(Palma de Mallorca, 27 juliol 1897 – vers 1924)
Societat dels obrers tipògrafs. Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina.
Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears.
(Palma de Mallorca, 1889 – vers 1936)
Societat dels dependents de comerç. Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs (així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933), sense, però, adscriure’s mai a cap central sindical.
Publicà Unión Protectora Mercantil (1900-12), revista quinzenal.
(Palma de Mallorca, 1881 – Mallorca, després 1890)
Organisme obrer. Organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma i que aviat s’estengué per tota l’illa. Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes. Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers.
Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial. També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic. En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials.
El seu òrgan de premsa fou “Unión Obrera Balear” (1882-86).
(Palma de Mallorca, octubre 1982 – 28 febrer 2011)
(UM) Partit polític. D’ideologia liberal i nacionalista, ha participat des de la seva creació en diversos òrgans de govern de l’illa i donà suport al govern autonòmic del PP des del 1987 al 1995.
Després de les eleccions del 1999 s’integrà en una coalició de partits que prenia el govern als populars després de 16 anys, i donà suport a l’elecció del socialista Francesc Antich com a president balear. La presidenta del partit, Maria Antònia Munar, presidí des del 1999 el Consell Insular de Mallorca.
L’any 2011 bona part dels dirigents del partit foren implicats en casos de corrupció, fet que força la dissolució del partit.
(Palma de Mallorca, 1955 – )
Corporació nobiliària. Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis. S’hi admeten les dones.
Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del Regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial.
Antic castell, conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat. Era voltat de dotze torres quadrangulars; tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà.
Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta. Amb el repartiment correspongué als templers; a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers (1314).
Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns; una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics.
(pop: Sant Domingo) Antic convent dominicà. Després de la seva fundació (1230) adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats.
Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda. Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent.
Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració. El 1972 els dominicans s’establiren de nou en un altre indret de Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 