(València, segle XVII – 1661)
Frare carmelità (1622). Fou qualificador del Sant Ofici. tingué diversos càrrecs dins l’orde.
És autor de sermons notables i de poesies en llatí i en castellà.
Sans i de Pròixita, Lluís
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1661
Rigau -pintors-
Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621) Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:
- Honorat Rigau i Nofra (Perpinyà, segle XVI – 1624) Pintor. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l’església de Sant Jaume.
- Jacint Rigau i Nofra (Perpinyà, segle XVI – 1631) Pintor. El seu fill i ajudant fou:
Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669) Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:
Gaspar Rigau-Ros i Serra (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705) Pintor. Fou retratista notable.
Reial Català
(Rosselló, 1661 – 1667)
(fr: Royal Catalan) Nom del regiment Català Mazarí, després de la reforma que aquest sofrí el 1661.
Més tard fou rebatejat amb el nom Reial Rosselló (1667).
Mimbela i Morlans, Manuel de
(Fraga, Baix Cinca, 13 juny 1661 – Guadalajara, Mèxic, 14 maig 1721)
Prelat i frare franciscà. Treballà a les missions de Mèxic, on fou definidor de la província de Zacatecas. Més tard, a Madrid, fou procurador general de les províncies de Nova Espanya.
Tornat a Amèrica, fou nomenat primer bisbe de Panamà. Més tard ho seria successivament d’Oaxaca i de Guadalajara.
Mascarell i Rubí, Vicent
(València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)
Jesuïta. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid.
Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).
Era germà seu Ramon Mascarell i Rubí (València, 1661 – 1719) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i també com a bon músic. És autor d’una traducció de l’italià.
Ginard, Julià
(Campos, Mallorca, 1580 – Palma de Mallorca, 1661)
Frare franciscà. Excel·lí en l’ensenyament i guanyà fama pel seu saber. Fou definidor i general de Mallorca del seu orde.
Deixà escrites en llatí diverses obres de caràcter filosòfic.
Despuig i Martínez de Marcilla, Joan
(Illes Balears, 1661 – 1742/46)
Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i de Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, i germà de Llorenç i de Ramon. Fou el segon comte de Montenegro i el quart de Montoro, cavaller de Calatrava, regidor perpetu de Palma de Mallorca, capità de la cavalleria voluntària de l’illa.
Fou empresonat al castell de Bellver (1706-15) durant l’ocupació austriacista. Ajudà amb provisions l’exèrcit de Felip V de Borbó en el setge de Barcelona, i el 1719 aixecà un nou Regiment de Dragons de Palma, del qual fou capità el seu fill i successor en els títols, Ramon Despuig i Cotoner.
Altres fills seus foren Llorenç, Francesc, Joan i Nicolau Despuig i Cotoner.
Corachán, Joan Baptista
(Valencià, 1661 – 1741)
(o Coratjà) Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.
És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.
Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).
En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.
Català Mazarí
(Perpinyà, 1657 – 1661)
Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazzarino i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.
Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà.
Després de la mort del cardenal Mazzarino, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català (Royal-Catalan). Posteriorment (1667) esdevingué el Reial Rosselló (Royal-Roussillon).
Merola, Miquel
(Balaguer, Noguera, 1578 – Poblet, Conca de Barberà, 1661)
LV Abat i I quadriennal de Poblet (1623-27). Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació.
Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia.
No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir. Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya.
El seu predecessor fou Simó Trilla.
Dades dels Països Catalans 