Arxiu d'etiquetes: bibliòfils/es

Alenda i Mira de Perceval, Genar

Deixa un comentari

(Asp, Vinalopó Mitjà, 16 juny 1816 – Madrid, 11 setembre 1893)

Escriptor i bibliòfil. Abandonà els estudis religiosos que seguia a Múrcia. Des del 1842 visqué a Madrid, on féu les carreres de dret i de filosofia. Es dedicà a l’ensenyament. Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid.

És autor de traduccions de clàssics grecs, de poesies diverses i del llibres Toros (1846) i Relaciones de solemnidades y fiestas públicas en España, obra en dos volums que no arribaria a ser impresa totalment i apareixeria en edició pòstuma (1903-04).

Alemany i Vich, Lluís

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1912 – Palma de Mallorca, 15 març 1983)

Bibliògraf i bibliòfil. Premi “Ciutat de Palma” amb Las publicaciones periódicas en Mallorca (tres volums inèdits).

Autor de diverses monografies, ha reunit una extensa i valuosa col·lecció d’impresos referents a les Balears.

Aguiló i Aguiló, Estanislau de Kostka

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 13 novembre 1859 – 9 gener 1917)

Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines.

Col·laborador de Quadrado i director del “Bolletí” de la Societat Arqueològica Lul·liana, de la qual fou president (1899-1917).

Publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.

Suñé i Benages, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – 1937)

Bibliòfil. Fou un gran estudiós del Quixot de Cervantes.

Publicà diversos comentaris i un recull bibliogràfic sobre el tema.

Papyrus

Deixa un comentari

(Barcelona, 1936)

Publicació bibliòfila, que amb el subtítol de Revista de Bibliofília dirigí i edità Josep Porter. Només n’aparegué un fascicle.

Pretenia d’ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília.

Aguiló i Fuster, Plàcid

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 5 octubre 1842 – Barcelona, 1910)

Bibliògraf. Germà de Marià Aguiló. Fou bibliotecari i segon director de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.

Rogent i Massó, Elies

3 Respostes

(Barcelona, 1893 – Collbató, Baix Llobregat, 4 maig 1924)

Advocat i bibliògraf. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lul·lians.

El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als “Estudis Universitaris Catalans”.

Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat.

Fou el pare del pintor Ramon Rogent i Perés i el germà de Joan Rogent i Massó  (Barcelona, segle XIX – Collbató, Baix Llobregat, 1967)  Empresari. L’any 1924 bastí una fàbrica d’orgueneria, d’on sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics, fins que tancà el 1964.

Ribelles i Comín, Josep

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 7 juliol 1872 – Barcelona, 19 setembre 1951)

Bibliògraf i erudit. A partir de l’any 1898 residí a Barcelona.

L’any 1905 guanyà el premi de la Biblioteca Nacional pel seu treball de Bibliografia de la llengua valenciana, catàleg d’autors de totes les obres escrites en valencià des de la implantació de l’impremta.

Altres treballs seus són: Catàleg de les obres publicades en valencià des del segle XV fins ara i Història i Goigs de la Mare de Déu dels Desamparats.

Revista Ibérica de Ex Libris

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 juliol 1903 – 1905)

Publicació de bibliòfil dedicada a l’estudi dels ex-libris i editada trimestralment.

Impresa sobre paper de fil als tallers Oliva de Vilanova, reproduïa ex-libris catalans a tot color en aiguafort i calcografia.

Publicà treballs de Riquer i Triadó, així com articles de Miquel i Planas, Font de Rubinat i Víctor Oliva.

Porter i Rovira, Josep

(Montblanc, Conca de Barberà, 21 gener 1901 – Barcelona, 30 juny 1999)

Llibreter, editor i bibliòfil. El 1923, a Barcelona, obrí una llibreria i, el 1930, l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica.

Conseller de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona, i editor de la revista de bibliografia “Papyrus” fins al 1936, va treballar com a assessor bibliogràfic per a diverses universitats dels EUA i d’Hispanoamèrica.

Publicà diverses obres sobre bibliografia i més de 2.000 catàlegs de llibres.

Va dedicar bona part de la seva vida a documentar-se sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, tesi que va defensar.