Arxiu d'etiquetes: Baix Camp

Torrell de Reus

Torrell de Reus

(Reus, Baix Camp, 1946 – )

Empresa editorial. Iniciada per Salvador Torrell i Eulàlia, tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus (1932-39), que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats, d’André Maurois.

Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta, de Rilke (l’únic en llengua no catalana) i Ésser en el món, el primer llibre de Manuel de Pedrolo. El tema preferit ha estat la poesia. Els nou primers volums de l’Associació d’Estudis Reusencs (1952-54) aparegueren sota la seva cura.

Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n’ha editat diversos centenars. Hi destaquen unes devocions de Cardona i els sants de Barcelona.

Torre, baronia de la

(Catalunya, segle XIX – )

Títol atorgat el 1801 a Bonaventura de Marc i de Santgenís, natural de Reus, sobre la seva torre d’en Dolça, a Vila-seca.

El 1952 fou rehabilitat amb la denominació de baronia de la Torre d’En Dolça a favor de Ramiro Alonso-Castrillo y Mansi, marquès de Casa Pizarro, però l’any 1967 retornà per sentència als Marc.

Territori de Tarragona, el

(Baix Camp / Tarragonès)

Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, la Canonja, Vila-seca de Solcina, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.

Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle. Agafava una extensió d’uns 7 km d’est a oest, i fins a 4 km, en alguns punts, de nord a sud. Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, la Canonja i Vila-seca.

En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus.

Entre les partides de terra que hi corresponien, Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada.

Teixeta, coll de la

(Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat)

Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.

Sugranyes, jaciment de

(Reus, Baix Camp)

(o bòbila de Sugranyes)  Jaciment a l’aire lliure, on s’han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, al costat de l’autovia de Tarragona. Força prop, a la Bòbila dels Cavallets, s’han trobat també estris de pedra.

Els dos jaciments tenen expectatives però encara no han estat explorats adequadament.

Sometent, Lo

(Reus, Baix Camp, 15 agost 1886 – 16 juliol 1903)

(ort ant: Lo Somatent)  Diari regionalista en català. Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb altres reusencs. El 1901 s’incorporaren joves de la Lliga Catalanista.

Entre el 25 de març i el 17 d’abril de 1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de “La Renaixença”, que aleshores havia estat suspesa.

Siurana, riu de

(Baix Camp / Priorat)

Curs d’aigua de la comarca, afluent esquerrà de l’Ebre.

Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró (Baix Camp); entra al Priorat pel de Cornudella, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera; en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana.

Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important, el riu de Montsant (que neix també a les muntanyes de Prades i corre en gran part paral·lelament a banda i banda del massís de Montsant).

Fa de termenal entre el Molar i el Masroig i entra al terme de Garcia, on rep per l’esquerra la riera dels Guiamets, procedent de les muntanyes de l’Argentera i de Llaberia, al baix Priorat, i on desemboca al seu col·lector després de recórrer uns 50 km.

Santa Marina

(Pratdip, Baix Camp)

Santuari i caseria, al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (520 m alt), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.

Sant Joan dels Arcs

(Vinyols i els Arcs, Baix Camp)

(o els Arcs)  Poble, al sud del terme, vora el nucli de Cambrils.

El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc per a repoblar. La senyoria fou comprada el 1243 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat.

Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes.

Samà, parc

(Cambrils, Baix Camp)

Gran parc, al nord del terme, al límit amb el terme de Mont-roig del Camp.

Fou construït el 1882 per Josep Fontseré i Mestre, per a residència de Salvador de Samà i de Torrents, marquès de Marianao.

Ocupa 20 hectàrees, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici. En destaquen el mobiliari colonial i la col·lecció de pintura. La biblioteca conté 4.000 volums.