(Reus o Riudoms, Baix Camp, 25 juny 1852 – Barcelona, 10 juny 1926)
Arquitecte. Principal exponent del modernisme arquitectònic. Es va formar en l’ambient del romanticisme català, entusiasta de l’edat mitjana, i sota les influències de Riskin i Viollet-le-Duc. Després d’una primera etapa d’inquietuds cooperativistes i socials, començà a utilitzar elements àrabs, gòtics i barrocs. D’aquesta època (1883-1900) són la casa Vicens (1883-85), el palau Güell (1886-91), el palau episcopal d’Astorga (1887-93) i la casa dels Botines de Lleó (1891-93).
L’arquitecte del futur es basarà en la imitació de la natura, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes. (Antoni Gaudí)
A partir del 1900 s’afirmà l’originalitat del seu llenguatge, amb la seva concepció global de l’arquitectura com l’íntima integració entre l’estructura i la decoració, l’harmonia entre interior i exterior, incorporant, al mateix temps, tot tipus d’arts aplicades. Tot això unit a un profund coneixement tècnic i a un gran rigor professional, com es veu en les seves originals solucions tècniques.
Algunes de les obres mestres de Gaudí pertanyent a aquest període: el parc Güell (1900-14), pensat a l’estil de les cases jardí angleses, és una gran extensió verda sobre la qual es traçaren galeries sostingudes per pilars inclinats de pedra natural en brut i amb un ús exuberant de mosaics de ceràmica i vidre, que constitueix un conjunt de composicions abstractes d’una gran força expressiva: la reforma de la casa Batlló (1904-06), amb una façana ondada, revestida de mosaics; l’església de la colònia Güell (1908-14); la casa Milà o la Pedrera (1906-10), bloc de formes orgàniques amb vores horitzontals rítmicament ondades, trepat per finestres que suggereixen les escultures posteriors de Moore.
Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. (Antoni Gaudí i Cornet)
A partir del 1918 es dedicà en cos i ànima a la construcció de la Sagrada Família, iniciada el 1882. Home d’una profunda i íntima religiositat, buscà en aquesta obra la síntesi estructural i figurativa del seu llenguatge arquitectònic. Abans de morir (atropellat per un tramvia) pogué veure acabades la façana i una de les torres del Naixement.
Enllaços web: Gaudí i el Modernisme – Viquipèdia
Retroenllaç: Alsina i Arús, Joan | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Vila i Grau, Joan | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Valls i Riera, Lluís Maria de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Salut, barri de la -Barcelona- | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pujol i Bausis, Jaume | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Jujol i Gibert, Josep Maria | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pedrera, la | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pedralbes, palau de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Milà, casa | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Opisso i Sala, Ricard | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Matamala i Piñol, Llorenç | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Mansana de la Discòrdia, la | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Güell, parc | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Graner i Arrufí, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Gràcia, Passeig de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Gomis i Serdañons, Joaquim | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Fossas i Martínez, Juli Maria | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Fontbona i Ventosa, Emili | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Folguera i Grassi, Francesc | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Espai Gaudí | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Conill i Montobbio, Bonaventura | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Bonet i Savé, Ramon | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Bonet i Garí, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Güell i Bacigalupi, Eusebi | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sugrañes i Gras, Domènec | Dades de Catalunya