Reus (Baix Camp)

Municipi i capital de la comarca: 52,82 km2, 117 m alt, 103.123 hab (2017)

Situada en una plana, originada pels sediments quaternaris, al peu de la muntanya de la Mussara; el terme és regat per les rieres de Maspujols i d’Almoster.

L’agricultura és predominantment de regadiu (avellaners, hortalisses i arbres fruiters), que és possible gràcies als regatges derivats dels embassaments de Riudecanyes i de Siurana. Al secà sobresurt la vinya, seguida de les oliveres i els avellaners, i, de més lluny, dels garrofers i els ametllers; hi predomina la petita explotació. És un destacat centre del sector agropecuari, canalitzat a través de la Unió de Cooperatives i la Cooperativa Comarcal d’Avicultura; hi destaquen les granges d’aviram i els productes derivats (ous i carn), el bestiar porcí, l’oví i la cria de conills.

Malgrat la importància de les activitats primàries, és preferentment un centre comercial i industrial; al sector industrial hi sobresurten, en primer lloc, les indústries alimentàries (de fruits secs, vins, olis, carn i pinsos) i la tèxtil (cotonera i sedera, així com de la confecció), després venen la metal·lúrgica (indústries mecàniques, maquinària agrícola, electrodomèstics), la química (pinsos compostos, sabons) i la de la fusta (torneries, mobles), cal esmentar, a més, l’adobera (pells, calçat, etc) i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles, maons), sector aquest últim revifat per la proximitat dels nuclis turístics de la Costa Daurada. El desenvolupament de les indústries artesanals ha estat, en part, degut al seu caràcter de centre comercial, i és, en l’actualitat, un dels primers mercats espanyols de la comercialització d’ametlles i, sobretot, d’avellanes.

En les funcions comercials cal fer esment del mercat (dilluns). És centre de l’àrea comercial homònima, que comprèn les subàrees de Montblanc i de Móra d’Ebre, amb prop d’un centenar de municipis sota la seva influència. S’hi celebra anualment una fira de mostres i un concurs-exposició nacional de roses. Nus ferroviari i de comunicacions entre les terres aragoneses de Ponent, Barcelona i Lleida.

La població s’incrementà notablement al s XVIII gràcies a l’auge econòmic que suposà el lliure comerç amb Amèrica, per la qual utilitzava la via comercial del port de Salou. A partir del 1950 experimentà un important ascens demogràfic, amb un augment mitjà de 1.114 h/any, acusat sobretot des del 1960, en què, gràcies a un fort corrent immigratori, aconseguí, vint anys després, duplicar la població; aquesta tendència continuà en decennis posteriors.

HISTÒRIA: El nucli originari de l’actual ciutat fou fundat durant la reconquesta d’aquest territori i sembla que fou construït damunt les ruïnes d’una antiga vil·la romana del Baix Imperi. El primer document relatiu a la població que ha pervingut data de l’any 1154. El petit llogaret va créixer ràpidament, i cap al final del s XIV tenia unes 355 cases. La creixença va mantenir-se durant el s XV, però va quedar bastant estancada als s XVI i XVII. Un nou període de desenvolupament va iniciar-se durant el s XVIII, gràcies al comerç amb Amèrica, i Reus esdevingué un dels centres principals de la fabricació i explotació d’aiguardents. La indústria tèxtil també es desenvolupà durant aquest període. A la darreria del s XVIII Reus tenia 27.000 h. Durant la Revolució francesa la colònia d’immigrants era bastant nombrosa; hi hagué una casa de moneda durant la guerra del Francès. El 1843 aconseguí novament el títol de ciutat, ja que li havia estat anul·lat per Felip V el que li fou atorgat el 1712 per l’arxiduc Carles. Des de la segona meitat del s XIX fins al 1930 fou un dels mercats internacionals més importants de fruits secs. Aquest desenvolupament comercial i industrial iniciat al s XVIII originà una classe burgesa que, pel seu esperit liberal, constituí un dels grups socials més avançats de Catalunya durant el s XIX. El jul/1885 s’hi celebrà el I Certamen Socialista, i el 1893, la segona assemblea convocada per la Unió Catalanista, on foren debatudes qüestions relacionades amb les Bases de Manresa.

ART: L’any 1512 es començà a edificar l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic, d’una sola nau, amb capelles laterals i una gran rosassa. En un dels costats hi ha una torre campanar de planta hexagonal i de 63 m d’alçada. A la fi del s XVII fou adossada a l’església la capella del Sagrament, obra d’inspiració barroca, realitzada per fra Josep de la Concepció, conegut també com El Tracista. L’edifici de l’ajuntament, iniciat el 1601, és una obra renaixentista tardana, amb restauracions posteriors. Altres construccions dels s XVII són l’església de la Puríssima Sang i, als afores, el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Al final d’aquest segle treballaren com a decoradors en alguns d’aquests edificis els pintors Juncosa, dels quals s’han perdut posteriorment les obres. Dels s XVIII i XIX daten nombroses cases particulars: la dels Bofarull –amb magnífiques pintures al fresc, d’estil neoclàssic- i la dels Borràs de Gay, profusament decorada a l’interior segons els estils en voga, cosa que testimonieja la puixança comercial de la ciutat. Al final del s XIX l’escultor Puiggener realitzà el monument eqüestre del general Prim, situat a la plaça, porticada, del mateix nom.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesTurismeCambra ComerçFiraTelevisió

42 pensaments sobre “Reus (Baix Camp)

  1. Retroenllaç: Circumstàncies, Les | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Cesilles, Joan | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Cavallé i Llagostera, Pere | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Castells i Ballespí (germans metges) | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Castellets | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Anguera i Nolla, Pere | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Camareria | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Calderó i Ripoll, Pere | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Calbó, Bernat | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Busquets, Ramon | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Burgar, el | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Brocà i de Montagut, Guillem Maria de | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Brocà i de Bofarull, Salvador Maria de | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Bové i Montseny, Pere | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Borràs i de March, Joaquim | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Borràs i de Bofarull, Josep | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Bonet i Savé, Ramon | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Bofarull i Miquel, Casimir de | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Bofarull i Mascaró, Pròsper de | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Bofarull i de Brocà, Antoni de | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Bofarull, Salvador | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Blanc i Mur, Joan | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Bofill i Mascaró, Pere Nolasc | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Benavent i Rocamora, Enric | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Beltrú, Joan | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Bellver, Francesc | Dades de Catalunya

  27. Retroenllaç: Bellisens | Dades de Catalunya

  28. Retroenllaç: Batet i Palet, Joaquim | Dades de Catalunya

  29. Retroenllaç: Beringola i Blay, Miquel | Dades de Catalunya

  30. Retroenllaç: Bergadà i Pi, Tomàs | Dades de Catalunya

  31. Retroenllaç: Barnils i Folguera, Ramon | Dades de Catalunya

  32. Retroenllaç: Barberà, Ramon de (varis) | Dades de Catalunya

  33. Retroenllaç: Benavent i Rocamora, Gaietà | Dades de Catalunya

  34. Retroenllaç: Balart, Francesc | Dades de Catalunya

  35. Retroenllaç: Barrau i Cortès, Jacint | Dades de Catalunya

  36. Retroenllaç: Baiges i Miralles, Antoni | Dades de Catalunya

  37. Retroenllaç: Aulèstia i Pijoan, Antoni | Dades de Catalunya

  38. Retroenllaç: Arnavat i Vilaró, Josep Maria | Dades de Catalunya

  39. Retroenllaç: Amigó i Anglès, Ramon | Dades de Catalunya

  40. Retroenllaç: Aliaga Bayod i Salas Guasquí, Manuel d’ | Dades de Catalunya

  41. Retroenllaç: Alberic i Cases, Josep | Dades de Catalunya

  42. Retroenllaç: Baix Camp, el | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s