Arxiu d'etiquetes: Franja Ponent

Oriolf

(França, segle X – Franja de Ponent, segle X)

Abat d’Alaó i bisbe intrús de Ribagorça. Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva. Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda.

Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat. Fou designat com a abat d’Alaó el 969 (el succeí el seu germà Apó) pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind.

Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de Sant Esteve del Mall, que els comtes havien donat a Oriolf el 964. Aquesta renúncia li congracià la liberalitat dels comtes germans, manifestada diverses vegades, especialment amb el privilegi d’immunitat del monestir d’Alaó concedit el 975.

Maella, baronia de

(Catalunya, segle XV)

Jurisdicció senyorial, concedida el 1472 al capità Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Mori.

Liçana, Roderic de

(Aragó, vers 1210 – Somontano, Aragó, 1251)

Noble. Durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor, se li alçà en armes amb altres senyors aragonesos.

El 1225 es féu partidari seu i hi col·laborà en la guerra de l’Urgell (1228) i en les conquestes de Mallorca (1230) i de València (1238).

Híxar i de Navarra, Pere Ferrandis d’

(Aragó, segle XIII – després 1323)

Segon senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d’Híxar. Serví Jaume II el Just en l’ocupació de Múrcia, assistí a les vistes d’Agreda, on s’acordà la divisió d’aquest regne (1304), i acompanyà el sobirà a la conquesta d’Almeria (1309).

Després d’un viatge a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis d’ambdós estats (1316), ingressà a l’orde de predicadors (1319-20).

Heretà la baronia el seu fill Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.

Híxar i de Centelles, Joan Ferrandis d’

(Aragó, vers 1384 – 1454/58)

Sisè senyor de la baronia d’Híxar. Nét de Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó. Traí la causa de Jaume II d’Urgell (parlament d’Alcanyís, 1411) i el combaté a Balaguer (1413), motiu pel qual fou recompensat.

Alfons IV el Magnànim el nomenà virrei de Nàpols, on pacificà la Calàbria (1421). Assistí a les corts de Terol (1428) i es beneficià de la confiscació dels béns del rebel comte de Luna (1430-33).

Actuà de mitjancer entre Joan II el Sense Fe i Carles de Viana (1452) i engrandí el seu patrimoni amb els senyorius de Lécera, Vinaceite i Belchite. El seu fill i successor fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera.

Híxar, Pere Ferrandis d’

(Aragó, segle XIV – segle XV)

Fill de Pere Ferrandis, quart baró d’Híxar. Fou comanador de Montalbà.

El 1397, tot just arribat al país Martí I l’Humà, fou un dels qui el visitaren a Badalona formant part de la delegació aragonesa. El 1404, per procurador, era representat a les corts generals de Maella. El 1410 era partidari d’Antoni de Luna.

Assistí l’any següent al Parlament d’Alcanyís, durant l’Interregne, i també a les corts de Saragossa de 1412, les primeres de les presidides pel nou rei Ferran I d’Antequera.

Híxar, Pere Ferrandis d’

(Aragó, 1245/49 – Catalunya ?, 1297)

Fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Berenguera Ferrandis. El seu pare el nomenà almirall (1263-64), lloctinent a València (1266-67) i senyor d’Híxar (1268), i el seu germanastre, Pere II el Gran, el nomenà procurador reial del Regne de València (1286-91).

Es destacà en la defensa de la frontera murciana (1273), en la repressió de la revolta dels sarraïns valencians (1276), en la conquesta de Sicília (1282), en la lluita contra la invasió de Catalunya per les tropes de Felip l’Ardit de França (1285) i en els conflictes de la Unió (1284-87).

Fou el pare de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra.

Gonçal I de Ribagorça

(Aragó, segle XI – el pont de Montclus, Aragó, 26 juny 1045)

Rei de Sobrarb i de Ribagorça (1035-43). Fill petit de Sanç III de Navarra i Múnia de Castella, que li deixà els comtats amb el títol de rei. Ell i els seus germans es rebel·laren contra el seu germà gran, Garcia V, hereu dels regnes del seu pare.

Segurament estigué sota la tutela d’un germà, Ramir, el qual, després de la derrota a Tafalla (1043), aquest rebé de Garcia V la sobirania dels estats orientals, i, a conseqüència d’això, Gonçal deixà el títol de rei.

Morí occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya. Com que no tenia descendència, aquells territoris s’integraren dins la Corona de Catalunya-Aragó.

Goellicrestada, port de

(Ribagorça / Vall d’Aran)

Coll (2.475 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall de Valarties, al sud del Montardo.

Espés

(Ribagorça, segle XIII – segle XVI)

Llinatge noble. Era establert a Benavarri. Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana.

Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu.

El primer membre documentat fou Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 era un dels designats per fer valença a Pere II el Gran al desafiament que aquest havia de celebrar a Bordeus amb Carles d’Anjou. El 1309 anà a l’expedició contra Almeria que dirigia Jaume II el Just.