Arxiu d'etiquetes: editors/es

Domènech i Montaner, Eduard

(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)

Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.

En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.

Climent i Corberà, Eliseu

(Llombai, Ribera Alta, 12 novembre 1940 – )

Editor i promotor cultural. Actiu impulsor i defensor de la cultura catalana al País Valencià, fou el fundador del Partit Socialista Valencià, de l’Editorial Tres i Quatre (1968) i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma (1971).

Promotor del setmanari “El Temps”, també fou un dels redactors de l’Estatut d’Elx (1975) i secretari general d’Acció Cultural del País Valencià des que es creà (1978). Principal impulsor dels premis Octubre de Literatura i impulsor d’iniciatives culturals i cíviques en favor de la cultura catalana.

El 1992 emprengué l’edició de l’Obra Completa de Miquel Batllori, i, el 1996, la de Josep M. de Sagarra.

Clavel i Andrés, Vicent

(València, 1888 – Barcelona, 1967)

Editor i escriptor en castellà. Visqué a València i a Madrid, on posà en pràctica la política de Blasco i Ibáñez i dels grups republicans. Fundà l’editorial Cervantes i tendí cap al valencianisme polític.

El 1920 s’instal·là a Barcelona, on traslladà l’editorial. És considerat l’inspirador de la festa del Diada del Llibre (1923).

Publicà Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912), El fascismo (1922), etc.

Aguilar, Editorial

(Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)

Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar.

Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -“La Palabra”-, alguns d’ells directament en català.

El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.

Trillas i Ràfols, Florià

(Barcelona, 1909 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, segle XX)

Llibreter i editor.

S’establí a Mèxic en 1921. Hi fundà, el 1959, una editorial de gran importància, especialitzada en obres de caràcter pedagògic. També ha establert tres llibreries a la capital mexicana.

Tasso i Goñalons, Lluís

(Maó, Menorca, 17 desembre 1817 – 15 maig 1880)

Impressor i editor. S’establí a Barcelona el 1847.

Començà a treballar com a editor el 1854. La seva activitat editorial fou importantíssima per a la vida cultural del temps.

Fill seu era Lluís Tasso i Serra (Barcelona, s XIX – 1906)  Editor. Mantingué la intensa activitat de l’empresa editorial del seu pare.

Susanna i Nadal, Àlex

(Barcelona, 12 setembre 1957 – )

Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).

Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.

Subirana i Canut, Jaume

(Barcelona, 1817 – 1862)

Llibreter, editor i impressor. Treballà de jove en el ram de les arts gràfiques i el 1841 s’establí per compte propi com a relligador.

Més tard (1845) fundà la llibreria Subirana, encara existent, i féu d’editor de publicacions religioses.

Fou el pare de:

Joaquim Subirana i Fajol  (Barcelona, 1851 – 1906)  Impressor. Juntament amb el seu germà Eugeni ampliaren l’empresa familiar i la dotaren d’un dels millors tallers tipogràfics del seu temps.

Eugeni Subirana i Fajol  (Barcelona, 1855 – 1934)  Impressor.

Simon i Font, Francesc

(Barcelona, 1843 – maig 1923)

Editor. Amb Ramon de Montaner i Vila fundà la empresa Editorial Montaner i Simon.

Presidí l’Institut Català de les Arts del Llibre. Hi impulsà l’escola de formació professional.

Seguí i Riera, Miquel

(Barcelona, 1858 – 1923)

Editor i gravador. Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie Los caprichos, de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.

Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps.

La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novel·les populars, etc. Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947.