Arxiu d'etiquetes: Espanya (morts a)

Valcárcel y Pio de Saboya, Antoni de

(Alacant, 15 març 1748 – Aranjuez, Castella, 14 setembre 1808)

Militar i arqueòleg. Comte de Lumiares. Fou un arqueòleg típic del segle XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques. L’any 1800, fundà un jardí botànic a Mutxamel (Alacantí) que, en estat molt malmès, encara es conserva.

El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis.

Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España (1773), Barros saguntinos. Disertación sobre estos monumentos antiguos (1779), Lucentum, hoy ciudad de Alicante (1780) i una Carta crítica (1787) a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia Atlante español. Pòstumament, el 1854 fou publicat l’important recull Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia. Mantingué correspondència amb Gregori Maians.

El 1799, a la mort de la seva mare, esdevingué marquès de Castelo Rodrigo, príncep Pio di Savoia, duc de Nocera i marquès d’Almonesir.

Siurí i Navarro, Marcel·lí

(Elx, Baix Vinalopó, 26 abril 1654 – Còrdova, Andalusia, 28 gener 1731)

Eclesiàstic i teòleg. Fou bisbe d’Orense (1709) i de Còrdova (1718).

És autor de bon nombre d’escrits en llatí, de caràcter religiós i filosòfic.

Sitges i Grifoll, Joan Blai

(Maó, Menorca, 24 abril 1842 – Arnao, Astúries, 12 juny 1919)

Historiador. Director general de duanes.

Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV… (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913).

Secanilla, Francesc

(la Sorollera, Matarranya, 4 juny 1775 – Calahorra, Rioja, 26 octubre 1832)

Músic. Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra.

Escriví motets, himnos i nadales, un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana.

També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes, inèdita.

Rusäfí, Abü ‘Abd Alläh Muhammad ibn Gälib al-

(Russafa?, València, segle XII – Màlaga, Andalusia, 1177)

Poeta andalusí. Panegirista del califa almohade ‘Abd al-Mu’min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes.

És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d’una maqäma en elogi del càlam (Maqäma fi wasf al-qalam).

Roig i Noguera, Pere

(Llucmajor, Mallorca, 1615 – Pamplona, Navarra, 1683)

Eclesiàstic. Professà al convent franciscà de Mallorca. Fou un notable predicador i director de consciències.

Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona (1670). Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat.