(Albaida, Vall d’Albaida, 1872 – Sevilla, Andalusia, 23 desembre 1934)
Músic i compositor. Fou mestre de capella a la seu de Tortosa i a la de Sevilla. Allí fundà i dirigí l’orquestra Bética.
És autor, en col·laboració, de la partitura de la sarsuela titulada El puente de Triana. Escriví també moltes composicions sacres vocals, coreogràfiques i per a orgue. Aquestes últimes foren editades a París i a Nova York i constitueixen la part més important de la seva producció.
(Valldemossa, Mallorca, 27 juliol 1872 – Palma de Mallorca, 28 abril 1947)
Col·leccionista i mecenes. Germà d’Emília. Acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni Maura, Azorín, Rubén Darío i Miguel de Unamuno, que li dedicaren escrits.
L’escriptor alemany Vigoleis Thelen el convertí en personatge literari al seu llibre Die Insel des zweiten Gesichtes. Publicà Noticia histórica sobre la obra y la vida de Rubén Darío en Mallorca (1950).
Era casat amb la pintora Pilar Montaner i Maturana (Palma de Mallorca, 1876 – Valldemossa, 1961). Fills seus foren Jacob, Pazzis i Pere Sureda i Montaner.
(València, 1872 – 1924)
Pintor. Fill d’un tècnic alemany instal·lat a València el 1865. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid (San Fernando). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra (1897-99).
Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. Fou premiat a les exposicions nacionals de Madrid i obtingué medalles d’or de l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i a la del Centenario de la Independència, de Mèxic, el 1910.
Fou el pare de Ramon Stolz i Viciano.
(Sant Feliu de Lauragués, Llenguadoc, 20 juliol 1872 – Ceret, Vallespir, 24 març 1921)
Compositor. Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a París. D’ençà del 1909 residí a Ceret, on fou, juntament amb l’escultor Manolo Hugué, un dels principals impulsors de l’escola de Ceret.
Compongué Le chant de la terre (1900), Cerdanya (1911), ambdues per a piano, i Minyoneta, per a violí i piano (1912). En el camp simfònic destaquen els seus poemes Nymphes au crespuscule (1901) i Triptique (1909). És autor de la tragèdia lírica Héliogabale (1910).
(Palma de Mallorca, 1835 – Madrid, 1872)
Gravador en acer. Estudià pensionat a Itàlia. Guanyà tercera medalla a l’Exposició Nacional de Madrid (1867) i primera el 1871 amb Un Crist.
El 1872 esdevingué director de la Calcografía Nacional.
(València, 25 març 1807 – 1 maig 1872)
Comerciant i financer. Dedicat a la indústria de la seda, fou membre del Col·legi de l’Art Major de la Seda i formà part de la junta de l’hospital Provincial de València. Finançà la plaça de toros de València (1850-60). Fundà l’asil de Sant Joan Baptista.
Fou prior i cònsol del Tribunal de Comerç de València i per iniciativa seva es féu el Jardí de Monforte. Diputat a corts pels districtes de Gandia i Sant Vicent (València), més tard fou nomenat senador vitalici del Regne i marquès de Sant Joan.
(Palma de Mallorca, 15 gener 1872 – 31 desembre 1874)
Publicació quinzenal bilingüe. El seu director intel·lectual fou Josep Lluís Pons i Gallarza i hi col·laboraren molts escriptors mallorquins del moment. Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué -a part de les més nombroses sobre literatura- col·laboracions de caire científic divulgatiu.
Al llarg del 1873 sostingué amb “La Renaixença” de Barcelona vives discussions sobre temes ortogràfics i sobre els jocs florals. En conjunt, és, potser, una de les publicacions culturals més interessants del segle XIX a Mallorca. Fou continuada per “Museo Balear…”.
(Palma de Mallorca, 1826 – 19 febrer 1872)
Republicà. Germà de Joaquim. Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma.
Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d’“El Iris del Pueblo” i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó.
Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma.
Dades dels Països Catalans 