Arxiu d'etiquetes: 1935

Vives i Roger, Guillem

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1866 – 1935)

Eclesiàstic. Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1899. El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion (Palma de Mallorca), on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879.

Pel maig de 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent. El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera.

Sureda i Montaner, Jacob

3 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1901 – Palma de Mallorca, 7 juny 1935)

Pintor i poeta. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Pere. De formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra.

Conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma.

És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d’“El Día” i col·laborador de “Proa” de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.

Simó i Terol, Trinitat

Deixa un comentari

(València, 1935 – 2 agost 2020)

Historiadora de l’art i escriptora. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de València, ha col·laborat en nombroses revistes especialitzades en art, com “Estudis Pro-Arte”.

D’entre les seves obres destaquen les dedicades a l’arquitectura valenciana: La arquitectura modernista en Valencia (1971), La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia, centro histórico (1983). Ha publicat també la monografia Joaquín Sorolla (1980).

Rosselló i Crespí, Joan

Deixa un comentari

(Alaró, Mallorca, 12 maig 1854 – Palma de Mallorca, 3 desembre 1935)

(o Joan Rosselló de Son Fortesa)  Escriptor Era advocat. Passats els quaranta anys abandonà l’exercici de la carrera, a Palma, i es retirà a la possessió de Son Forteza d’Alaró. Fins aleshores havia publicat a “La Roqueta” alguns quadres de costums, que signava amb el pseudònim de Joan de Passatemps.

Des de la seva retirada al camp incrementà la dedicació a les lletres. Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, “Joventut” i “Catalunya”. En 1903 aparegué a Barcelona, prologat per Costa i Llobera, el seu primer llibre Manyoc de fruita mallorquina, recull de proses narratives d’una qualitat estimable. Aquest llibre seria reeditat per “Lectura Popular”. Ja s’hi revelava com a bon escriptor en les descripcions, però amb una predisposició escassa per a la invenció novel·lesca.

El seu intent més clarament novel·lístic, En Rupit (1904), no havia de reeixir gaire. Són estimables, en canvi, els quadres descriptius dels seus llibres posteriors: Fruita seca (1907), En Caragol, publicat a Barcelona per “La Novel·la Nova”, i Tardanies, volum pòstum aplegat en 1947. En 1908 havia publicat també una conferència: Ruralisme.

Gran amic de Costa i Llobera, la seva correspondència amb ell és molt abundant.

Riutort i Mestre, Pere

Deixa un comentari

(Petra, Mallorca, 10 gener 1935 – Tàrbena, Marina Baixa, 21 novembre 2021)

Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Llicenciat en pedagogia (1965), filologia clàssica (1967), teologia (1973) i filologia catalana (1977). Blauet de Lluc (1945), fou ordenat de prevere. En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca. Des del 1971 residí a València.

Fou professor de grec al Col·legi Universitari de Castelló de la Plana i a la facultat de Filologia de València; el 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i en 1984-86 a l’Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986.

Ha publicat (1975-77), amb col·laboracions diverses, nombrosos texts per a l’ensenyament del català al País Valencià i a les Illes Balears. També ha treballat en la confecció de texts litúrgics valencians en català i ha presidit la comissió que féu oficialment l’adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà.

Fenoll i Belda, Llorenç

Deixa un comentari

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 7 gener 1870 – 3 juliol 1935)

Escriptor. Conreà la novel·la i l’assaig.

És autor dels llibres La prisión (1907), Al margen de la violencia (1918), Auroras de concordia (1922) i Olimpiadas culturales (1922).

Domènech i Muñoz, Frederic

2 Respostes

(València, 1887 – 12 juny 1935)

Enginyer industrial i impressor. Fill de Frederic Domènech i Cervera, al qual succeí al capdavant de l’empresa tipogràfica on s’editava el diari “Las Provincias”.

Degouve de Nuncques, Guillaume

Deixa un comentari

(Monthermé, França, 1867 – Stavelot, Holanda, 1935)

Pintor. Treballà a Catalunya i a Mallorca (1900-02).

Els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Joaquim Mir i Trinxet de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola Pollencina.

La seva exposició del gener de 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò.

Cri Cérétan, Le

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 1935 – 1982 ?)

Revista. Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la guerra civil.

Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al “Midi Libre”.

Publica alguns texts en català, especialment d’Edmon Brazès.

Codonyer i Caballero, Francesc

Deixa un comentari

(València, 18 octubre 1935 – Benaguasil, Camp de Túria, 1 gener 2015)

Escriptor. És autor dels reculls de contes Els minuts i la distància (1959).