Arxiu d'etiquetes: reis/reines forans/nes

Blanca

(Olite, Navarra, 1424 – Lescar, Navarra, 1464)

Filla de Joan II de Catalunya i de Blanca de Navarra, anomenada també sovint com la seva mare. Nasqué poc abans de que els seus pares cenyissin la corona navarresa.

El 1436 es casà, a Alfaro, amb Enric de Castella, el futur Enric IV, duent de dot l’immens patrimoni castellà del seu pare. Es posà al costat del seu germà Carles de Viana durant la pugna d’aquest amb el seu pare per la possessió del títol reial de Navarra. El 1455, intransigent Joan II davant el conflicte, desheretà Blanca dels béns navarresos, igual que féu amb Carles. Enric IV acabà repudiant-la, atribuint-li l’esterilitat de la unió (1453).

El 1460, Joan II revocà els seus determinis anteriors, coincidint amb un acord de concòrdia amb el seu fill Carles. Aquest, en morir, deixà Blanca hereva dels seus drets a la corona de Navarra. Els tèrbols interessos que abellien el tron navarrès eliminaren Blanca. Aquesta fou posada per Joan II en poder del comte de Foix, cunyat seu (1462).

Morí segons sembla emmetzinada, de forma que facilitava les ambicions de la seva germana Elionor i de la seva madrastra Joana Enríquez. Ambdues han estat responsabilitzades del crim, per bé que la historiografia moderna es pronuncia de preferència sobre la culpabilitat de la germana.

Bilistages

(Catalunya, segle II aC)

Rei o cap dels ilergets. Citat per Tit Livi en relació amb les campanyes de Marc Porci Cató, l’any 195 aC.

Bataller, el

Sobrenom del rei Alfons I d’Aragó.

August, Gai Juli Octavi

(Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC)

Primer emperador romà.

Tarraco, que fou la seu d’August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l’imperi que li donà culte com a divinitat (25 dC).

Ardó

(França, segle VIII – Narbona ?, França, 720 ?)

Rei visigot (713-720). Successor d’Àkhila en el govern de la Septimània i la Tarraconense.

Després de l’ocupació per al-Hurr de València, Aragó i gran part de Catalunya (717-718), hagué de retirar-se a la Septimània, però l’ocupació del Rosselló i de Narbona per al-Samh, successor d’al-Hurr (720), posà fi al seu regnat i, probablement, li ocasionà la mort en combat.

Antònia de Balzo

(Itàlia, 1353 – Messina, Itàlia, 23 gener 1374)

Reina de Sicília. Segona muller de Frederic III el Feble, últim representant al tron de l’illa de la branca del Casal de Barcelona establerta a la darreria del segle XIII.

Antònia era filla del duc d’Andria i cosina segona de la reina Joana de Nàpols. Es casà amb Frederic en 1373 i morí sense haver-li donat fills.

Anna I Stuart

(Londres, Anglaterra, 1665 – 1714)

Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1702-14). Filla de Jaume II d’Anglaterra i d’Anna Hyde.

Durant el seu regnat els exèrcits anglesos lluitaren junt amb l’arxiduc Carles d’Àustria contra Lluís XIV de França i Felip V en la guerra de Successió.

Per la pau d’Utrecht (1713), que posà fi a la lluita i deixà els catalans a la seva sort (Cas dels Catalans), Anglaterra obtingué, a més dels privilegis comercials, extensos territoris a Amèrica i Europa.

Andrònic II Paleòleg

(Nicea, Grècia, 25 març 1259 – Constantinoble, Turquia, 13 febrer 1332)

Emperador de Bizanci (1282-1328). El seu pare Miquel VIII l’associà a l’imperi el 1273. Per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la companyia catalana de Roger de Flor.

La victoriosa campanya asiàtica dels almogàvers no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap; els turcs prosseguiren llur expansió. D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi.

Concedí privilegis als mercaders catalans a Bizanci, que amplià després de la dura repressió (la Venjança Catalana) que seguí a la mort de Roger de Flor.

Alï ibn Mugahid

(País Valencià ?, segle XI)

Rei de Dénia (1044-76). Fill i successor de Mugähid.

Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona.

Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s’annexionà el regne.

Alfons VIII de Castella

(Sòria, Castella, 1155 – Gutierre Muñoz, Castella, 1214)

Rei de Castella. Concertà amb Alfons I de Catalunya-Aragó el tractat de Cazola (1179).