Arxiu d'etiquetes: quadres

Tauromàquia

(Barcelona, 1959)

Sèrie d’aiguatintes de Pablo Picasso. Editada acompanyant el text de l’obra homònima de José Delgado, Pepe-Hillo.

Realitzada el 1957, és una de les principals sèries de gravats de l’artista. Les planxes originals es conserven, inutilitzades, al Museu Picasso de Barcelona.

Pastoral

Pastoral

(Catalunya, 1910 – 1911)

Quadre a l’oli de Joaquim Sunyer (1,06×1,52 m). Fou presentat l’abril de 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què l’autor es consagrà com el gran pintor del noucentisme.

És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment: placidesa, bucolisme i ingenuisme. Joan Maragall a “Museum” hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista”.

Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge”.

Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se’n desprengueren i es conserva actualment a la col·lecció barcelonina de Joan Antoni Maragall.

Martinet, frontal de

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)

Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).

Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.

Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.

Maeght, galeria

(Barcelona, 1977 – )

Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.

Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.

La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.

El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.

Família Déu, La

(Catalunya, 1902)

Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern de Barcelona) (o La família).

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades.

Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve.

Fou una de les obres més discutides del seu temps.

Estendard de Sant Ot

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XII)

Brodat de seda sobre lli, obra signada d’Elisava.

És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal.

Procedeix de la catedral d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona.

La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer.

És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.

Conestable, retaule del

(Barcelona, 1465)

Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania. Pintada per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya-Aragó, conestable de Portugal. Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva.

El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs: Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu. La taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable.

Corona el retaule un calvari, i el completen una predel·la amb quatre figures de sants, entre elles un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal.

Pintada sobre taula, amb fons daurat, és una de les grans obres de maduresa de l’artista.

Coma, vall de la

(l’Albi, Garrigues)

Conjunt de pintures rupestres. Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúdepes trobats a les parets d’una petita balma.

El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze. El conjunt té els seus paral·lels més pròxims al sud de la península Ibèrica.

Cogul, pintures rupestres del

(el Cogul, Garrigues)

Pintures rupestres prehistòriques. Trobades a la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul, pertanyents al Paleolític superior i descobertes el 1907.

Està format per unes 45 figures, pintades en vermell o negre o bé gravades, que representen animals i algun caçador i una escena de dansa, suposadament d’iniciació, on deu dones volten un home nu, itifàl·lic.

El lloc degué utilitzar-se molt de temps com a santuari, com ho proven les inscripcions ibèriques i llatines que s’hi han trobat.

Avià, frontal d’

(Avià, Berguedà)

Frontal d’altar, de fusta, pintat pel mestre d’Avià a mitjans del segle XIII o abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.

Presidit per una Mare de Déu amb l’infant, té quatre compartiments: el de l’Anunciació i la Visitació, el dels Reis Mags, el de la Nativitat i el de la Presentació.

L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria.