(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 maig 1895 – Alacant, novembre 1979)
Eclesiàstic, historiador i escriptor. Arxiver oficial de la província d’Alacant (1930-31), tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil.
Escriví, entre d’altres, els llibres: El marqués de Bosch de Ares (1951), Alicante Ochocentista (1967), Alicante, sus calles antiguas y modernas (1974).
(Alacantí, octubre 1979 – )
(UA) Institució d’ensenyament superior. És constituïda per alguns centres que havien estat dependents de la Universitat de València i altres de nova creació, tots ubicats a Sant Vicent del Raspeig i a Sant Joan d’Alacant.
Els tres centres d’Elx conformaren el 1997 la nova Universitat Miguel Hernández. Acull l’Institut Marítim Internacional.
Enllaç web: Universitat d’Alacant
(Vila-real, Plana Baixa, 7 febrer 1901 – Madrid, 1979)
Filòsof. Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí.
Com a historiador de la filosofia ha estudiat el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual ha confrontat amb el de Duns Escot. D’altra banda ha esbossat un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència.
Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió (1936), La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió (1952), Qué es filosofía (1940), Ser y vida. Análisis fenomenológico de los problemas básicos de la filosofía (1950), El sentido último de la vida (1958), Fenomenología de la acción del hombre (1961) i La realidad de la filosofía (1969).
(Alacant, 6 febrer 1902 – Madrid, 15 febrer 1979)
Compositor. Autor d’una àmplia producció d’inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció.
Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964).
(Lanuvio, Itàlia, 11 desembre 1892 – Burjassot, Horta, 17 març 1979)
Tenor. La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials. El 1922 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi.
El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins al 1945; hi cantà encara sorprenentment el 1972. El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat.
Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot.
Ha escrit Voci parallele (1955).
(València, 3 octubre 1891 – Alpedrete, Madrid, 29 juny 1979)
Geòleg. Estudià a la universitat de Madrid, on es doctorà en ciències naturals. A més a més d’ésser catedràtic a l’Institut Jovellanos de Gijón, va tenir càrrecs a la Societat Española de Historia Natural i al Museo de Ciencias Naturales.
Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes. En nombroses comunicacions i publicacions –Excursión por el miocénico de la cuenca del Tajo (1913), La estratigrafía del Moncayo (1917)-, va estudiar el cambrià, el quaternari i el glacialisme, així com la magnesita i els carbonats sedimentaris.
No es coneixen les circumstàncies de la seva mort.
(València, 1979 – )
Revista cultural. Fundada i dirigida per Joan Fuster, durant la primera època (fins el 1991).
Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys 1980. Un dels objectius principals fou promoure la difusió de temes i escriptors valencians.
La segona època, encetada el 1999 sota la direcció d’Antoni Furió, es distingeix de la primera per l’absència de texts de creació literària o de ressenyes breus.
La revista és coeditada per Publicacions de la Universitat de València i l’editorial Tres i Quatre.
(Palma de Mallorca, 1893 – 18 novembre 1979)
Metge i escriptor. Fou director del manicomi provincial de Palma de Mallorca del 1920 al 1963.
Escriví Aquella ciudad de Palma (1954), tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes.
(Menorca, 1979)
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa, editada per l’Obra Cultural Balear de Menorca.
Publicada en fascicles d’aparició mensual, consta de sis volums: geografia física (1 volum), ciències naturals (2 volums), ciències humanes (2 volums) i ciències socials (1 volum).
(València, 1973 – 1979)
Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.
S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.
Dades dels Països Catalans 