Municipi i cap comarcal de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 45,12 km², 38 m alt, 5.625 hab (2017)

Situat a la dreta de l’Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l’Ebre, el rega el riu Sec. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d’arbres de ribera i canyars.

L’economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l’Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l’avicultura. Centre d’àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials.

La vila és a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. S’hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l’antic convent de franciscans. A la vila nova s’aixeca l’important pont sobre l’Ebre, bastit al començament del segle XX i refet després de la guerra civil.

Alfons I el Cast donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jeroni, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques