Arxiu d'etiquetes: Franja Ponent

Tastavins, el

Deixa un comentari

(Franja de Ponent)

Riu de la conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat).

Passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.

Reguer, marquesat del

Deixa un comentari

(Franja de Ponent, segle XVIII – )

Títol concedit el 1738 a Francesc Amat de Montaner i Dameto, tinent coronel de dragons i cavaller de Calatrava.

Passà als San Simón, comtes de Saint-Simon.

Matarranya, el -riu-

3 Respostes

(Franja de Ponent)

Riu (100 km) de la conca de l’Ebre, que neix al sector central dels ports de Beseit, a uns 1.100 m alt, gràcies a la unió de diversos rierols, el més important dels quals és el de Capac.

Corre al llarg de 97 km, primer encaixat entre calcàries secundàries i més tard per la depressió de Vall-de-roures, la qual drena després d’obrir-se pas a través d’una sèrie de gorges; pren la direcció nord, passa per Massalió, Maella i Nonasp, i desemboca a l’Ebre prop de Faió. Al seu curs baix forma grans meandres encaixonats.

És un riu poc cabalós, de règim pluvial mediterrani, amb dos màxims equinoccials i un marcat estiatge (juliol-agost); és subjecte a crescudes excepcionals, que fan pujar el nivell fins a tres o quatre metres per sobre del normal.

Els principals afluents són, al sector de capçalera, el riu de la Pena i el riu Ulldemó, al curs mitjà la vall d’Alcanyís, que hi aflueix per l’esquerra prop de Massalió, i, al curs baix, el riu d’Algars, el més cabalós dels seus tributaris, que per la dreta li dona les seves aigües prop de Nonasp.

S’aprofita per al regadiu mitjançant una sèrie de sèquies locals que donen lloc a hortes riberenques (Vall-de-roures, Massalió, Maella i Nonasp).

Al sector de capçalera, per tal de regular les aigües de regadiu, l’any 1919 es construí l’embassament de la Pena, amb la qual cosa es pensava també inicialment regar les terres de secà.

Mascarell de Sant Joan, marquesat de

Deixa un comentari

(Franja de Ponent, segle XVIII – )

Títol concedit per Felip V de Borbó el 1717 al tinent general Manuel Jeroni Mascarell i de Pertusa, batlliu de Casp i ambaixador de l’orde de Sant Joan a Madrid.

Passà als Sanç de Vallès i als Trenor.

Éssera, l’

31 Respostes

(Franja Ponent)

(cast: Ésera) Riu pirinenc (86 km) al límit amb l’Aragó. Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto (3.403 m alt), i recull també les aigües del massís de Pocets (3.367 m), format pels torrents subglacials de la Maladeta, voreja aquest massís i vessa una part del seu cabal a la Garona, travessa la vall de Benasc, corre en direcció sud, rep com a únic afluent important l’Isàvena, a Graus i desemboca al Cinca, per l’esquerra, a Olvena (Aragó).

El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica; pel juny, a Benasc, porta el màxim d’aigües, i el mínim pel gener. Forneix energia i regatge a Aragó i a Catalunya, amb aprofitament hidroelèctric del curs, per l’embassament de Barasona.

Per a l’agricultura, l’Éssera cedeix tot el seu cabal al canal d’Aragó i Catalunya, acabat el 1905.

La vall de l’Éssera forma el sector occidental de l’antic comtat de Ribagorça.

És una zona de transició lingüística entre els parlars catalans i els aragonesos.

Esmir, comtat d’

Deixa un comentari

(Franja de Ponent, segle XVIII)

Títol, concedit per l’emperador Carles III, el 1716, al noble ribagorçà Francesc Esmir i Esmir; únic titular.

Cinqueta, la

2 Respostes

(Franja de Ponent)

Afluent de capçalera del Cinca, per l’esquerra, que drena la vall de Gistau.

Cinca, el

17 Respostes

(Franja de Ponent)

Riu (171 km) de la conca de l’Ebre, afluent dretà del Segre. Neix al mont Perdut, en el Pirineu aragonès.

En el recorregut alt i mitjà rep nombrosos afluents (Barrosa, la Cinqueta, Ara, Éssera, Alcanadre), i conflueix amb el Segre a només 9 km. de l’Ebre, vora la Granja d’Escarp.

El seu règim és nivopluvial al sector pirinenc i prepirinenc amb un màxim destacat de primavera i un altre menor de tardor. Aprofitat per a regadiu i per la producció d’energia elèctrica a les centrals dels embassaments de Mediano i El Grado.

Travessa la comarca de la Llitera i les poblacions de Barbastre, Montsó i Fraga.

Castro * -llinatge-

Deixa un comentari

Nom en castellà del llinatge ribagorçà dels Castre.

Castre, baronia de

5 Respostes

(Franja de Ponent, segle XIII – )

Jurisdicció creada el 1250, per Jaume I de Catalunya per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre.

Ocupava un territori al sud del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència; comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena. Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al sud ja des de l’època de Ferran Sanxis.

Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna (primera meitat del segle XVII), als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.