(Rosselló, segle XV – segle XVI)
Editor. Cosí i gran admirador de l’escriptor Francesc Moner.
En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.
(València, segle XVI)
Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del segle XV precedit d’un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo.
És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d’una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571).
(Capdepera, Mallorca, 8 juny 1950 – )
Poeta i editor. Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Illes. Després d’obtenir el 1970 el premi Blanquerna de Manacor amb Modus vivendi (1971), ha publicat Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d’aire condicionat (1979) i Cutis (1980).
Molt lligat a les arts plàstiques, ha col·laborat en happenings, exposicions i treballs de vídeo, sobretot a través del “Taller llunàtic”.
Fundador de les publicacions “Neon de suro” i “El correu de Son Coc” ha exercit la crítica i de polemista en diverses publicacions catalanes i a “El Viejo Topo”.
(Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)
Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor.
Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.
(Tuïr, Rosselló, 26 setembre 1752 – 13 març 1832)
Impressor i editor. Mestre de l’escola de Tuïr, féu d’empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l’església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l’escola.
Estampà diverses obres literàries i edità, entre d’altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792).
Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).
(Paterna, Horta, 3 març 1911 – València, 12 octubre 1988)
Escriptor i editor. Autor de les novel·les I la pau (1953) i El salze a la sendera (1953) i el recull de contes A cor un (1956).
El 1944 fundà, amb Xavier Casp, l’editorial Torre (més de 50 títols), que fou la plataforma de publicació de les noves promocions d’escriptors valencians en català.
(Ciutadella, Menorca, 10 octubre 1903 – Palma de Mallorca, 18 febrer 1991)
Lingüista i editor. Fou un dels estudiosos més importants de la llengua catalana, tasca a la qual es va dedicar tota la vida.
Col·laborà des de l’any 1920 amb Antoni Maria Alcover en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, de la direcció del qual es va fer càrrec el 1932, i l’acabà amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner. El 1953 va publicar una Gramàtica històrica catalana, la seva obra de més gran erudició.
La seva empresa ha estat important no solament com a lexicògraf i filòleg, sinó també com a col·laborador en el desenvolupament de la llengua com a fenomen cultural.
Com a editor, Editorial Moll, a part d’obres de text i de bibliòfil, publicà “Les Illes d’Or”, dedicada a escriptors balears, i des del 1955 “Raixa”, col·lecció que aplega els escriptors catalans en una època de publicació difícil.
Entre les obres posteriors destaquen Un home de combat (1962), Vocabulari mallorquí-castellà (1965), Gramàtica catalana (1968), L’home per la paraula (1974) i unes interessants memòries Els meus primers trenta anys (1970) i Els altres quaranta anys (1975).
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1971) i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Fou el pare d’Aina Moll i Marquès.
(Barcelona, 8 març 1946 – 31 gener 2015)
Editor. Fill de Josep Manuel Lara i Hernández.
President de Planeta-DeAgostini, a la mort del seu germà Fernando assumí la responsabilitat de tot el grup.
(Barcelona, 27 maig 1957 – 18 agost 1995)
Editor. Fill de Josep Manuel Lara i Hernández i germà de Josep Manuel.
Fou conseller delegat de l’Editorial Planeta fins a la seva mort, d’accident de trànsit.
Dades dels Països Catalans 