Arxiu d'etiquetes: 1775

Teixidor, Josep -erudit, s. XVIII-

1 Resposta

(el Grau de València, 1694 – València, 1775)

Erudit. Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València. Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort. El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó.

Escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres il·lustres (Necrologio), sobre la història i antiguitats de València, el seu estudi general (amb un catàleg de provisió de càtedres del 1500 al 1616), un episcopologi fins el 1773, anotacions a les Trobes de Jaume Febrer, que considerà autèntiques, correccions i addicions als Escritores del Reino de Valencia, de V. Ximeno.

Mantingué correspondència erudita amb Lluís Galiana i amb els germans Maians i Siscar.

Secanilla, Francesc

Deixa un comentari

(la Sorollera, Matarranya, 4 juny 1775 – Calahorra, Rioja, 26 octubre 1832)

Músic. Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra.

Escriví motets, himnos i nadales, un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana.

També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes, inèdita.

Maimó i Ribes, Josep

Deixa un comentari

(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, 1712 – Madrid, 1775)

Filòsof il·lustrat i jurista. Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort. Seguidor del pensament de Locke i Condillac, s’oposà al del pare Isla.

Autor de la traducció del Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia (1760), del portuguès Barbadinho. És autor també d’alguns tractats de dret.

Joan de Molina, Pere

Deixa un comentari

(Onil, Alcoià, 1697 – Vila-real, Plana Baixa, 1775)

Frare franciscà. Fou general de l’orde el 1750, i per segona vegada el 1762.

És autor de diversos escrits.

Jaume -varis bio-

Deixa un comentari

Domènec Jaume  (Catalunya, segle XIV – Cotlliure, Rosselló, segle XIV)  Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l’orde i inquisidor de Mallorca. És autor d’obres religioses i d’una història de l’orde de Predicadors.

Joan Jaume  (Catalunya, segle XIV)  Metge. Traduí al català el Llibre de la figura de l’ull, d’Alcoati.

Lluís Jaume  (Illes Balears, segle XVIII – Califòrnia, EUA, 1775)  Religiós observant. Fou missioner a Amèrica, on morí martiritzat pels indis.

Onofre Jaume  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1815)  Botànic. Era farmacèutic. És autor d’un diccionari de les espècies botàniques de l’illa de Mallorca.

Despuig i Cotoner -germans-

4 Respostes

Eren fills de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i també germà de Llorenç Despuig i Cotoner.

Ramon Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1694 – 1772)  Durant l’empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d’Antoni i de Joan Despuig i Dameto.

Francesc Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746)  Mariscal de camp. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.

Nicolau Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1703 – 1775)  Fou batlliu de Mallorca i comanador del Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan.

Joan Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.

Corones i Alberola, Josep

Deixa un comentari

(València, 16 març 1775 – segle XIX)

Oficial de l’armada.

Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia.

Catany, Joan

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1705 – ? , 1775)

Glosador. Hom l’anomenava Catanyet.

Versificador fàcil, compongué molts epigrames i entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme, així com un poema extens sobre les desgràcies sofertes per Mallorca entre els anys 1744 i 1750.

Caro-Maça de Liçana i Fontes, Pere

2 Respostes

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1717 – Alger, Algèria, 8 juliol 1775)

Marí i militar. Fill de Josep Caro-Maça de Liçana i Roca. Ingressà a la marina el 1733 i féu la campanya d’Itàlia amb l’infant Felip (1743-45), per la qual cosa fou ascendit a capità de fragata.

Posteriorment passà a l’exèrcit de terra, on assolí els graus de brigadier (1761) i de mariscal de camp (1770). Morí durant l’expedició contra Alger.

És autor d’un Plano topográfico de la plaza y puerto de Mahón (1772).

Cannes, Francesc

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid, 1775)

Frare franciscà. Visqué setze anys a Damasc com a missioner.

D’aquesta estada provenia el seu notable coneixement de la llengua àrab, que acredità publicant una gramàtica en aquest idioma, així com un diccionari àrab-castellà i encara un altre d’aquests introduint-hi, a més, el llatí.