(Alacant, 1899 – 1992)
Escriptor. Col·laborà a la premsa alacantina i murciana.
És autor del llibre Memorias del Benacantil (1964), suposada autobiografia de la muntanya que s’alça damunt la seva ciutat natal.
(Castelló de la Plana, 6 desembre 1895 – Madrid, 5 setembre 1992)
Geòleg. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid, on es doctorà. Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar. Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà.
Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida.
Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València: Estudios sobre las cuevas paleolíticas valencianas. Cova Negra de Bellús (1942), El Paleogeno de El Collet (1967), Introducción a la Mineralogía de la provincia de Castellón de la Plana (1970). Fou autor també de nombrosos estudis referents a Extremadura (Geología y Morfología de Las Villuercas-Cáceres, Geología de los alrededores de Mérida) i col·laborà en el Mapa Geológico y Minero de España.
Fou sempre del Centre de Cultura Valenciana, de la Real Sociedad Española de la Historia Natural i de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1965 obtingué el Premio Nacional de Ciencias.
(Alcoi, Alcoià, 1992 – )
Revista anual especialitzada en arqueologia. Publicada en català i castellà pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi.
Té per finalitat la divulgació de treballs de prehistòria i arqueologia de l’àmbit geogràfic de les comarques centrals i meridionals valencianes, així com de les activitats del museu.
(Sanet i els Negrals, Marina Alta, 14 desembre 1945 – València, 26 juny 1992)
“Isa Tròlec“ Escriptor. Col·laborador en diverses revistes, el 1976 guanyà el premi Andròmina amb Ramona Rasbif i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb Mari Catúfols (publicada el 1978).
Posteriorment publicà les novel·les Cabo de palos (1979), Bel i Babel (1980), 7×7=49 (1983) i Ploure a la mar (1995). La seva biografia Vicent Andrés Estellés, serví de pròleg al volum de bibliòfil La marina d’aquest poeta.
(Deià, Mallorca, 8 febrer 1930 – Palma de Mallorca, 19 agost 1992)
Escriptor. Autor d’obres de teatre popular com ara Sa padrina (1953), En Tià Taleca (1955), El món per un forat (1961) i Un senyor damunt un ruc (1963).
Posteriorment, escriví obres de més modernitat, tant en la intenció com en el llenguatge teatral emprat: Escàndol a Camp de Mar (1966, premi Ciutat de Palma), la segona edició, modificada, d’El món per un forat (1974), Una dona és per a un rei (1975) i Molta feina i pocs doblers (1981), entre d’altres.
(València, 10 octubre 1927 – Madrid, 25 gener 1992)
“Mompó“ Pintor. Format a València, París (1951), Itàlia (1954) i Holanda (1956).
La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme inicial, mitjançant la simplificació d’elements, fins a aconseguir una abstracció lluminosa, carregada de lirisme.
Participà en exposicions individuals i col·lectives arreu del món. Va obtenir el premi Unesco a la Biennal de Venècia de 1968.
(Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 20 març 1919 – Montpeller, Occitània, 20 agost 1992)
Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l’Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem.
D’ençà del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa.
És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler.
Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d’un assaig sobre Les verges
(Alcoi, Alcoià, 7 març 1912 – 24 febrer 1992)
Escriptor. Fundador i director del setmanari “Ciudad”.
La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d’altres.
(Carlet, Ribera Alta, 12 agost 1906 – Palma de Mallorca, 29 gener 1992)
Poeta. Germà de Francesc Xavier. Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, i “Acció”.
És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d’hores (1949), A temps de cor (1951), Foc (1952) i Batecs al tròpic (1984).
(Alacant, 1954 – 1992)
Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions.
En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.
L’any 1992 es va integrar a la Caixa del Mediterrani.
Dades dels Països Catalans 