Arxiu d'etiquetes: 1666

Salelles, Sebastià

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1576 – Malta, 1666)

Canonista i jesuïta (1590). El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614.

Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic (1635-39) Fabio Chigi (després papa Alexandre VII), el qual en les seves Musae iuveniles (Anvers, 1654) l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium S. Inquisitionis (en tres volums, Roma 1651-56).

Ruiz i Guill, Beatriu Anna

Deixa un comentari

(Guardamar del Segura, Baix Segura, 29 gener 1666 – 26 juliol 1735)

Religiosa mística augustiniana. Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria, fins al punt de viure de caritat.

Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques: Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema.

Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat. Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies d’ella.

Guerra i González -germans-

2 Respostes

Antoni i Francesc eren fills del també pintor Antoni Guerra (el Vell).

Antoni Guerra i González  (Perpinyà, 1666 – 1711)  (el Jove)  Pintor. Felip V de Borbó el cridà a Madrid l’any 1706, però, poc temps després, tornà a Perpinyà. S’especialitzà en el retrat i en la pintura de temàtica religiosa, de la qual deixà bones mostres a les esglésies de Perpinyà, Espirà de Conflent i Catllà.

Francesc Guerra i González  (Perpinyà, 1681 – 1729)  Pintor. Com els seus familiars s’especialitzà en temes religiosos. No assolí el nivell remarcable del seu germà Antoni.

Guerau, Antoni Bonaventura

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XVII – València, 1666)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l’època.

Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons.

Estela i Ponç, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)

Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.

Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.

Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.

Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho

Deixa un comentari

(Madrid, 1590 – València, 1666)

Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d’Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645).

En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.

Centelles, marquesat de

2 Respostes

(Nàpols, Itàlia, segle XVII – )

Títol concedit el 1666 a Antoni Joan i de Centelles.

Ha passat als Escrivà de Romaní i als San Miguel.

Capuç -escultors-

3 Respostes

(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)

(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.

Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:

Juli Capuç  (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII)  Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:

  • Francesc Capuç i Calbet  (València, 1665 – 1727)  Escultor d’imatgeria religiosa i frare dominicà. S’especialitzà en petites escultures de vori.
  • Ramon Capuç i Calbet  (València, 1666 – 1743)  Escultor d’imatgeria religiosa. Escultor de la cort, treballà per a Felip V de Borbó i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).

Bancs, Benet

Deixa un comentari

(Barcelona, 1666 – Messina, Sicília, Itàlia, 1749)

Religiós franciscà. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde.

Escriví un Paradís virginal que roman inèdit.

Maça de Liçana i d’Alagó, Pere (V)

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – Alacant, 1448)

“el Barbut”  Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I de Catalunya quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412).

Serví Alfons IV el Magnànim a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.

Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.

Fou el pare de:

  • Blanca Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Muller de Pedro de Luna, baró d’Illueca i Gotor.
  • Lluís Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV – vers 1464)  Noble (dit també Lluís Cornell). Fou el marit de Constança de Ávalos y Tovar.
  • Martí Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Moixent. Es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d’Albatera, i foren pares de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull. Martí també tingué un fill il·legítim:

Gaspar Maça de Liçana  (País Valencià, segle XV)  Germanastre de Pere (VI). Fou pare de:

Gaspar Maça de Liçana i Soler (País Valencià, segle XVI)  Fou el pare de:

Joan Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  dit el de Callosa. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de la Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla:

Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d’Agost, i foren pares d’:

Elisabet Maça de Liçana (País Valencià, segle XVII – 1666)  Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.