Arxiu d'etiquetes: tipògrafs/es

Castelló i Anglarill, Romà

(Barcelona, segle XIX)

Gravador. Foren molt notables els seus treballs fonent lletres de composició tipogràfica.

Viader i Margarit, Octavi

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1864 – 1938)

Tipògraf. S’establí a la seva vila natal el 1883.

Realitzà magnífiques edicions de bibliòfil que li valgueren una justa fama i premis importants, com les medalles d’or de Saragossa el 1908 i de Leipzig el 1914.

Fou el pare de:

Germà Viader i Llor  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1896 – ? , segle XX)  Dibuixant i xilògraf. Col·laborà amb el seu pare abans d’anar a residir a Montevideo i a París.

Josep Maria Viader i Canals  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1907 – 1980)  Tipògraf. Format a Leipzig i Frankfurt. A la mort del seu pare, el succeí en el taller tipogràfic.

Tormo i Freixes, Enric

(Barcelona, 1919 – 2016)

Tipògraf. Estudià a Llotja (1932-36). Entrà a l’editorial Montaner i Simon (1942) i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany.

Col·laborà amb Joan Miró -de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943- en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor (1946-47) i en les de l’edició dels poemes de Paul Eluard A toute épreuve (1947-55), editat per Gerald Cramer (Ginebra).

Edità i imprimí les primeres edicions del grup del Dau al Set (1947-49), del qual era membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies, un amb Cuixart, un de litografies i un de monotips amb Ponç.

Intervingué en la creació de les revistes “Algol”, com a editor, i “Dau al Set”, amb el seu assessorament tècnic. Fou fundador i director del “Butlletí del Gremi d’Impressors de Barcelona” (1947-48), del qual tornà a ésser director d’ençà del 1968.

Becat a París per l’Institut Français de Barcelona (1950), amplià coneixements tècnics al taller de calcografia Lacourier, la casa de litografies Mourlot i la de fototípies Duval, i seguí els cursos de l’École Estienne com a alumne lliure. Contractat per Skira el 1953, entrà en contacte a Ginebra amb el món de l’edició d’art.

El 1958 esdevingué professor del Conservatori de les Arts del Llibre a Barcelona i també professor d’arts gràfiques a l’Escola de Bibliotecàries i conservador (1967) de la Secció de Gravat i Arts Gràfiques -Museu del Llibre i de les Arts Gràfiques, des del 1976- del Museu Etnòlogic de Barcelona, ampliada amb la seva important col·lecció sobre impremta. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Nicolau Spindeler

Spindeler, Nicolau

(Zwickau, Saxònia, segle XV – Barcelona, 1507)

Tipògraf. Associat amb el ginebrí Pere Brun, publicà a Tortosa, el 1477, la Gramática de Perotti, i l’any següent, a Barcelona, els comentaris de Tomàs d’Aquino a l’Ètica i a la Política d’Aristòtil.

Vers el 1483 degué començar a Barcelona la impressió del Consolat de mar, que acabà Pere Posa l’any següent.

S’establí a València, on el 1490 imprimí la primera edició del Tirant lo Blanc. Tornà a Barcelona el 1500, on treballà fins a la seva mort.

Solidaria, La

(Barcelona, 1882 – segle XIX)

Societat obrera de tipògrafs. Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.

Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canivell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc.

El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” (setembre 1883 – juliol 1889), dirigida per Canivell.

Soledat i Esplugues, Joaquim de la

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Frare carmelità descalç. Fill d’un manyà, de cognom Esplugues. Estudià a l’Escola de Nobles Arts.

Al convent de Sant Josep, de Barcelona, dirigí una foneria de lletres per a impremta, molt important en el seu temps.

El 1801 publicà un prospecte amb mostres de tipus nous; el 1828 en publicà un altre, precedit d’un estudi sobre l’evolució de les arts gràfiques a Catalunya.

Societat Tipogràfica de Barcelona

(Barcelona, 15 agost 1879 – 1888)

Organisme obrer. Pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial. El seu primer president fou Tomàs Gallego. Féu aparèixer un “Boletín Oficial” (feb/1880 – set/1883) i impulsà la creació d’organismes similars a d’altres ciutats dels Països Catalans.

Comptava amb 520 afiliats el 1882 -sobre un total d’uns 800 obrers del ram-. Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els apolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció sindicalista (en especial amb Manuel Fernández) i es retiraren el 1882 per fundar La Solidaria.

Després, la Societat s’afilià a la Federació Obrera Tipogràfica Espanyola, dominada pels socialistes. L’any 1888 s’integrà a la UGT.

Simó i Badia, Ramon

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1872)

Tipògraf i escriptor. Militant obrer, el 1854 fou representant dels impressors barcelonins en les negociacions amb les autoritats locals.

El 1855 anà a Madrid, on fundà “El Eco de la Clase Obrera” (agost 1855-febrer 1856). Participà en la petició adreçada a les corts demanant protecció local al dret d’associació obrera.

És autor de l’opuscle Memoria sobre el desacuerdo entredueños de taller y jornaleros (1855) i d’un Manual teórico-práctico de tipografía (1855).

Serra i Oliveres, Antoni

(Barcelona, 1819 – 1900)

Tipògraf. Es formà a Barcelona, Madrid i París, i el 1839 tornà a Barcelona, després de rebutjar d’ésser el segon regent de la Impremta Nacional de Sant Petesburg.

A Barcelona dirigí la impremta del Brusi i, posteriorment, s’establí a Madrid, d’on passà a Sudamèrica. Tornà a establir-se a Barcelona el 1859.

És autor d’un famós Manual de la tipografía española (1852).

Serra i Furnells, Lluís

(Catalunya, 1868 – Barcelona, 1916)

Tipògraf. Aprenent a l’editorial Espasa y Compañía, passà a Cuba, on dirigí la impremta La Lucha.

En tornar a Espanya, s’instal·là a Madrid, on imprimí les revistes “Nuevo Mundo” i, posteriorment, “Blanco y Negro” i “El Eco de la Moda”.

En morir el seu germà Marcel·lí, tornà a Barcelona per tal d’ocupar el seu lloc a la tipografia La Académica, que era propietat de Serra Germans i de Joan Rusell.

Fou professor d’estampació a l’Institut Català de les Arts del Llibre.