(l’Alguer, 1742 – Càller, Sardenya, 1816)
Jesuïta. Ensenyà filosofia i literatura als col·legis de Càller i l’Alguer. Suprimida la Companyia el 1713, fou nomenat professor d’eloqüència a la universitat de Càller.
A més de composicions en llatí i italià, el 1778 dedicà al nou arquebisbe d’Oristany un sonet en català, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Maier dolorosa.
(l’Alguer, Sardenya, segle XVIII – 1831)
Poeta. Canonge de la catedral de l’Alguer. Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s’han conservat, però encara pogueren ésser consultades el segle XIX. La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l’illa. Alguna composició ha perdurat en la tradició.
És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya (1799) i A l’arribada a Alguer del bisbe Blanch (1806).
(l’Alguer, Sardenya, 21 setembre 1761 – París, França, 10 maig 1816)
Jurisconsult, polític i bibliòfil. Fill de Bartomeu Simon i germà de Domènec i de Joan Francesc. Expulsat temporalment de Sardenya per l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou acusat també de col·laborar amb els jacobins francesos.
Declarat bonapartista, després d’anar a París, fou nomenat procurador imperial al tribunal de Savona i conseller (1812) de la cort de Gènova; presidí també cort especial de Parma, i el 1814 es naturalitzà francès.
Escriví alguns tractats (De origine immutatis ecclesiarum, 1787) i estudis històrics, com Notizie storiche sui viaggi dei papi in Francia (1805) i Giornale storico di Cagliari. Pòstumament, li han estat publicats també Mémoirepour Napoléon (1967) i Sardegne durante la Rivoluzione Francese (1974). Escriví poesia en català.
(l’Alguer, Sardenya, 1762 – 1819)
Teòleg i bibliòfil. Fill de Bartomeu Simon i germà de Domènec i de Mateu Lluís. Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia (1784). Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea (1787), protonotari apostòlic (1790), consultor canonista del rei Víctor Amadeu III (1793) i director del Col·legi dels Nobles, de Càller (1794).
Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència. Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies. Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme (1797).
Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una Descrizione della Grotta di Porto Conte. Publicà diverses memòries eclesiàstiques, oracions, epístoles, així com assaigs i apunts.
(l’Alguer, Sardenya, 10 setembre 1758 – Torí, Itàlia, 1829)
Jurisconsult. Fill de Bartomeu Simon i germà de Mateu Lluís i de Joan Francesc. Estudià a Sàsser i Càller. Incorporat al consell suprem de Sardenya (1780). Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya.
Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller (1793), fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència.
Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano.
(l’Alguer, 24 agost 1734 – 13 abril 1817)
Doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer (1767). Probable autor de poemes catalans.
Fou el pare de Domènec, Joan Francesc i Mateu Lluís Simon i Delitala.
(l’Alguer, 1904 – 1978)
Escriptor. Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer. Des del 1929 col·laborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis.
La seva obra poètica -d’índole, en general, intimista- no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer, gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades.
Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos.
(l’Alguer, 27 octubre 1924 – 6 juny 2006)
Escriptora. Secretària del Centre d’Estudis Algueresos (1960) i presidenta (1974), ha estat guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa: als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965 i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969.
El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos.
Dades dels Països Catalans 