(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de València. Tingué gran fama com a predicador.
Diversos dels seus sermons fúnebres foren publicats.
Zapata, Baltasar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVII
Vives i de Rocamora, Francesc
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurista. Després de restar vidu entrà a l’orde carmelità juntament amb dos fills seus, un dels quals fou el bisbe de Sogorb, Anastasi Vives i de Rocamora.
Deixà manuscrits dos tractats jurídics i un de caràcter religiós.
Virués, Alfons de
(Medina de Rioseco, Castella, segle XVI – València, segle XVI)
Metge. Instal·lat a València de jove, fou amic i corresponsal de Lluís Vives.
Foren fills seus Cristòfor de Virués, i:
- Francesc de Virués (València, segle XVI – segle XVII) Teòleg i poeta. Beneficiat de la seu de València.
- Jeroni de Virués (València, segle XVI – segle XVII) Metge i poeta. Membre de l’Acadèmia dels Nocturs de València.
- Jerònima de Virués (València, segle XVI – segle XVII) Famosa llatinista.
Violat, Manuel
(País Valencià, segle XVII)
Arquitecte. Dirigí les obres de l’església de Santa Maria d’Alacant, notable per la seva decoració amb columnes salomòniques.
Vinyoles, Joan
(Illes Balears, segle XVII)
Monjo cartoixà i predicador. Professà a la cartoixa de Montalegre. Fou prior de Valldemossa i de Valldecrist i vicari i procurador de Montalegre.
És autor d’un sermonari (Sermones varios), la majoria de sermons del qual són en català.
Villasol, comtat de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el segle XVII a Joan Baptista Satrilla, segon comte de Villaralto.
Villalonga, Gregori de
(Palma de Mallorca, segle XVII)
Escriptor i militar. Fou governador de Menorca (1639). Assistí al setge de Tarragona (1651).
Versificà en català. Una de les seves composicions és dedicada a lloar el Vigilant despertador de Miquel Ferrando de la Càrcel.
Vilaragut i de Vilanova, Antoni de
(País Valencià, segle XV – 1446)
Senyor d’Olocau i de Dosaigües. Nét d’Antoni de Vilaragut i Viscontí. Era casat amb Beatriu Pardo de la Casta, de noble família valenciana. Serví Alfons IV el Magnànim.
Sembla que aquest és l’homònim que col·laborà a l’intervencionisme de Joan de Navarra i de l’infant Enric en la política castellana. En 1430, amb Ramon Boïl, féu una cavalcada molt violenta per Castella.
Ha estat assenyalat com a possible autor de les versions de Sèneca atribuïdes més generalment al seu avi.
El seu fill i successor fou Ramon de Vilaragut i Pardo de la Casta (País Valencià, segle XV – 1505) Senyor d’Olocau i de Dosaigües. La seva besnéta fou:
Francesca de Vilaragut i Sánchez (País Valencià, segle XVI) Darrera representant de la línia d’Olocau d’aquest llinatge. Muller de Jordi Sanç i de Cardona-Borja, senyor de Llanera de Ranes. Llur fill es digué:
Joan de Vilaragut i Sanç (País Valencià, segle XVI – després 1609) Fou lloctinent del portantveus governador general a València i posà pau entre els bàndols a la Vila Joiosa. Fou conseller reial i capità general a Mallorca (1606). Llur fill fou:
Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta (País Valencià, segle XVII – Itàlia, segle XVII) Cavaller de Calatrava. Anà a la cort de Montsó (1626), fou creat comte de la Vall d’Olocau (1628). Morí en guerra al Palatinat. Fou pare d’Anna Margarida Sanç i de Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví.
Vilaragut i de Castellví -germans-
Eren fills d’Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta.
Anna Margarida Sanç de Vilaragut i de Castellví (País Valencià, segle XVII) Muller de Dídac de Fenollet i d’Albinyana, senyor del Genovés. Els seus descendents reberen la successió de Maria Sanç de Vilaragut i de Joaquim Enríquez del Oro y Mendoza, els quals no tingueren fills.
Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví (País Valencià, segle XVII – 1676) Segon comte d’Olocau. Fou creat marquès de Llanera (1650). Es casà amb Agnès Abreu i de Luna, sisena comtessa de Regalados. La successió anà a parar a la seva filla:
- Margarida Sanç de Vilaragut i Abreu de Luna (País Valencià, segle XVII) Tercera marquesa de Llanera i quarta comtessa d’Olocau. Fou muller de Tomàs Chiriboga y Mendoza, primer marquès de Valmediano. Foren pares de Maria Sanç de Vilaragut.
Vidal, Gaspar
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Teòleg. Era catedràtic lul·lià a l’Estudi General de Mallorca.
El 1606 publicà, a Barcelona, una obra titulada Expositio artifici lulliani.
Dades dels Països Catalans 