Arxiu d'etiquetes: 1531

Tomàs i Gallard, Caterina

(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1531 – Palma de Mallorca, 5 abril 1574)

Religiosa i santa. Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de Palma de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera.

El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI.

Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta. Festa: 28 de juliol.

Sanxes-Coello i de Moia, Alfons

(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1531 – Madrid, 8 agost 1588)

Pintor. Residí durant la seva joventut a Portugal, motiu pel qual sovint ha estat considerat portuguès. Consta que es va formar a Flandes, al costat d’Antoon Mor van Dashorts, bé que va rebre una gran influència directa de l’art de Tiziano.

Tot prescindint del detallisme nòrdic assoleix una tècnica més lliure i, tot i que segueix durant molt de temps fidel a les fórmules de Mor, aconsegueix notes coloristes venecianes, i fa una pintura més lluminosa i menys freda.

Fou pintor de cambra de Felip II. Sobresortí especialment com a retratista, però també va fer pintura religiosa: Esposalles de santa Caterina (1578), Sant Sebastià (1582), Sant Vicenç i Sant Jordi.

En el retrat va pintar amb gran sentit psicològic, cal esmentar-ne, com a més importants. Felip II (1575), Infant don Carles (1579), Infanta Isabel Clara Eugènia (1579), Infanta Caterina Miquela, Isabel de Valois (1560), etc.

Guerau i Ramiro, Jeroni

(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)

Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Jaume Pou i Berard a Roma. El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni (1593-1600).

Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique de Lara el 1602, que subsistí fins al segle XIX.

Escolania dels Nins Blauets

(santuari del Lluc, Escorca, Mallorca, 1531 – 1891)

Institució, formada per nois (anomenats habitualment blauets) dedicats al cant litúrgic.

Va ésser fundada pel prior Gabriel Vaquer.

Cordero i Oliver, Joan Martí

(València, 11 novembre 1531 – Moixent, Costera, 1584)

Humanista. Fou un gran col·leccionista d’objectes antics.

És autor de diverses obres originals i algunes traduccions.

Borrassà, Maties

(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)

Historiador. Jesuïta, ensenyà teologia, geometria, astronomia i música a Mallorca (on fou un dels fundadors de l’estudi general), Gandia, València i Barcelona.

Deixà manuscrita una Historia de la fundación del colegio de la Compañía de Jesús en Mallorca, utilitzada després per Pere Gil.

Enríquez de Cabrera, Luis

(Medina de Rioseco, Castella, 1531 – Valladolid, Castella, 27 maig 1596)

Almirall de Castella. Successor dels vescomtats de Cabrera i de Bas, que els vengué, amb el comtat d’Osona, gradualment, entre el 1566 i el 1574, a Francesc (I) de Montcada, comte d’Aitona, el qual formà una de les més poderoses senyories jurisdiccionals del Principat de Catalunya.

Gralla, Miquel Joan de

(Lleida ?, segle XV – Catalunya, després 1531)

Alt funcionari reial. Provinent d’una família de mercaders de Lleida.

Fou mestre-sala reial, diputat de la Generalitat i mestre racional de Catalunya. Intervingué en qüestions polítiques, tant internacionals com internes, prop del rei.

Fou enviat el 1488 al ducat de Bretanya per tal d’ajudar el duc contra les pretensions annexionistes del rei francès Carles VIII. Així mateix, intervingué com a ambaixador en els problemes del repartiment del regne de Nàpols.

Tornà de nou a França a causa del casament d’Anna de Bretanya amb Lluís XII de França. Fou nomenat cavaller a Brussel·les i noble a Bolonya (1530).

En qüestions internes, intervingué en les reformes municipals i de la Generalitat.

Fou el pare de Francesc de Gralla i Desplà  (Catalunya, segle XVI)  Mestre racional, igual com el seu pare, al qual ajudà (1520) i que després el succeí. El casà el 1527 amb Guiomar d’Hostalric-Sabastida. Obtingué privilegi de noblesa a Bolonya el 1530.