Arxiu d'etiquetes: 1881

Unió Obrera Balear

(Palma de Mallorca, 1881 – Mallorca, després 1890)

Organisme obrer. Organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma i que aviat s’estengué per tota l’illa. Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes. Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers.

Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial. També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic. En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials.

El seu òrgan de premsa fou “Unión Obrera Balear” (1882-86).

Tramway de Carcaixent a Gandia, SA

(País Valencià, 1861 – 1881)

Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.

El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric. El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.

Torrandell i Jaume, Antoni

(Inca, Mallorca, 17 juliol 1881 – Palma de Mallorca, 15 gener 1963) 

Músic. Estudià a Madrid i a París.

És autor de Danses romaneses, per a piano i orquestra, Simfonia, per a violí i orquestra, i Sonata, per a violoncel.

Samper i Ibáñez, Ricard

(València, 25 agost 1881 – Ginebra, Suïssa, 27 octubre 1938)

Polític i advocat. Adscrit al radicalisme, col·laborà primerament a València amb el partit de Blasco i Ibáñez i fou regidor de l’ajuntament valencià (1911 i 1920), diputat provincial i batlle de la ciutat (1920-22). Amb la proclamació de la II República, fou elegit diputat per a les corts constituents i va ocupar la cartera de treball dins el govern presidit per Lerroux (1933).

Pel seu caràcter conciliador fou nomenat president del consell de ministres (abril 1934). Va haver d’enfrontar-se amb els greus problemes provocats per les vagues de pagesos, la detenció dels diputats socialistes, el conflicte amb la Generalitat de Catalunya i la petició d’autonomia del País Basc.

Combatut per les dretes, que l’acusaven d’incapacitat per reduir els partits d’esquerra, i atacat per aquests per la duresa excessiva amb que havia actuat en la repressió de les vagues, el seu govern fou derrotat l’1 d’octubre, quan la CEDA va retirar-li l’ajut. Formà part del govern presidit per Lerroux, però hagué de dimitir en ésser-li discutides les responsabilitats de la Revolució d’octubre.

El 1936 s’exilià a Suïssa.

Rous, Josep

(Prada, Conflent, 28 maig 1881 – Acs, Occitània, 30 juliol 1974)

Periodista i polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932).

Fundador a Tolosa de la revista “Idées Libres”, fou redactor del “Midi Socialiste” de Tolosa (1910), director i redactor en cap del “Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions” (1913).

Ramis d’Ayreflor i Saura, Joan

(Ciutadella, Menorca, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)

Periodista i escriptor. Començà a col·laborar a “La Roqueta” amb quadres de costums i dirigí la “Gazeta de Mallorca” i col·laborà a diverses publicacions de Catalunya.

Poeta menor de l’escola mallorquina, publicà Clarianes (1917) i un altre recull a “Lectura Popular”.

Lafuente i Vanrell, Llorenç

(Maó, Menorca, 1 abril 1881 – 18 novembre 1936)

Militar i escriptor. Promotor de l’Ateneu Maonès (1905), del qual fou secretari, iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca.

Va escriure dues novel·les, en castellà, una Geografía e historia de Menorca (1907) i diversos poemes en castellà i en català. Fou col·laborador de la “Revista de Menorca” i del diari “El Bien Público”, en el qual dirigí el “Full menorquí”, secció quinzenal dedicada a literatura i folklore menorquins.

Retirat de l’exèrcit amb el grau de comandant d’infanteria, el 1931 organitzà la Unió de Dretes a Menorca.

El 1936 fou extret del vaixell-presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera (Maó).

Jover i Pierron, Camil Nicasi

(Alacant, 1821 – 1881)

Periodista i escriptor. Residí a Madrid, on treballà a “El Heraldo” (1841-51) i fundà “El Prisma”. Instal·lat de nou a Alacant, dirigí “El Eco de Alicante”, “El Constitucional” i “La Tortuga”.

Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante (1863), la fantasia al·legòrica El iris de la libertad (1868), els volums de poemes Poesías (1841), El romancero del vate (1867) i Glorias de España (1848), amb pròleg de Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho (1851).

Izquierdo -varis bio-

Ausiàs Izquierdo  (València, segle XVI – després 1596)  Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l’antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.

Josep Izquierdo  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Religiós. Prengué l’hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d’història eclesiàstica.

Vicent Izquierdo  (València, segle XVII – 1689)  Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat Valenciana. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.

Vicent Izquierdo  (Sogorb, Alt Palància, 1837 – País Valencià, després 1881)  Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.

Huracán, El

(Palma de Mallorca, 23 juliol 1881 – 16 desembre 1882)

Setmanari. Dirigit per Joan Oliver i Femenia, defensà les idees republicanes federals. De caire anticlerical, intentà d’arribar als obrers.

Fou denunciat i suspès (1882). Tornà a aparèixer dirigit per Benet Pons i Fàbregues, fins que fou definitivament prohibit, després d’haver editat 68 números.