(Alboraia, Horta, 1742 – Sant Miquel dels Reis, València, 1799)
Frare jerònim. Vestí hàbit en 1770. Fou home d’altes virtuts, gran modèstia i famosa erudició.
Els seus escrits restaren inèdits.
Vives i Llisó, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1742
Vilella i Amengual, Cristòfor
(Palma de Mallorca, 6 agost 1742 – 2 gener 1803)
Naturalista i pintor. Enriquí el gabinet de història natural de Madrid amb diverses donacions. Féu quadres amb representacions d’animals, alguns dels quals, conservats a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre.
Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca.
Soffi, Lluís
(l’Alguer, 1742 – Càller, Sardenya, 1816)
Jesuïta. Ensenyà filosofia i literatura als col·legis de Càller i l’Alguer. Suprimida la Companyia el 1713, fou nomenat professor d’eloqüència a la universitat de Càller.
A més de composicions en llatí i italià, el 1778 dedicà al nou arquebisbe d’Oristany un sonet en català, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Maier dolorosa.
Ros i Delpàs, Agustí de
(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1742 – després 1793)
Militar. Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit i germà de Josep i de Joan. Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein (1778). Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats.
Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon (1772), propietat de Pere Ponsich (un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París).
Roca i Seguí, Guillem
(Palma de Mallorca, 1742 – 1813)
Jurisconsult i poeta satíric. Fou fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País i del Col·legi d’Advocats de Mallorca.
És autor de dos volums de Faules i d’una Rondalla de Rondalles.
Fou el pare de Guillem Roca i Reus.
Montaner i Cladera, Joan
(Palma de Mallorca, 1742 – Llucmajor, Mallorca, 1802)
Pintor i gravador. Fill de Joan Montaner i Upe. L’any 1778 creà una escola gratuïta de dibuix, de la qual fou director, i contribuí a la fundació de l’Acadèmia de Nobles Arts, ambdues a Palma de Mallorca.
De la seva obra com a pintor destaquen els retrats dels marquesos de la Romana i de Bellpuig, i diverses obres de temàtica religiosa fetes per a esglésies mallorquines.
Gilabert, Vicent
(València, segle XVII – Madrid, 1742)
Doctor en medicina. Estudià a la Universitat de València, on ensenyà anatomia. Exercí a l’Hospital Reial i en el de la Passió.
Fou metge de cambra de Felip V de Borbó (1736) i examinador del Reial Protomedicat de Castella. Dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic. Era membre de l’Acadèmia Medico-quirúrgica.
És autor de diverses obres professionals, com l’Escrutinio físico-médico-anatómico… (1729) i d’un Examen medicum… (1736).
Contestí i Bennàsser, Bernat
(Palma de Mallorca, 1742 – Marratxí, Mallorca, 1811)
Advocat. Es doctorà en dret a la Estudi General Lul·lià (1771). Autor dels estatuts del col·legi d’advocats de Palma de Mallorca (1779) i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778), que li degué, en bona part, l’esperit renovador.
Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat.
També fou membre (1808) de la Junta Suprema de Govern de Mallorca.
Caro i Maça de Liçana, Bonaventura
(València, 1742 – 1809)
Militar. Participà en l’expedició a Alger de l’any 1775. Ascendit a coronel, sobresortí en el setge i la conquesta de Maó (1781); fou nomenat governador de Menorca i ascendit a general. Intervingué en el setge infructuós de Gibraltar contra les tropes angleses (1782).
Nomenat tinent general (1790), dirigí l’exèrcit del Nord en la Guerra Gran contra la República francesa (1793-95); penetrà a França i obtingué algunes victòries, com la destrucció del port d’Hendaia (1793). L’augment de les forces enemigues, però, l’obligà a retirar-se.
Nomenat capità general de València, rebutjà les forces del general francès Moncey (1808) en iniciar-se la guerra del Francès.
Campaner i Sastre de la Geneta, Nicolau
(Palma de Mallorca, 20 desembre 1742 – 29 octubre 1831)
Advocat i polític. Fill de Jaume Campaner i Crespí. Es doctorà en dret civil i canònic (1763). S’establí a Madrid (1771, on exercí càrrecs públics. Ingressà a l’Academia de Derecho Público (1772). Posteriorment fou alcalde d’Oriola (1787) i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca.
Es mostrà contrari a la pena de mort. Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca.
Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista. Posseí una de les millors biblioteques mallorquines.
Dades dels Països Catalans 