Tarragona (Tarragonès)

Municipi i capital de la comarca: 57,88 km2, 68 m alt, 131.507 hab (2017)

Emplaçada al litoral mediterrani, sobre la desembocadura del riu Francolí, gaudeix d’una situació privilegiada per la facilitat de comunicacions vers l’interior (Lleida i Saragossa) i la costa, així com per l’existència del port.

LA CIUTAT.- El nucli originari ibèric es construí en un tossal de fàcil defensa, que serví també per a l’establiment de la ciutat romana a partir del -218; aquesta fou envoltada d’un ampli recinte emmurallat (4 km de circuit), i assumí de primer funcions primordialment militars, i més tard polítiques i administratives, que la convertiren en la primera ciutat de la costa ibèrica. Les invasions germàniques la devastaren en part i la feren declinar, després, amb la invasió musulmana, restà pràcticament despoblada. La repoblació cristiana (1118) i la seva restauració com a seu arquebisbal no aconseguiren de retornar-li plenament el seu antic caràcter urbà; primerament només fou utilitzat el sector més alt i ben protegit de la vella ciutat, i únicament a partir del s XIV s’expansionà aprofitant l’esplanada formada per les voltes de la graderia del circ, que es tancà mitjançant un mur anomenat ‘la Muralleta. Al s XVI algunes comunitats religioses s’havien establert fora de les fortificacions, i fou construïda la muralla de Sant Joan, paral·lela a la Muralleta, que les incloïa. Un nou recinte emmurallat fou construït al s XVIII cenyint la ciutat vella i el port. Al final del s XVIII s’inicià la construcció d’un nou port (1789) i d’un barri portuari (el Serrallo), que cresqué durant la centúria següent. A mitjan s XIX es portà a terme la demolició definitiva de les muralles que impedien l’expansió urbana, i quedaren únicament en peu les del nord. El creixement actual s’ha realitzat, seguint un pla reticular, vers el port i el Francolí, i per les carreteres de Valls i de Reus; els barris industrials s’han establert arran de la carretera de València.

POBLACIÓ.- La població, molt important en l’època romana (es calculen uns 30.000 h, en el moment de màxima plenitud), fou escassa durant l’edat mitjana (ja que sols ocupava el setè lloc entre les ciutats de Catalunya quant a potència) i tingué tendència a minvar a causa de la pesta negra i la crisi provocada per les guerres del regnat de Joan II. L’increment fou lent durant els s XVI i XVII, i s’accelerà durant el XVIII sense assolir, però, els indexs de creixement d’altres nuclis veïns. L’espectacular creixement de començament del s XIX, gràcies a un corrent immigratori fou col·lapsat per l’emigració provocada pel setge de la ciutat durant la guerra del Francès. L’any 1816 s’havia tornat a repoblar, i s’acusava el rejoveniment de la població. A partir del tercer quart del s XIX restà estacionària fins al començament del s XX, en que cresquè d’una manera lenta però continuada fins a la meitat d’aquesta centúria, i l’augment s’accelerà a partir del 1950, a causa del corrent immigratori atret per la industrialització.

ECONOMIA.- L’economia de la ciutat es centrava tradicionalment en l’agricultura i el comerç; avui les funcions primordials són la indústria, la comercial i l’administrativa, a més de la turística. La indústria és l’activitat fonamental, però el seu desenvolupament és recent; els intents d’industrialització durant el s XVIII (filatures) no reeixiren, i fins al segon decenni del s XX sols existiren indústries lligades a les activitats portuàries (l’any 1918 hi havia 26 fàbriques: serradores, boteries i farineres). L’any 1923 hi fou instal·lada la fàbrica de tabacs, i més tard algunes indústries químiques i metal·lúrgiques. L’expansió actual s’inicià el 1957 amb la creació del polígon industrial i les inversions de capitals predominantment estrangers. Hi ha nombrosos establiments industrials, i hi sobresurten la indústria petroquímica (d’ampli desenvolupament en realitzar-se la petroliera a la Pobla de Mafumet), la metal·lúrgica (transformats metàl·lics), l’alimentària (vins i derivats), del tabac, de la fusta i de la construcció. L’activitat comercial se centra sobretot al port, el primer de Catalunya per les captures pesqueres i el segon pel tràfic de mercaderies; el seu creixement ha estat molt ràpid, i ha canviat el seu caràcter agrícola i deficitari per les funcions de port-magatzem d’hidrocarburs i carbó, i de port industrial. Seu central de la Universitat Rovira i Virgili, compartida amb la ciutat de Reus.

HISTÒRIA.- Sembla que el primitiu nucli urbà d’origen ibèric era anomenat Cosse. Fou una de les ciutats més importants de la Península des de l’època de les colònies gregues i cartagineses. La seva importància augmentà encara en l’època romana, quan fou anomenada Tàrraco. Des de la seva arribada, els Escipions la van escollir com a base d’operacions i centre de les seves conquestes; a Tarragona es recollí l’exèrcit d’Escipió Emilià que anava cap a la campanya definitiva de Numància. Cèsar (-45) li donà la categoria de colònia, el títol de Victrix i el seu nom de família: Júlia. August hi residí més d’un any (-27) i hi tingué el quarter general durant la guerra de la Hispània Citerior. La ciutat fou un centre polític i administratiu, capital de província i de convent jurídic, on residia el governador; també fou un centre industrial i agrícola important. Quan la Península s’alçà contra el govern de Roma, Tàrraco es mantingué fidel fins al darrer moment. El culte de l’emperador deificat es troba a Tarragona com a culte local l’any -25, i com a culte provincial l’any 15, fet que donà lloc a la reunió anual dels concilis provincials, als quals acudien els delegats de totes les comunitats rurals i urbanes, que tenien inicialment funcions religioses que després es convertiren en funcions d’administració pública. El 469 fou conquerida pels visigots; vers el 708, després de la mort de Vitiza, el seu fill Àkhila II va regnar en aquesta part de la Península, enfrontat a Roderic, que governava a la part oest. L’any 714 els sarraïns van conquerir i destruir Tarragona, la qual, provincial on s’acorda de demanar que fossin respectats els furs d’Aragó i Catalunya conculcats pel govern central i, d’acord amb la Diputació, fou enviada una ambaixada a Felip II. Durant el regnat de Felip IV es mantingué fidel a aquest durant la insurrecció de Catalunya (1640), i durant la guerra de Successió abandonà aviat el partit de l’arxiduc Carles. El 1716, amb el decret de Nova Planta, es va formar un corregiment de Tarragona. El 1789 es va iniciar la construcció d’un nou port, punt de sortida dels productes del Camp de Tarragona, el qual va adquirir un nou impuls a partir del s XIX. Durant la invasió napoleònica, Tarragona fou assetjada i ocupada per les tropes del general Suchet, el 1811. Pel gen/1939 fou presa per les tropes franquistes. Des de la dècada dels anys 1960 es convertí en un centre industrial, a causa del desenvolupament del sector químic. Amb el retorn de la democràcia, les primeres eleccions municipals donaren l’alcaldia de la ciutat a Josep Maria Recasens i Comes, del PSC, que governà en coalició amb el PSUC.

ART.- La part alta de la ciutat conserva restes del recinte murallat romà, flanquejat per les torres de Sant Magí, del Cabiscol i de l’Arquebisbe, recinte que s’aixeca sobre una base megalítica amb restes de sis portes. Altres construccions romanes són el pretori i el fòrum, l’amfiteatre, el circ i l’aqüeducte de les Ferreres, dels s I i II. Al pla s’han trobat una necròpolis paleocristiana amb més de 1.000 sepultures de diferents tipus i restes d’una basílica dels s III i IV. La ciutat medieval neix sobre la romana, i una gran part de les cases són construïdes amb materials d’antics monuments romans. La catedral (1171-1331) s’aixeca sobre les restes de l’antiga mesquita i conserva l’absis romànic, mentre que el conjunt de l’edifici mostra diverses fases estil·lístiques del gòtic. L’interior, de tres naus i planta de creu llatina, és d’una gran sobrietat. Del claustre (del final del s XII i del s XIII), amb capitells historiats, cal esmentar la porta que dòna a la catedral. L’altar major mostra un bellíssim retaule d’alabastre, obra de Pere Joan. Cal esmentar també el de Bernat Martorell, procedent de la Pobla de Cérvoles, el de la capella dels Sastres del Mestre Eloi i el de la capella de la Verge de Montserrat, de Lluís Borrassà. Entre altres edificis medievals, sobresurten la capella de Sant Pau (transició del romànic al gòtic), l’església de Santa Tecla (s XIII) i l’antic hospital (s XII i XIV).

Enllaços web: AjuntamentEstadísticaTurisme

41 pensaments sobre “Tarragona (Tarragonès)

  1. Retroenllaç: Bofarull i Cendra, Jaume | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Boella, la | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Blanch, Josep | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Biure (varis) | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Biblioteca Pública de Tarragona | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Bertran i Pastor, Marc | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Benàsser, Agustí | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Gassol i Rovira, Bonaventura | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Bell-lloc, monestir de | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Batet i Mestres, Domènec | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Batalla i Xatruch, Pere | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Bartomeu, Jaume | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Baró, Benet | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Barado i Font, Francesc | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Barba i Masip, Francesc | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Ballester i Cayrat, Macià | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Balle i Rubinat, Albert de | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Balle i Milans del Bosc, Joan de | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Baldrich i Tibau, Manuel | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Balcells i d’Otto, Marià | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Ballester i Castell, Rafael | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Baixas i Sigalés, Joan | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Aymat i Martínez, Tomàs | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Avit, Cneus Abundi | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Avit, Abundi | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Avellaneda, Alonso Fernández de | Dades de Catalunya

  27. Retroenllaç: Avacés, Bartomeu | Dades de Catalunya

  28. Retroenllaç: Auguri | Dades de Catalunya

  29. Retroenllaç: Arxiu d’Etnografia de Catalunya | Dades de Catalunya

  30. Retroenllaç: Arrabassada, l’ | Dades de Catalunya

  31. Retroenllaç: Armenter i Ferrer, Josep | Dades de Catalunya

  32. Retroenllaç: Arandes, Gaspar | Dades de Catalunya

  33. Retroenllaç: Altés, Ramon | Dades de Catalunya

  34. Retroenllaç: Aleu i Teixidor, Andreu | Dades de Catalunya

  35. Retroenllaç: Albiols, Joan | Dades de Catalunya

  36. Retroenllaç: Albentosa i Sánchez, Lluís Miquel | Dades de Catalunya

  37. Retroenllaç: Domènech i Escoté, Maria | Dades de Catalunya

  38. Retroenllaç: Aguirre, Antoni | Dades de Catalunya

  39. Retroenllaç: Aguiló (cognom) | Dades de Catalunya

  40. Retroenllaç: Tarragona, província de | Dades de Catalunya

  41. Retroenllaç: Tarragonès, el – Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s