Arxiu d'etiquetes: musulmans

Andrés, Joan

(Xàtiva, Costera, segle XV)

Musulmà convers. Es convertí en detractor de la seva antiga religió.

L’any 1487 publicà el llibre La confusió de la secta de Mahoma, que fou traduït al francès i àmpliament comentat a la seva època.

Alscaions

(Menorca)

Un dels quatre districtes en què estigué dividida l’illa durant l’època islàmica.

Ha estat identificat, aproximadament, amb l’antic terme d’Alaior.

Alpont, taifa d’

(Alpont, Serrans, 1030 – 1094)

Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt.

Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.

Almudaina d’Artà, s’

(Artà, Mallorca)

Antiga fortalesa islàmica. Donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratesos i el rei.

En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d’Artà (anomenada en un principi s’Almudaina d’Artà) i el santuari de Sant Salvador d’Artà; a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig.

Almoina, l’

(València, Horta)

Denominació genèrica que s’atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica.

Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d’altres.

Té una superfície de 2.500 m2.

Almedíxer, batalla d’

(Almedíxer, Alt Palància, finals setembre 1526)

Enfrontament que tingué lloc entre les tropes del duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, i els moriscs revoltats de la serra d’Espadà, comandats per Selim Almansor.

L’acció acabà definitivament amb la revolta morisca.

Almansor, Selim

(Algar, Camp de Morvedre, segle XV – País Valencià, segle XVI)

Morisc. Designació amb la qual es féu conèixer Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d’Espadà (1526).

Al-Iasaa al-Gafiquí

(València, segle XII – 1179)

Historiador àrab.

Alï ibn Mugahid

(País Valencià ?, segle XI)

Rei de Dénia (1044-76). Fill i successor de Mugähid. Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona.

Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s’annexionà el regne.

Alï ibn Maymün

(Illes Balears, segle XII)

Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l’estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s’havia desplaçat a Mallorca per tal d’aconseguir el vassallatge dels successors d’Ishäq ibn Gäniya.