(Alt Vinalopó / Vinalopó Mitjà)
Partida rural, a l’esquerra del Vinalopó, compresa dins els termes municipals de Petrer, de Novelda i d’Elda, on hi ha una important explotació de pedra de construcció.
La rambla del Bateig, que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d’Elda.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 12,55 km2, 415 m alt, 1.095 hab (2014)
(cast. Hondón de los Frailes) Segregat del terme del Fondó de les Neus el 1926 i situat com aquest al corredor longitudinal de la serralada subbètica, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella, entre les serres dels Frares i de Crevillent, al sud-oest de Novelda. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i brolles de coscoll i de romaní.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, quasi tota de secà (vinya i ametllers); hi ha alguns conreus de regadiu (peres i vinyes) i algunes modestes activitats industrials. Àrea comercial d’Alacant.
El poble s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.
Dins el terme hi ha, a més, la caseria de les Cases de Galiana.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 68,88 km2, 368 m alt, 2.632 hab (2014)
(cast: Hondón de las Nieves) Situat a la serralada subbètica valenciana, travessada per la rambla de Tolomó, envoltat per les serres d’Algaiat, Crevillent i dels Frares, al sud-oest de Novelda. El terme és muntanyós, i gairebé la meitat del sòl és forestal i amb algunes pastures.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura (a la tradicional preponderància dels cereals a succeït la vinya, que és el primer conreu) i la ramaderia (porcina). Una activitat residual, l’espardenyera, ha cedit el lloc a una modesta producció de vi, dirigida a les comarques litorals. Àrea comercial d’Alacant. El seu caràcter primordialment agrari ha provocat la davallada demogràfica durant tot el segle XX.
La vila es troba en un turó i conserva una dotzena de coves; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.
Dins el terme hi ha les caseries de la Canalosa, d’El Rebalso i de la Cava.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi i capital comarcal del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 45,79 km2, 395 m alt, 53.540 hab (2014)
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la serralada Pre-bètica. Abundant vegetació natural i pastures.
L’aprofitament del sòl per a terres de conreu és molt minso, que es reparteixen equitativament entre secà i regadiu; destaquen els ametllers, les oliveres, els vinyets, els cereals i les hortalisses. El pantà d’Elda, bastit el segle XVII, és fora d’ús. La indústria del calçat, amb gran nombre de fàbriques i indústries subsidiàries, ha estat durant anys la base de l’economia local i la causa del gran corrent immigratori dels darrers anys; la resta de les indústries tenen poc abast: fusta i del moble, cautxú i plàstics, etc. Darrerament l’activitat industrial ha minvat a favor del desenvolupament dels serveis.
La ciutat, de probable origen romà, respon a un emplaçament defensiu en un colze del Vinalopó, amb el nucli medieval en un turó, amb l’antic castell d’Elda que esdevingué palau dels comtes d’Elda, es va expandir cap a l’est a partir del segle XVIII; avui forma pràcticament una conurbació amb el municipi veí de Petrer. A la fi del segle XIX fou centre destacat del moviment cooperatiu obrer, i encara avui hi radiquen diverses cooperatives i associacions. El 1904 rebé el títol de ciutat.
Dins el terme hi ha les caseries de Cámara, Bolón, La Sirmat, l’Estació de Monòver i part de l’Almafrà, i les restes dels antics poblats de Bolón (neolític) i del Monastil (ibèric).
Nom castellà de la vila d’Asp.
Despoblat i antic castell, situat a l’esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort.
Formava part del marquesat d’Elx.
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 69,79 km2, 241 m alt, 20.248 hab (2014)
(cast: Aspe). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la depressió que travessa el sistema pre-bètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral, al sud-est d’Elda.
L’agricultura, repartida a parts iguals entre el regadiu (gràcies a que el terme és regat pel Vinalopó i la rambla de Tarafa) i el secà (cereals, oliveres i vinya), i algunes activitats industrials com la fabricació de soles de cautxú, així com la indústria de mobles, plàstics, material d’electrònica i de la construcció, són la base de l’economia local. Àrea comercial d’Alacant.
El municipi (l’antic Asp Nou, per contraposició a Asp Vell, actualment un despoblat) comprèn alguns caserius, com els de la Forma, l’Ofra i Tolomó.
(Monòver, Vinalopó Mitjà)
Veïnat, a 3,6 km a ponent de la ciutat.
(Monòver, Vinalopó Mitjà)
Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra del Coto, a l’extrem occidental del terme, prop del poble de les Cases del Senyor.
(Elda / Petrer, Vinalopó Mitjà)
Caseriu entre els dos municipis, a la zona de contacte entre el català i el castellà.
Dades dels Països Catalans 