entre moltes altres, Un cacique a redolons, Una nuvolà d’estiu, La justícia en les mans brutes, etc.

Col·laborà també a la premsa amb articles i poesies.

Gadea i Orozco, Vicent

(Altea, Marina Baixa, 1840 – València, 1904)

Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense.

El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou senador per València (1899-1904).