(Biscaia, País Basc, segle XVI – Alacant, 1630)
Arquitecte. Treballà, sota les ordres d’Agustí Bernardino, en les obres del Col·legi de Sant Domènec d’Oriola (1611-15) i el 1615, en abandonar aquest l’obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins al 1626.
Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant. El seu estil es confon amb el d’aquell.
(Alacant, 1896 – segle XX)
Escriptor i enginyer agrònom.
Obres seves són les titulades La riqueza agrícola en la provincia de Alicante (1952), Influencia del ahorro en lo social (1952), El Huerto del Cura (1956) i Presencia de la palmera en la provincia de Alicante (1959).
(Alacant, 4 octubre 1826 – 29 setembre 1889)
Escriptor. Presidí la societat teatral El Fènix.
És autor de diverses obres de teatre, la més coneguda de les quals és la bilingüe Un fill digne d’Alacant o Entusiasmo contra el moro, editada el 1860. Escriví preferentment en català, idioma que empraria també a la seva producció poètica.
(Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944)
Escriptor. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.
És autor de moltes obres teatrals, com les comèdies Las golondrinas claras, El memoralista (1918) i Los dos crepúsculos, i sarsueles, sainets i monòlegs escrits, en majoria, col·laborant amb els autors E. Garcia i Marcili o Antoni Ferrándiz. També publicà la novel·la La rià (1909).
(Alacant, 1697 – segle XVIII)
Picapedrer. Nebot de Felip Terol, amb el qual intervingué en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant (1736); també amb el seu oncle treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost.
(Alacant, 1698 – 1758)
Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep (I) Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d’Oriola al segle XVIII.
Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l’església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent.
El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l’ajuntament d’Alacant.
(Alacant, segle XVII – segle XVIII)
Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol (Alacant, segle XVII) Picapedrer. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí). Mestre de l’ajuntament d’Alacant. Fou el pare de:
(Elx, Baix Vinalopó, 1889 – Alacant, 1962)
Escriptor i mestre. Habità i ensenyà a Alacant.
Publicà, entre altres obres, Miscelánea alicantina (1951), Bocetos de antaño (1958) i Efemérides alicantinas (1958).
(Alacant, 1899 – 1992)
Escriptor. Col·laborà a la premsa alacantina i murciana.
És autor del llibre Memorias del Benacantil (1964), suposada autobiografia de la muntanya que s’alça damunt la seva ciutat natal.
Dades dels Països Catalans 