Arxiu d'etiquetes: humanistes

Nunyes, Pere Joan

(València, 1522 – 12 març 1602)

Humanista i hel·lenista. Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée. Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics (1554) i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil.

Alternà l’ensenyament de grec i de retòrica a les universitats de València, de Saragossa -on tingué com a deixeble Pere Galès– i de Barcelona, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de Salaia. El 1568 es traslladà a Lleida, on manté una certa vinculació amb l’Estudi General.

Del 1572 al 1580 donà classes a la Universitat de Barcelona. El 1582 tornà a València per ocupar la càtedra d’oratòria al seu Estudi General. Després retornà a Barcelona del 1583 al 1598, moment de la seva maduresa intel·lectual.

Les seves explicacions foren reeditades diverses vegades amb notables addicions; destaquen les seves Institutionum Rhetoricarum (1578, 1585, 1793) i Grammatistica linguae grecae (1575, 1589). Restà inèdita, però, malgrat el gran nombre d’obres publicades, una bona part de la seva producció. La seva única obra en català coneguda és Avisos per estudiar les arts.

Estigué molt lligat a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, i amb heterodoxos, com Jeroni Conques i Pere Galès. Reuní una bona biblioteca de manuscrits grecs, fou traductor al castellà i anotador de clàssics (Censorino, Ciceró) i és considerat el representant als Països Catalans de l’humanisme de Lluís Vives en una època difícil dominada pels corrents contrareformistes.

Mallol, Francesc

(Catalunya, segle XVIII)

Humanista. El 1790 fou nomenat per cobrir una càtedra a Reus. Versificà en llatí.

Formulà la teoria que es llatinitzessin sempre els cognoms quan hom escrivia en llatí, tal com s’havia fet ja, molt sovint, durant bona part de l’edat mitjana.

Llorens, Pau

(Tarragona, segle XVI)

Humanista. Fou catedràtic d’humanitat a la universitat de Barcelona.

És autor d’obres de gramàtica i història, escrites en llatí.

Josa (varis/es)

Guillem Ramon de Josa  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1399 assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de Maria de Luna.

Isabel de Josa Veure> Isabel Orrit i Pagès (humanista).

Pere de Josa  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Com el seu fill Guillem Ramon, participà a les lluites nobiliàries del nord del país contra la corona. També fou un dels assetjats i presos a Balaguer, el 1280.

Ramon de Josa  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Senyor de Josa de Cadí. Era un dels més destacats nobles catalans que havien abraçat l’heretgia càtara.

Ferrer, Miquel

(Almenara, Plana Baixa, segle XVI)

Catedràtic de medicina i d’humanitats a l’estudi general de Lleida. El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles.

Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio (València 1562) i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina (Lleida 1572 i 1578), probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la Península Ibèrica.

Cariteo, Il

Nom amb que era conegut el poeta i humanista Benet Garret.

Cardona i de Requesens, Galceran de

(Catalunya, segle XVI)

Humanista. Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens.

Home d’armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l’exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena (1532). De tornada, anà a les corts de Montsó (1533) en el seguici de Carles V, del qual era coper.

Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic (1534), on l’anomenà “llum” dels ducs de Cardona.

Vergés i Fàbregas, Josep

(Barcelona, 31 gener 1903 – Palma de Mallorca, 1984)

Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de J. Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona.

Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals.

Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company J. Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928).

La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l’Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró.

Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.

Verdaguer i Callís, Magí

(Vic, Osona, 1849 – Palma de Mallorca, 1925)

Humanista. Germà de Narcís.

Fou catedràtic de llatí i castellà a diversos instituts, especialment al de Palma de Mallorca, del qual fou director honorari.

És autor de traduccions al català, de manuals de preceptiva literària i de Las cruzadas bajo el triple aspecto religioso, moral y literario (1881).

Teodulf

(Catalunya ?, vers 750 – França, 821)

Prelat i humanista. Carlemany li atorgà de primer l’abadia de Fleury, i més tard l’arquebisbat d’Orleans.

Com a legat reial féu un viatge a Occitània i al Rosselló, i reflectí les seves impressions en el poema Paraenesis ad Judices que, juntament amb els seus Carmina, té una gran importància històrica. Afavorí la creació d’escoles parroquials i l’escriptura de manuscrits bíblics.

Escriví diversos tractats teològics, entre ells el De Spiritu Sancto. El seu himne Gloria, laus et honor forma part de la litúrgia del diumenge de Rams.