Arxiu d'etiquetes: bibliòfils/es

Aguiló i Fuster, Plàcid

(Palma de Mallorca, 5 octubre 1842 – Barcelona, 1910)

Bibliògraf. Germà de Marià Aguiló. Fou bibliotecari i segon director de la Provincial de Barcelona.

Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.

Rogent i Massó, Elies

(Barcelona, 1893 – Collbató, Baix Llobregat, 4 maig 1924)

Advocat i bibliògraf. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lul·lians.

El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als “Estudis Universitaris Catalans”.

Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat.

Fou el pare del pintor Ramon Rogent i Perés i el germà de Joan Rogent i Massó, Joan  (Barcelona, segle XIX – Collbató, Baix Llobregat, 1967)  Empresari. L’any 1924 bastí una fàbrica d’orgueneria, d’on sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics, fins que tancà el 1964.

Ribelles i Comín, Josep

(Castelló de la Plana, 7 juliol 1872 – Barcelona, 19 setembre 1951)

Bibliògraf i erudit. A partir de l’any 1898 residí a Barcelona.

L’any 1905 guanyà el premi de la Biblioteca Nacional pel seu treball de Bibliografia de la llengua valenciana, catàleg d’autors de totes les obres escrites en valencià des de la implantació de l’impremta.

Altres treballs seus són: Catàleg de les obres publicades en valencià des del segle XV fins ara i Història i Goigs de la Mare de Déu dels Desamparats.

Revista Ibérica de Ex Libris

(Barcelona, 26 juliol 1903 – 1905)

Publicació de bibliòfil dedicada a l’estudi dels ex-libris i editada trimestralment.

Impresa sobre paper de fil als tallers Oliva de Vilanova, reproduïa ex-libris catalans a tot color en aiguafort i calcografia.

Publicà treballs de Riquer i Triadó, així com articles de Miquel i Planas, Font de Rubinat i Víctor Oliva.

Porter i Rovira, Josep

(Montblanc, Conca de Barberà, 21 gener 1901 – Barcelona, 30 juny 1999)

Llibreter, editor i bibliòfil. El 1923, a Barcelona, obrí una llibreria i, el 1930, l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica.

Conseller de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona, i editor de la revista de bibliografia “Papyrus” fins al 1936, va treballar com a assessor bibliogràfic per a diverses universitats dels EUA i d’Hispanoamèrica.

Publicà diverses obres sobre bibliografia i més de 2.000 catàlegs de llibres.

Va dedicar bona part de la seva vida a documentar-se sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, tesi que va defensar.

Pedrals i Moliné, Artur

(Barcelona, 1842 – 1895)

Bibliòfil, numismàtic i arqueòleg. Amb Campaner i Fuertes fundà la revista “Memorial Numismático Español”. Col·laborà a a la “Revista de Ciències Històriques” i a diverses publicacions nacionals i estrangeres.

Entre els seus treballs cal assenyalar la part numismàtica de la Historia de España de Modesto Lafuente, la sèrie d’articles sobre Novedades de la Numismática Española i la publicació de la primera moneda de la seca de l’Alguer.

Ordenà i dirigí el Catálogo Numismático de Vidal i Quadras. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Letres de Barcelona.

De la seva col·lecció de monedes (1.816 peces) destacava la sèrie catalana, considerada la més important de la península Ibèrica, la qual, a la seva mort, fou adquirida per la diputació provincial.

Mont-rodon, Arnau de

(Taradell, Osona, vers 1285 – Girona, 21 novembre 1348)

Eclesiàstic, jurista i bibliòfil. Bisbe de Girona (1335-48). Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon.

El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries.

Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi).

Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure’n còpia, i féu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344).

És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs gironins erigida per ell.

Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña

(Catalunya, 1815)

Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del segle XIX.

Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d’El Escorial i de les reials de Madrid.

Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d’Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l’erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d’Astorga, i fou precedida d’un interessant pròleg i d’uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana.

Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Coromines redactà un Suplemento…, publicat a Burgos el 1849.

És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.

Mañosas i Barrera, Enric

(Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31 març 1996)

Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979).

Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona (1949).

Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums.

Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres.

El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Gramunt i Subiela, Josep

(Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968)

Historiador, genealogista i bibliòfil.

Exercí com a notari a Tarragona i a Barcelona i va pertànyer a la Societat Arqueològica Tarraconense, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid. Fou, també, fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona.

En són obres principals: Els llinatges catalans a Sicília (1931), La conquesta de Sicília pel comte-rei Pere el Gran segons la Divina Comèdia i les Cròniques catalanes (1934) i Los linajes catalanes en Cerdeña (1957).