Ribagorça, comtat de

(Franja de Ponent, segle IX – segle XVI)

Territori pirinenc que comprenia les conques dels rius Éssera i Isàvena i part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Al principi del segle IX els comtes de Tolosa conqueriren la zona septentrional d’aquest territori, juntament amb l’Alt Pallars; així, es considera Guillem I de Tolosa (vers 806) com el primer comte de Pallars-Ribagorça, si bé, pròpiament, els primers comtes de Pallars-Ribagorça de qui es tenen notícia foren Bigó (806-816) i Berenguer (816-835).

Vers el 833, Galí II d’Aragó ocupà el Pallars i la Ribagorça fins a l’any 848, en què fou desposseït per Frèdol I (848-852). Ramon I de Tolosa (852-863) fou succeït per Bernat II de Tolosa (863-872) i, en morir aquest violentament, aparegué una dinastia indígena independent, de fet, de Tolosa.

Aquesta s’inicià amb Ramon II de Pallars-Ribagorça (872-vers 920), fill de Llop Donat, comte de Bigorra, el qual es constituí en comte sobirà del Pallars i de la Ribagorça. Durant les campanyes sarraïnes del principi del segle X, Muhammad al-Tawil d’Osca penetrà per la Ribagorça i s’emparà d’alguns castells. A la mort de Ramon II (920) els fills es partiren el comtat: Miró i Unifred el succeïren al comtat de Ribagorça, i Isern i Llop es quedaren el Pallars.

Unifred (mort vers 950), associat ja al govern en temps del seu pare, governà conjuntament amb el seu germà Miró. Es casà amb Tota, filla de Galí Asnar, i continuà l’expansió vers Sobrarb. Miró I (mort vers 954) es casà amb Gemona i tingué un fill, Guillem I (mort vers 975), que ja actuà de comte en vida del seu pare i que potser cooperà en les tasques de govern amb el seu cosí germà Ramon, hereu del comtat.

Aquest, Ramon III (mort vers 960), es casà amb Garsenda de Fezenzac i foren fills seus: Unifred, Arnau, Isarn, Odesind, Ava i Toda, els quals, fora d’Odesind i d’Ava, participaren en el govern comtal.

Unifred II (mort vers 979) morí sense fills de la seva muller, Sança. El succeí el seu germà Arnau I (mort vers 990) i a aquest l’altre germà, Isarn I (mort 1003), que morí en lluita. Llavors el comtat passà a l’altra germana, Toda, que vers el 1008 es casà amb Sunyer I de Pallars (mort vers 1011), els fills del qual, Ramon i Guillem, es dividiren el comtat del Pallars, però sense drets al comtat de Ribagorça.

Toda, havent enviudat (vers 1011), associà Guillem Isarn, fill natural d’Isarn I, al govern de Ribagorça, però el 1017 fou mort pels homes de la Vall d’Aran. Llavors se suscità el problema successori, ja que hi havia dos pretendents: Ramon IV de Pallars Jussà i Sanç Garcés el Major, de Pamplona, descendents tots dos d’Ava, filla de Ramon III de Ribagorça.

Fou Sanç Garcés qui conquerí la zona central de Ribagorça (1018), mentre que la part nord restà en poder de Ramon IV de Pallars. Vers el 1025, el monarca pamplonès dominava tot el comtat de Ribagorça, llevat de la conca de la Noguera Ribagorçana, que pertanyia al comte de Pallars.

Des de l’any 1035 sembla que el territori de Sobrarb i Ribagorça fou regit per Gonçal (mort 1045), fill de Sanç Garcés de Pamplona, però el 1043 passà a Ramir I d’Aragó. Així el comtat de Ribagorça quedà definitivament vinculat al casal d’Aragó i després, pel matrimoni de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d’Aragó (1137), al casal de Barcelona fins al 1322, any en què Jaume II donà el títol de comte de Ribagorça a favor de l’infant Pere, el seu fill.

Hi havia hagut, però, disputes entre les corts catalanes i les aragoneses a causa de la divisió territorial de la corona catalano-aragonesa, segons la qual aquell comtat era inclòs a l’Aragó (1243), divisió rectificada el 1244, però que es restablí gràcies a l’acord pres per les Corts de Saragossa del 1300. Per apaivagar les protestes dels catalans, que ja havien recomençat el 1305, uns quants anys després (1322) Jaume II donà el comtat de Ribagorça a l’infant Pere I d’Empúries i decidí que fos regit per la legislació catalana, bé que sotmès a les Corts de Saragossa.

El comtat passà al fill de l’infant Pere, Alfons (Alfons I de Gandia) i després al fill d’aquest, Alfons II de Gandia; ambdós foren pretendents al tron català a la mort del rei Martí I. En morir Alfons II el títol tornà a la corona.

Alfons el Magnànim el cedí al seu germà Joan (futur Joan II), que en esdevenir rei el donà primer al seu fill legítim, el príncep Ferran de Girona (mort 1469), i després al fill natural Alfons d’Aragó. El succeí el seu fill natural, Joan d’Aragó.

El comtat tornà després a la corona, en temps de Ferran II el Catòlic.

7 pensaments sobre “Ribagorça, comtat de

  1. Retroenllaç: Major I de Ribagorça | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Luna, ducat de | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Luna, comtat de | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Guillem de Ribagorça (varis) | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Elionor de Prades | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Cornet, Ramon de | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Ribagorça, vegueria de | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s