Arxiu d'etiquetes: serres

Vaca, coma de

(Ripollès)

Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.

És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).

És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.

Turp, serra de

(Alt Urgell)

Sector d’una de les serralades més meridionals dels Pre-pirineus, estesa, en direcció sud-oest – nord-est, des del Segre (on forma la part oriental de l’estret d’Aubenç) i la serra d’Odèn.

Culmina a 1.578 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols i Alinyà, Coll de Nargó i Oliana.

Tumeneia, serra de

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt.

Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.

Tosa d’Alp, la

(Berguedà / Baixa Cerdanya)

Massís del Pirineu axial, situat entre la serra de Moixeró i el massís de Puigllançada, amb els quals enllaça.

És format per materials calcaris de color gris blanquinós del devonià, molt resistents a l’erosió, que donen un relleu abrupte accentuat per l’empremta glacial. Té una estructura complexa, i presenta una capa de desplaçament de diversos quilòmetres, per la qual cosa la sèrie calcària devoniana descansa sobre els materials del carbonífer.

La vegetació natural és escassa per la manca de sòl.

Assoleix 2.531 m d’altitud.

Tormo, serra del

(Ribera d’Ebre)

Sector de l’esquerra de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que limita pel nord la conca de Móra, que és travessada pel riu a través del pas de l’Ase.

Culmina a 530 m alt (la Cogulla) i a 525 m alt (el Tormo) i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al nord, i de Garcia i el Molar (Priorat), al sud.

Tallat, serra del

(Conca de Barberà / Urgell)

Serralada, que limita els altiplans del sector segarrent de l’Urgell, continuació cap a l’oest de la serra de Forés, termenal dels municipis de Senan i Vallbona de les Monges, al nord, i l’Espluga de Francolí i Rocafort de Queralt, al sud.

Culmina a 804 m alt, prop de l’antic monestir del Tallat.

Darrerament s’hi ha construït un parc eòlic.

Sobremunt, serra de

(Osona)

Alineació muntanyosa de la comarca, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreigs.

Al seu cim culminant (950 m alt) hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt. En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà (855 m alt).

Sobremonestero, serra de

(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Capdella, Pallars Jussà)

Serra de la zona axial pirinenca, contrafort occidental del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al nord (a la vall d’Espot), de la capçalera de la vall Fosca.

Culmina al pic de Mar (2.845 m alt).

Setcomelles, serra de

(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)

Contrafort oriental de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.696 m alt), de la qual és separat pel coll de la Pedraficada, termenal dels municipis del Pont de Suert, Tremp, Conca de Dalt i Senterada.

Sauva Negra

(Castellcir, Moianès / Centelles / Sant Martí de Centelles, Osona)

Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (972 m alt), que enllaça, per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels tres municipis.

Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra). És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra.