Arxiu d'etiquetes: 1976

Unió de Llauradors i Ramaders, La

Deixa un comentari

(València, 12 novembre 1976 – )

Organització professional agrària, unitària i independent, sense ànim de lucre. Constituïda el 1976 a Bonrepòs (Horta) amb la finalitat de defensar i promoure els interessos generals, socials i professionals dels agricultors i ramaders del País Valencià.

Amb més de 15.000 afiliats, és l’única organització d’àmbit autonòmic amb forta implantació i presència en totes les comarques i sectors valencians. El sector apícola, per exemple, agrupa un 80% dels apicultors valencians. Pel que fa a l’àmbit estatal, està integrada en la COAG, mitjançant la qual tenen representació a Europa.

Editen una revista mensual sobre actualitat agrària titulada “Camp Valencià”, fundada el 1977.

Enllaç web: La Unió de Llauradors i Ramaders

Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià

3 Respostes

(València, 1976 – 1977)

Institució creada a la ciutat, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.

En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un estatut d’autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià. Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia.

Els grups polítics i els sindicats fundadors d’aquest front unitari foren Comissions Obreres, Convergència Socialista del País Valencià (posteriorment Partit Socialista del País Valencià), Demòcrates Independents del País Valencià, Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja, Partit Comunista d’Espanya (després Partit Comunista del País Valencià), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Partit Socialista Popular, Partit Carlí, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit del Treball d’Espanya (més tard Partit del Treball del País Valencià), Unificació Comunista d’Espanya, Unió Democràtica del País Valencià i la USO. Al cap de poc s’hi uní la UGT i se’n separà l’Organització Comunista d’Espanya.

Realitzà diverses reunions amb organitzacions similars d’arreu de l’estat espanyol i representà el País Valencià dins la Coordinació Democràtica, organisme que les englobà totes.

La Taula organitzà manifestacions en defensa de les seves posicions i entre les seves pretensions hi hagué la de celebrar la Diada Nacional del País Valencià, prohibida i perseguida per les autoritats franquistes.

Seguí i Palou, Bartomeu

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1886 – 1976)

Pintor. A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament. No tornà a Mallorca fins el 1921. Es presentà en una exposició col·lectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també col·lectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina.

Exposà sol, encoratjat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa, i després a Londres, Barcelona i París. Després de la guerra civil tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires.

Ha conreat el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell a re-introduït a Mallorca. La seva pintura, intuitiva, suau i serena, constitueix una conscient reacció contra l’exaltació modernista.

Saó

Deixa un comentari

(València, juliol 1976 – )

Revista mensual d’inspiració cristiana. Basada en l’esperit del concili II del Vaticà.

Reconeix i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes Balears.

Enllaç web: Revista Saó

Fundació Entomològica Torres Sala

Deixa un comentari

(València, 1976 – )

Fundació. Constituïda amb la col·lecció de més de 100.000 insectes llegada per Joan de Torres Sala d’Orduña i Feliu.

La seva finalitat és promoure els estudis de recerca entomològica al País Valencià.

Ford España SA

Deixa un comentari

(Almussafes, Ribera Baixa, 1976 – )

Empresa automobilística. Filial al 100% de Ford Motor Company.

El 1984 era la segona empresa del sector en l’àmbit estatal amb una producció de 239.514 vehicles, destinats en una bona part a l’exportació.

La seva quota en el mercat espanyol era del 15%, i amb una plantilla de 8.994 persones.

Federació Sardanista del Rosselló

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, 1976 – )

Associació cultural. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, que agrupà tots els foments sardanistes de la Catalunya del Nord, cada vegada més nombrosos i actius, i la major part d’esbarts de dansaires.

Assumeix la difícil problemàtica de les cobles, de dinàmica autònoma. En fou president Josep Vidalou.

Esplà i Triay, Òscar

3 Respostes

(Alacant, 5 agost 1886 – Madrid, 6 gener 1976)

Compositor. Estudià amb Saint-Saëns i M. Reger. Presidí la Junta Nacional de Música (1931-36) i la secció espanyola de la Societat Internacional de Musicologia, i fou membre de l’Institut de França. Basà la seva producció en la música popular d’Alacant.

Amb Suite llevantina, per a orquestra, guanyà el primer premi del concurs internacional de Viena (1911). Les seves composicions més notables són la Sonata per a violí i piano (1913), Don Quijote velando las armas (1924), la cantata La nochebuena del diablo (1926), el ballet El contrabandista (1928), Sonata del sur (1945), Sonata espagnole (1949), Segon concert per a corda (1956), entre d’altres.

El 1956 Alacant creà el premi internacional de composició Òscar Esplà.

Equip Realitat

1 Resposta

(València, 1966 – 1976)

Equip d’artistes. Integrat per Jordi Ballester i Bonilla (Méxic 1941) i Joan Cardells i Aleman.

Adscrit d’entrada al llenguatge de l’Equip Crònica de la Realitat i amb la difusió de l’Estampa popular, a partir del començament del 1970 s’orientaren cap a una pintura en què la sàtira és substituïda per una forta ambigüitat donada per imatges seriades i industrialitzades.

Carrión i Carrión, Pasqual

Deixa un comentari

(Saix, Alt Vinalopó, 3 novembre 1891 – València, 15 setembre 1976)

Economista i enginyer agrònom. A la dècada del 1920 ajudà, amb els seus treballs, a introduir el conreu del tabac al País Valencià. Formà part de la comissió tècnica encarregada de la redacció del projecte de reforma agrària arran del triomf del Front Popular.

En el període 1936-39 dirigí l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, i el 1939, l’estació de viticultura i enologia de Requena, fins al 1961. Creà més de quaranta cooperatives vinícoles al País Valencià i a la Manxa i més de setanta bodegues.

Fundà les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” i publicà Los latifundios en España (1932), La Reforma Agraria de la Segunda República y la situación actual de la agricultura española (1973) i Estudios sobre la agricultura española (1919-1971) (1974).