Arxiu d'etiquetes: mecenes

Beuda, Jaume

(Catalunya, segle XIV – Girona, segle XIV)

Filantrop. Era mercader a la ciutat de Girona.

Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans.

Zariquiey i Álvarez, Ricard

(Barcelona, 3 gener 1897 – 27 gener 1965)

Metge i filantrop. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1918. Com el seu pare, Ricard Zariquiey i Cenarro, s’especialitzà en pediatria.

S’interessà per la carcinologia, i elaborà una important classificació dels crustacis, que fou publicada pòstumament (Crustáceos, 1968).

Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural (1929-30) i membre de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Barcelona i de la Societat Catalana de Pediatria.

Ventosa i Parets, Josep Antoni

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XIX – l’Havana, Cuba, 1874)

Prohom. Emigrà a Cuba, visqué generalment a Matanzas, ciutat d’on fou alcalde el 1845.

Hi promogué moltes iniciatives culturals i benèfiques, en especial les escoles gratuïtes que dugueren el seu nom i funcionaren de 1849 a 1876.

També fundà unes grans escoles a Vilanova i la Geltrú. Tant aquesta com la de Matanzas li alçaren monuments.

Serch i Gelambí, Amadeu

(Barcelona, 1904 – 27 novembre 1988)

Animador cultural. Pioner de l’escoltisme català, del qual ha estat comissari general (1948-58).

Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya (1934-38). Es dedicà al cinema en català i col·laborà a “Claris”, “La Publicitat” i Catalunya Ràdio.

A la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma. Pertangué a la direcció del Club d’Amics de la Futurologia.

Ha publicat Txecoslovàquia (1932) i Càmping (1934).

Santacana i Romeu, Francesc

(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)

Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.

Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.

Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.

Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.

Roviralta i Alemany, Josep Maria

(Barcelona, 1880 – Biarritz, França, 16 febrer 1960)

Escriptor. De molt jove creà el setmanari “Luz” (1897-98), en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art. El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana. Col·laborà a “Quatre Gats” i “El Poble Català”.

Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes (1902), editat amb dibuixos de Lluís Bonnín i anotacions musicals de Granados.

Poc després de publicar-lo, Roviralta es retirà de la vida literària per acabar els estudis d’enginyeria i posteriorment esdevingué un mecenes de les belles arts.

Riera i Sala, Pau

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1908 – Barcelona, 1985)

Mecenes.

Industrial tèxtil, fou cofundador del diari “El Matí” (1929) i el 1936 s’hagué d’exiliar a l’Argentina, d’on tornà el 1952.

Juntament amb J.B. Cendrós, L. Carulla, F. Millet i J. Vallvé, fundà la societat Òmnium Cultural (1961), la qual presidí del 1967 al 1978.

Reniu i Calvet, Josep

(Mataró, Maresme, 1914 – 22 maig 1999)

Actor i promotor cultural.

Durant la guerra civil de 1936-39 actuà en muntatges al front promoguts per la Generalitat. Acabada la guerra conegué Esteve Albert i Corp i s’introduí als ambients culturals de Mataró.

Membre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Companyia Pujol-Fornaguera, el 1950 fou nomenat director artístic de Ràdio Maresme de Mataró, on introduí el català.

Director de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants (1958-62), publicà articles sobre teatre i altres temes culturals.

Prats i Vallès, Joan

(Barcelona, 19 novembre 1891 – 14 octubre 1970)

Promotor d’activitats artístiques. De jove va començar a pintar, activitat que abandonà per dedicar-se al negoci familiar de capells.

El 1932 fou l’impulsor de l’ADLAN (Amics de l’Art Nou). Acabada la guerra civil, fundà el Club 49, on es feren conèixer molts artistes de la nova avantguarda.

Juntament amb Joaquim Gomis, creà un muntatge especial de fotografies dit fotoscop, aplicat especialment a aspectes de l’arquitectura.

Amic personal de Joan Miró, tingué un paper decisiu en la creació de la Fundació Miró (1975).

Pinós-Milany i Ballester, Beatriu de

(Catalunya, v 1433 – Palma de Mallorca, 1485)

Protectora del lul·lisme. Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà. Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany. Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur.

Vídua (1475), el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio (que vivia de feia un temps a Randa, Mallorca, i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lul·lià), legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell (amb qui l’uní una amistat de família), els seus béns i drets (amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella, els castells de Cartellà i Tudela i la casa aloera del Palau al Baix Llobregat) al municipi de Mallorca, perquè perpètuament fos llegida l’art lul·liana a Randa o a Miramar.

Invalidat el testament davant l’oposició de l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles i per la impugnació de la filla Joana Estefania, el 1479 Mario Del Pascio retornà a Venècia, on morí l’any següent. Beatriu s’instal·là en canvi a Randa, des d’on mantingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell i la mare d’aquest, que l’informaven del procés del plet. Els llibres lul·lians que Pascio hi deixà foren segrestats, potser per deutes, però adquirits en llur major part per Beatriu.

El 1484, en el seu darrer testament, cedí a la seva filla la major part dels seus béns i creà un benefici eclesiàstic en una capella de l’església de Monti-sion, a la ciutat de Mallorca, perquè fos instaurada una càtedra d’art lul·liana sota el patrocini dels jurats de Mallorca, benefici que fou origen de constants litigis fins al segle XVII, però fou tanmateix l’origen de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca.

Fou enterrada a la catedral de Mallorca.