Arxiu d'etiquetes: Valldemossa

Valldemossa, cartoixa de

1 Resposta

(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Antiga cartoixa (Jesús Natzarè), fundada l’any 1399 per Martí I l’Humà, que cedí als cartoixans el palau reial que segons tradició havia fet construir el rei Sanç I de Mallorca vers el 1321. El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist (Sogorb), que instaren la fundació.

El prior Miquel Oliver (1505-25) féu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446. Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli (mort el 1678).

De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835, gràcies a les estades més o menys llargues de diverses personalitats. Abans, però, cal esmentar ja el confinament per causes polítiques de G.M.M. de Jovellanos (abril 1801-maig 1802), que hi redactà la Memoria sobre la educación política…; del 15 de desembre de 1838 al febrer de 1839 hi visqueren George Sand, els seus fills i Chopin, sens dubte els seus estadants més famosos i polèmics.

Després, pràcticament tots els visitants il·lustres foren hostes de Joan Sureda i Bímet, propietari de l’antic palau del rei Sanç, decorat amb pintures de R. Ankermann. Entre molts altres, cal destacar la presència d’Azorín, M. de Unamuno, Santiago Rusiñol i especialment la del seu amic, Rubén Darío, que, malalt, s’hi retirà uns quants mesos el 1913; fruit d’aquesta estada fou el seu llibre Mallorca de oro i els poemes La Cartuja, Valldemosa i Danzas gimnesias.

Actualment, la cartoixa és una fita important dins l’engranatge turístic de l’illa; dues cel·les conserven records de George Sand i Chopin -hom no ha pogut establir d’una manera definitiva la que habitaren- i hi ha un Patronat Chopin-George Sand, que ha organitzat nombrosos actes culturals. En altres cel·les hom ha instal·lat una col·lecció de pintura mallorquina del segle XIX. Hom visita també l’antiga farmàcia dels monjos, que continuà oberta i al servei del poble després de l’exclaustració. Ha contribuït també a la divulgació de la cartoixa el pintor Coll i Bardolet.

Trinitat de Valldemossa, la

1 Resposta

(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Ermita i convent d’ermitans, prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.

Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès; aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà (1688-93), edificaren l’oratori i les dependències annexes.

Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, que posà la primera pedra de l’edificació actual (1703), composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i cel·les, que fou inaugurada el 1705.

La comunitat d’ermitans hi residí fins al segle XIX i hi fou restaurada el segle XX, després de l’erecció canònica (1923) dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

Tomàs i Gallard, Caterina

2 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1531 – Palma de Mallorca, 5 abril 1574)

Religiosa i santa. Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de Palma de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera.

El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI.

Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta. Festa: 28 de juliol.

Sureda i Montaner, Pere

3 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 28 febrer 1909 – sa Cabaneta, Mallorca, 20 agost 1983)

Pintor. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Jacob. Es dedicà, amb delicadesa, al paisatge i als temes populars i costumistes.

Des del 1942 conreà l’humorisme a la premsa diària.

Sureda i Montaner, Jacob

3 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1901 – Palma de Mallorca, 7 juny 1935)

Pintor i poeta. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Pere. De formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra.

Conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma.

És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d’“El Día” i col·laborador de “Proa” de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.

Sureda i Bimet, Joan

5 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 27 juliol 1872 – Palma de Mallorca, 28 abril 1947)

Col·leccionista i mecenes. Germà d’Emília. Acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni Maura, Azorín, Rubén Darío i Miguel de Unamuno, que li dedicaren escrits.

L’escriptor alemany Vigoleis Thelen el convertí en personatge literari al seu llibre Die Insel des zweiten Gesichtes. Publicà Noticia histórica sobre la obra y la vida de Rubén Darío en Mallorca (1950).

Era casat amb la pintora Pilar Montaner i Maturana (Palma de Mallorca, 1876 – Valldemossa, 1961). Fills seus foren Jacob, Pazzis i Pere Sureda i Montaner.