(Terrassa, Vallès Occidental, 1 desembre 1842 – Barcelona, 1887)
Actor teatral. Germà de Joaquim.
Tingué bones actuacions en teatre català, sobretot al Romea de Barcelona. Hi treballà amb les principals figures de l’escena del seu temps.
Fou el pare de Manuel i de Baldomer Marinel·lo i Samuntà.
(València, 1842 – segle XIX)
Escultor. Entre les seves obres destacà la Flora que figura en una font pública de València.
(Maó, Menorca, 24 abril 1842 – Arnao, Astúries, 12 juny 1919)
Historiador. Director general de duanes.
Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV… (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913).
(València, 1 febrer 1777 – Gènova, Itàlia, 13 febrer 1842)
Polític. Germà de Miquel. El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia. Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia (1823) per Ferran VII de Borbó.
El 1832 fou president del consell de ministres, participà en l’intent de desposseir Isabel II de Borbó de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei.
(València, 1842 – Nova York, EUA, 9 maig 1925)
Escultor. Deixeble de Pasqual Agulló i d’Antoni Marzo i Pardo. El 1860 anà a Madrid, on treballà com a deixeble de Josep Piquer. Més tard anà a París (1867) i després a Nova York.
Entre les seves obres cal esmentar Ignacio Vergara i el Príncep d’Astúries.
(Palma de Mallorca, 4 juny 1842 – 29 març 1907)
Escriptor. Germà gran del polític Antoni Maura, i de Bartomeu, Francesc i Miquel.
Poeta i narrador, entre l’obra del qual sobresurt en gran manera una sèrie de vuit Aiguaforts (1892), publicades periòdicament a “L’Ignorància” i a “La Roqueta”, en els quals pintà de manera magistral la classe mitjana i menestral de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 3 gener 1842 – 7 abril 1900)
Músic. Professor de música i d’ensenyament primari, fou també mestre de capella de l’església de Sant Nicolau des del 1858.
És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all’antico.
Fou també autor d’obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano.
Fou el pare de Melcior, Josep i Mercè Massot i Planes.
(Alacant, 7 agost 1842 – 1921)
Escriptor. Restà cec a l’edat de vint-i-cinc anys.
És autor dels llibres poètics La luz del ciego (1876), Ecos de un ciego (1885) i Los primeros amores.
(València, 1842 – ? , segle XIX)
Periodista i polític. Propugnador de la Renaixença a València.
Publicà els setmanaris festius, en català i castellà, “El Gall” (1868) i “La Bomba” (1870-73), i el diari “Carracuca” (1877).
Col·laborà en altres publicacions, com “Valencia Ilustrada” (1877) i “El Bou Solt” (1877).
(Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898)
Advocat i escriptor. Fou president de l’audiència territorial de Granada.
Amb dades aplegades pel seu pare, Agustí Maria Gisbert i Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela (1901).
Fou autor d’estudis sobre dret.
Dades dels Països Catalans 