(Alzira, Ribera Alta, 1958 – 1993)
Empresa alimentària. Creada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis. Ha experimentat una forta expansió en el camp dels gelats, granges avícoles i preparats alimentaris.
El volum de vendes assolí 9.220 milions de pessetes l’any 1980 i ocupava 1.800 empleats.
El 1993 fou adquirida per Nestlé i els gelats passaren a dir-se Camy.
(Ribera Alta, segle XVI – )
Títol concedit el 1568 al cavaller Miquel de Salvador, senyor d’Antella, Rafalet i la Xarquia (Ribera Alta).
Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 17,39 km2, 47 m alt, 1.343 hab (2014)
Situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions de la serra d’Alèdua. A la zona muntanyosa del terme hi ha algunes pinedes i pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, bàsicament tarongers, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i domina sobre el secà. Tanmateix la població ha experimentat darrerament una important devallada.
El poble, que conserva restes del palau senyorial, va néixer per l’agrupament dels habitants de la Xarquia, avui un despoblat, preocupats per les constants inundacions del Xúquer. L’església parroquial, de començaments del segle XVIII, és d’estil barroc xorigueresc.
Enllaç web: Ajuntament
(Massalavés, Ribera Alta)
Sèquia que pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer i rega el terme municipal.
Nom antic de la sèquia reial del Xúquer.
(País Valencià, segle XVI)
Pintor anònim de l’escola de València. Realitzà el retaule d’Alzira (1527) i se li atribueix el tríptic de la Magdalena (Museu Diocesà de València).
El seu estil està relacionat amb el del mestre de Sixena.
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alzira.
Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Énova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació.
Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial.
Municipi i capital de la Ribera Alta (País Valencià): 110,46 km2, 14 m alt, 44.518 hab (2014)
(ant: Algesira) Situat al sud de València. El seu nom, que en àrab vol dir l’illa, deriva de l’emplaçament de la capital, que antigament es recloïa dins una colzada del Xúquer.
La reial sèquia del Xúquer rega el terme i hi fa possible l’agricultura de regadiu; l’increment del cultiu de la taronja data del segle XVIII i és actualment de gran importància. A les riberes del Xúquer cultiven arròs, així com altres productes de regadiu: cereals, llegums, hortalisses. Ramaderia avícola, pesca i apicultura. La indústria deriva de l’agricultura: conserves vegetals, preparació de la taronja per a l’exportació, molins arrossers i farineres, també hi ha indústria tèxtil, paperera i de mobles.
És molt probable que el poblament d’Alzira començés a l’edat del bronze; també hi ha diversos testimonis de l’existència d’un nucli de població en època romana, que no es consolidà, però, fins al període de domini musulmà.
Conquerida el 1243 per Jaume I, conservà part de la població sarraïna. Hi havia també una important colònia judaica, la qual emigrà després de les matances del 1391. Les pestes de principi del segle XV acabaren de reduir la població de forma considerable. Tingué una important indústria tèxtil que li donà una certa prosperitat.
El 1520 es declarà favorable als agermanats; hagué de capitular el 1522. Patí una ràpida decadència quan fou decretada l’expulsió dels moriscos. Durant la guerra de Successió es posà al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, per la qual cosa perdé, l’any 1707, els privilegis i els estatuts municipals.
L’Ajuntament (segles XVI-XVII) és un edifici de transició, gòtico-renaixentista.
Enllaç web: Ajuntament
(Alzira, Ribera Alta)
Barri, a l’extrem nord-est de la ciutat, a l’entroncament de les carreteres d’Alzira a Sueca i d’Alzira a Favara de la Ribera.
(Alzira, Ribera Alta)
Altre nom del barri de l’Alquerieta.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 