(Colldejou / Pratdip, Baix Camp)
Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, entre els dos municipis, drenada pel barranc de l’Aufinac, afluent, per l’esquerra, del de Porquerola.
Aufinac, l’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Baix Camp
Argentera, marquesat de l’
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1918 a Eduard Maristany i Gibert, director de la companyia de ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant en memòria de la construcció de la foradada de l’Argentera (Baix Camp).
Voltes, les
(Riudecols, Baix Camp)
(o el Carrer de la Concepció) Poble, a la dreta de la riera de les Voltes, curs d’aigua que neix al vessant oriental del puig Cerver i s’uneix a la riera d’Alforja, per la dreta, aigua avall de les Borges del Camp. L’església parroquial és dedicada a la Concepció.
El segle XIX formà part del municipi d’Alforja.
Vinyols
(Vinyols i els Arcs, Baix Camp)
Poble (95 m alt) i cap del municipi, situat a la dreta del barranc de les Eres.
Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana; passà després a la mitra tarragonina. El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja. El 1356 consta ja juntament amb els Arcs.
Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa. L’església actual (Santa Caterina) és del 1778. Un retaule del Roser és tingut per antic. A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats.
Vandellòs I i II, Centrals nuclears de
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Centrals elèctriques.
Vandellòs I fou la primera nuclear de Catalunya, instal·lada el 1972, prop de la costa, al límit amb el Baix Ebre, de 500 MW de potència, que l’any 1990 començà a ser desmantellada, després d’haver patit diverses averies i problemes de funcionament.
Al seu costat, s’hi instal·là la nova central Vandellòs II, de 1.000 MW, aprovada el 1976, que entrà en funcionament el 8 de març de 1988.
Enllaç web: Informació ANAV
Vandellòs
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Poble (281 m alt) i cap del municipi, situat a l’interior, a la vall del riu de Llastres, a llevant del coll de Fatxes.
Al cim del poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, esmentada ja el 1350, època en que també és esmentada ja l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Tivissa; l’edifici actual, però, fou començat el 1773 i té tres naus i una cúpula al creuer; s’independitzà el 1786.
Tramvia Econòmic de Reus a Salou, Societat del
(Catalunya, 23 juny 1887 – 1975)
Companyia concessionària del ferrocarril establert entre Reus i Salou, de via estreta, i 8,2 km de longitud.
Inicialment de vapor, des del 1966 emprà màquines amb motor Diesel.
El ferrocarril, popularment anomenat carrilet, va desaparèixer amb l’establiment de les línies d’autobusos i la proliferació de vehicles particulars.
Torrell de Reus
(Reus, Baix Camp, 1946 – )
Empresa editorial. Iniciada per Salvador Torrell i Eulàlia, tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus (1932-39), que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats, d’André Maurois.
Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta, de Rilke (l’únic en llengua no catalana) i Ésser en el món, el primer llibre de Manuel de Pedrolo. El tema preferit ha estat la poesia. Els nou primers volums de l’Associació d’Estudis Reusencs (1952-54) aparegueren sota la seva cura.
Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n’ha editat diversos centenars. Hi destaquen unes devocions de Cardona i els sants de Barcelona.
Torre, baronia de la
(Catalunya, segle XIX – )
Títol atorgat el 1801 a Bonaventura de Marc i de Santgenís, natural de Reus, sobre la seva torre d’en Dolça, a Vila-seca.
El 1952 fou rehabilitat amb la denominació de baronia de la Torre d’En Dolça a favor de Ramiro Alonso-Castrillo y Mansi, marquès de Casa Pizarro, però l’any 1967 retornà per sentència als Marc.
Territori de Tarragona, el
(Baix Camp / Tarragonès)
Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, la Canonja, Vila-seca de Solcina, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.
Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle. Agafava una extensió d’uns 7 km d’est a oest, i fins a 4 km, en alguns punts, de nord a sud. Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, la Canonja i Vila-seca.
En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus.
Entre les partides de terra que hi corresponien, Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada.
